Obert València és lògicament un certamen per als professionals del sector, on participen, a més dels galeristes i els artistes, crítics d’art i col·leccionistes. Però també una oportunitat de donar a conèixer les galeries en altres sectors de la societat, en el tipus de persones que pensen que aquesta és una activitat elitista o «pregunten en la porta si han de pagar entrada», com explica molt gràficament Amalio Vanaclocha, responsable de la galeria Vangar. «El nostre és un treball com qualsevol altre, es tracta de fer-li entendre al públic que molta gent viu d’açò i que no es tracta d’una qüestió elitista. De fet, la part del nostre treball que més m’agrada és la pedagògica, la d’apropar la gent a les galeries. Nosaltres sempre tenim la porta oberta per trencar un poc aquella barrera psicològica», abunda.
Una novetat enguany és la incorporació d’una nova galeria, CLC Art, una bona notícia en el context de comiats els darrers anys. «El nombre de galeries ha anat baixant, incloent-hi el tancament d’alguna de les històriques; per això ens agrada tant que hi haja noves incorporacions. Però no és un ritme d’obertura com el que existia abans, el relleu hauria de ser més ràpid, que s'anara incorporant gent de la meua edat», argumenta Vanaclocha, de 34 anys, el membre més jove de LAVAC.
Així les coses, aquesta tretzena edició, que es desenvoluparà entre el 26 de setembre i el 3 d’octubre, parla «d’un festival molt consolidat, però falta molt per arribar al ciutadà de València. El món del gran col·leccionista amb recursos econòmics existeix, però també gent normal que, en comptes de gastar els diners en altres coses, compra art i permet que continuem amb les persianes alçades».
La mida justa
Un dels grans avals d’Obert València —ací podeu trobar la programació— és l’esperit col·lectiu, el fet d’inaugurar de manera conjunta la temporada artística amb algunes de les millors exposicions que les galeries mostraran al llarg de l’any, amb la participació majoritàriament d’artistes del territori valencià, però també d’altres punts de l’Estat i, fins i tot, internacionals. Noms com els de Nuria Vidal, Tang Shuo, Nico Munuera —premi a l’artista destacat de 2024—, Lola Zoido, Venske & Spänle, Mar Reykjavick, Chingsum Jessye Luk, Miguel Rothschild, María Esteve, Antonio Ovejero o Manolo Valdés, entre moltes altres referències que es podran veure en les setze galeries participants.
En paral·lel a les exposicions, el certamen preveu visites guiades, xerrades i converses d'innegable interès —com ara el de les curadores Laura Hakel i Lourdes I. Ramos— o guardons com l'esmentat adés a artista destacat o el de millor exposició. Un esforç que és possible gràcies a la implicació del Ministeri de Cultura, la Conselleria de Cultura i Educació, l’Institut Valencià de Cultura, l’Ajuntament de València o institucions com l’IVAM i el Museu de Belles arts. Pel que fa a la iniciativa privada, Cervezas Alhambra patrocina un dels premis, mentre que la Fundación Hortensia Herrero hi col·labora i contribueix «a donar visibilitat al certamen, no sols pel suport, també perquè disposa d’una sala que mostra les adquisicions fetes al festival. Això contribueix a posar els artistes en el mapa».
Obert València se celebra després de certàmens similars a Madrid i Barcelona, però les dimensions de la ciutat, on «no és necessari habilitar microbusos per veure les galeries», és un al·licient per al públic no iniciat, que disposa de diferents itineraris per visitar les galeries, la majoria ubicades en el centre de la ciutat. En aquests espais, el visitant trobarà una oferta diversificada, amb diferents filosofies i orientacions i una nòmina d’artistes important i transversal. Vanaclocha, en tot cas, posa èmfasi en la promoció dels artistes valencians. «De vegades em pregunten per què no he obert galeria a Barcelona o Madrid, però jo soc d’ací, m’agrada que la gent d’ací prospere. I m’agrada que es mostren artistes valencians o que tinguen relació amb València. És important perquè les exposicions d’Obert València solen ser les que tenen més projecció per a les nostres galeries al llarg de l’any».
Un còctel benèfic en el Museu de Belles Arts, amb una actuació musical inserida en el marc del festival de música contemporània Ensems, tancarà l’edició 2025 d’un certamen que, cal no oblidar-ho, a més d’aparador és una iniciativa de suport a la xarxa galerística valenciana, un vessant imprescindible per a l’activitat cultural d’una ciutat. Una activitat que, en el cas valencià, està representada, entre altres, per referents com Alba Cabrera, Ana Serratosa, Isabel Bilbao o Rosa Santos.
