Més per Mallorca encara no ha pogut decidir si vol mantenir-se o no dins del grup parlamentari del Congrés de Sumar i ja se li acaramulla una altra potencial decisió estratègica: si vol participar o no de la idea de l’articular un front comú «d’esquerra plurinacional», segons la proposta teòrica que va llançar el diputat i portaveu d’ERC a la Cambra Baixa espanyola Gabriel Rufián. Sempre i quan, és clar, la idea acabi per quallar. Cosa que no sembla que hagi de passar perquè la direcció d’ERC s'hi ha mostrat crítica.
Així i tot la proposta ha sorprès Més per Mallorca en un moment en que, com s’ha dit, encara té pendent l’altra decisió sobre quelcom tangible: sortir de Sumar, com ha fet ha fet la diputada de Compromís Àgueda Micó, o mantenir-se sota la dependència de la formació que va crear Yolanda Díaz.
Com es recordarà, el mes passat Més per Mallorca va ser incapaç de prendre una decisió al respecte. Per dues vegades es va reunir l’assemblea i a pesar que la direcció s’havia mostrat favorable a la sortida, finalment el conclave no va arribar al mínim de vots favorables que els estatuts determinen perquè surti endavant una proposta així. Davant de la situació sobrevinguda, la comissió executiva de la formació va explicar que convocaria «per a les pròximes setmanes» una nova reunió assembleària per tornar posar a votació la qüestió. Just després rectificà el calendari i fià la reunió per al «mes de setembre», sense fixar dia.
Sense haver resolt això, ara li ve a sobre la proposta de Rufián. En primera instància el diputat de Més en el grup de Sumar, Vicenç Vidal, valorà com a «interessant» la idea, si bé recordava que «queda prou temps» per a les futures eleccions espanyoles -sempre que Pedro Sánchez no les avanci- i que si arribàs a concretar-se la proposta Més convocaria l’assemblea per decidir. Coincidí en el fons amb el diputat d’ERC en el sentit que «és necessari» l’estructuració d’un «espai plurinacional de bon de veres» i que no respongui a la creació «des d’un despatx d’una universitat de Madrid amb les antenes rompudes respecte al que significa Euskadi i Catalunya, sobretot».
Malgrat les paraules de Vidal, ràpidament el cap de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, expressà el seu escepticisme -en sintonia amb el que la direcció d’ERC va manifestar i, també, amb l’actitud per l’estil de Compromís- respecte que pugui concretar-se la proposta. Considerà -segons recollí el Diario de Mallorca- que més que una vertadera proposta política d’articulació d’una estructura d’oferta electoral comuna es tractava d’un «foc d’artifici mediàtic».
El líder sobiranista mallorquí recordà a Rufián que propostes d’aquesta rellevància no s'han de fer a través dels mitjans ni d’un tuit, si de veres es vol que arribin a bon port. «Aquestes coses es fan amb una feina discreta, constant, sempre amb molta diplomàcia».
Des de Més s’aposta a Balears no per «crear noves marques» sinó per adoptar propostes realistes «amb visió de país» i respecte a la vertadera «plurinacionalitat». De forma el.líptica criticava així el pactes als quals ha arribat Més amb Podemos, Esquerra Unida i el mateix Sumar al llarg del temps i que no han funcionat.
Cal recordar que Més ha arribat a acords estratègics electorals amb les tres forces i que en totes les ocasions el saldo ha estat negatiu. Amb Esquerra Unida creà el Bloc el 2007 -i, també, amb Els Verds i ERC-Mallorca- i al final va ser un desastre, tant com que el PSM -marca antiga de Més- teledirigí una escissió en el partit suposadament soci que fou la que, després d’haver sortit, fundà Iniciativa, que va ser la formació que es coalitzà mb el PSM per crear Més per Mallorca el 2010 i amb aquesta marca es presentà al es eleccions al Parlament de 2011.
Posteriorment Més va acceptar fer part de la candidatura de Podemos al Congrés a les eleccions generals de 2016, un experiment valorat més tard de forma prou negativa per part dels sobiranistes mallorquins.
Després de les eleccions al Parlament de 2019 l’actual diputat de Sumar Més, Vicenç Vidal, es convertí en senador en representació autonòmica. A Madrid establí relacions amb el grup liderat per Íñigo Errejón, el qual en els anys següents sovint visità Palma i establí intenses relacions amb la cúpula de Més. Finalment, quan es creà el moviment de Yolanda Díaz, Més es decidí a fer-ne part com a marca illenca. Així, Vidal es convertí en el diputat per la circumscripció de les Illes. Allò va ser considerat per la cúpula sobiranista mallorquina com «una fita històrica», però al cap de dos anys la decepció és absoluta, fins al punt, com s’ha dit, que els dirigents voldrien trencar.
A efectes de futur, segons Apesteguia, no cal insistir en fórmules de col.laboració amb forces «estatals que no entenen», a pesar de dir el contrari, «el que significa la plurinacionalitat». El líder de Més per Mallorca ha congelat el debat sobre la proposta de Rufián. «Queda molt per a les eleccions» al Congrés, sentencià.