La mecànica és senzilla. Entrem al teatre, ocupem la nostra localitat i esperem lʼinici de lʼespectacle. De seguida que Eugeni Alemany irromp a lʼescenari, no parem de riure. El showman de Sueca és sinònim de rialles, és garantia de passar una molt bona estona. De fet, el concurs que presenta cada nit en À Punt, A la saca, acostuma a ser lʼespai no informatiu més vist de la televisió pública valenciana. La seua connexió amb lʼespectador —i el teleespectador— és ben evident.
La mecànica es tornarà a repetir aquest dimecres, 10 de setembre, amb de La persona no descansa, el nou espectacle protagonitzat per Alemany i del qual és coautora la seua parella, Yolanda Martínez. El Teatre Olympia de València, a tocar de la plaça de lʼAjuntament, serà lʼescenari de lʼestrena. Estarà en el cartell fins al 21 de setembre, amb sessió doble els dissabtes. El ritme de venda dʼentrades és elevat.
Els dos monòlegs anteriors dʼAlemany, En persona guanye i Aningú que li passe, han obtingut un èxit de públic notable. En el primer primava la improvisació, i en el segon, la participació de Zuleima Gonzáles, una artista sud-americana interpretada pel mateix Eugeni Alemany, provocava sorpreses constants. «Ara hem optat per una barreja dʼhumor i dʼhistòries familiars que contenen alguns ingredients de misteri», explica ell. Per lʼescenari plana lʼespiritisme.
La tia Amparín ha mort, cosa que ha deixat molt afectat lʼEugeni. «Ningú no s’ho esperava, només tenia 98 anys», ironitza. Per a ell, però, la tia Amparín continua viva i nota la seua presència allà on va. Dʼací prové La persona no descansa, el títol dʼun espectacle que, com passava en A ningú que li passe, prové de la parla popular dels pobles valencians.
Per lʼespectacle no sols desfila la tia Amparín. Sʼhi parla del tio, dels cosins, en una història molt ben trenada des de lʼinici fins al final. No és, en qualsevol cas, un soliloqui solipsista, sinó que, de nou, practica la interacció amb el públic. «És un espectacle molt treballat, i encara que és molt diferent dels dos anteriors, manté la màxima de fer passar una bona estona», explica Alemany. «El component del més enllà i dʼallò paranormal sobrevola lʼobra, però La persona no descansa no deixa de ser una comèdia.»
Les xarxes socials han projectat les vides dʼAlemany i la seua parella, coautora del text. La seua activitat a Instagram fa que lʼunivers familiar resulte conegut per bona part dels espectadors que es donen cita en els teatres i auditoris. La pandèmia va marcar un abans i un després en la trajectòria de tots dos. En aquest sentit, durant lʼespectacle tenim notícia de persones de les quals ja nʼhem sentit parlar. «Amb un precepte bàsic: qualsevol dels espectadors hi ha de veureʼs reflectit, no podem parlar de coses que resulten alienes al comú dels mortals», matisa Alemany. Un espectacle íntegrament en valencià, com els dos monòlegs anteriors, amb la particularitat que ara, des del punt de vista logístic, és adaptable a qualsevol recinte.
El calendari de representacions ve farcit durant tota la tardor. Després de la inauguració a València, hi haurà una sessió doble, el 27 de setembre, al teatre Museu Faller de Gandia, la capital de la Safor. La parada següent, el 5 dʼoctubre, serà a lʼAuditori de la Vall dʼUixó, a la Plana Baixa. A continuació arribarà el torn dʼAlcoi; en concret, del Plaza Teatre, on actuarà lʼ11 dʼoctubre. A Castelló, a la Ribera Alta, Eugeni Alemany ja ha exhaurit totes les entrades del Teatre Ideal per a la sessió que protagonitzarà el 18 dʼoctubre. Ben a prop, a Carlet, hi haurà una altra oportunitat de veureʼl el 24 dʼoctubre. Les altres dates programades de La persona no descansa són lʼ1 de novembre —la més propícia per a una obra dʼaquestes característiques, sens dubte— a lʼespai cultural La Pista de Pedreguer (Marina Alta), el 8 de novembre al teatre Auditori de la Vila Joiosa (Marina Baixa) i el 23 de novembre a la Casa de la Cultura de Xeraco (Safor).
Mentre representa la seua nova interpretació pels pobles i ciutats valencians, Eugeni Alemany continua presentant el seu espai en À Punt i en un altre concurs diari, en aquest cas de Telecinco, anomenat Agárrate al sillón.
Això haurem de fer, agafar-nos ben fort al nostre seient, si no volem caure de riure en algun dels passatges satírics de La persona no descansa.