Crònica negra

El final de Son Banya

La ‘gran superfície comercial’ de la droga de Mallorca, el poblat gitano de Son Banya, ara és desmantellat per l’Ajuntament de Palma

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 6 de març un important operatiu policíac acompanyava dues màquines pesants que havien d’esbucar una casa al gueto gitano de Son Banya, situat a cinc quilòmetres del centre de Palma, just devora l’aeroport de Son Sant Joan. Els agents anaven equipats amb material antiavalots i disposats a repel·lir i reprimir atacs. I és que la comitiva oficial no anava a un lloc qualsevol. El poblat gitano de Son Banya és la gran superfície comercial de la droga que hi ha a Mallorca —14.000 metres quadrats— i una de les més importants de tot l’Estat espanyol. Poca broma: s’hi han perpetrat tortures, segrests, assassinats... Ho han fet els clans que des d’allà controlen bona part del narcotràfic a tota l’illa i que estan acostumats que en el seu poblat no entri ningú sense que ells li’n donin permís. De fet, ningú va a Son Banya excepte, és clar, els clients per comprar-hi dogues i la policia quan hi fa batudes. Això sí, en aquest últim cas han de ser desenes i desenes d’agents, a vegades més d’un centenar, i ben armats —amb escopetes i metralletes a la vista—, per entrar-hi amb seguretat. 
Creat el 1970, aquest gueto gitano s’ha mantingut en el temps per mor del desinterès dels successius governs municipals de Palma. Així ha estat fins que l’actual consistori, encapçalat per Antoni Noguera —de Més per Mallorca, amb el suport de PSOE i Podem— n’ha iniciat el desmantellament. Al gener de 2018, després d’un llarguíssim procés burocràtic i judicial, un jutjat donà permís a l’Ajuntament perquè procedís al desnonament de les 117 famílies gitanes que encara vivien al poblat, perquè les reubiqués en habitatges socials i perquè, després, esbuqués els edificis del gueto. Des d’aleshores el desmantellament del poblat es fa a poc a poc, a mesura que l’Ajuntament por reubicar la família que habita cada casa que s’ha d’esbucar. Les dificultats de trobar pisos socials o de lloguer barat per als pobladors de Son Banya provoquen que el procés sigui molt lent i no s’espera acabar-lo abans del final de 2020. Fins ara s’han esbucat un total de 32 cases, i han sortit del poblat 66 adults i 44 menors.

De la ‘integració’, al gueto


El 1970 les autoritats franquistes de Palma, amb el suport del Govern de la dictadura, anunciaren la creació d’un projecte pioner que havia de ser exemple per a tot l’Estat. La creació d’un poblat gitano per acollir el centenar de famílies que malvivien en xaboles a la zona del Molinar. A tal fi crearen INGIMA (Integración de Gitanos Mallorquines), la promotora que construí a Son Banya 124 cases, amb materials modestos, que comptaven cadascuna amb dues habitacions, saló menjador, bany, cuina i corral. Al cap de quatre anys, l’Ajuntament de Palma creà un Patronat, juntament amb Caritas, per encarregar-se de tota la gestió del poblat: pagament de les despeses comunitàries, assegurar els serveis de clavegueram, aigua i electricitat... i, a més, hi creà una escola d’ensenyament primari i un centre de primers auxilis mèdics a càrrec d’una monja. El consistori, alhora, nomenà un batlle-delegat, el patriarca gitano, Quinito Amaya, per “afavorir la comunicació entre les famílies del poblat i el Patronat municipal”. 
Les autoritats franquistes pretenien que Son Banya fos una actuació pionera que després es generalitzaria per tot l’Estat. Una nova forma de relacionar l’administració pública amb els gitanos. Si se’ls donava casa, infraestructures, medicina, escola i, a més, tot de forma gairebé gratuïta —havien de pagar un lloguer simbòlic de 100 pessetes—, què podia fallar en la seva integració? Doncs tot. El 23 de maig de 1976 el diari El País es feia ressò del fracàs de Son Banya: “Aquesta experiència està fracassant, el que es va pensar com un poblat per facilitar la integració d’aquesta comunitat a la societat, al cap de sis anys no sembla que hagi fet gaires progressos”. 
En efecte, en tan poc temps la població s’havia duplicat degut als fills nascuts i, sobretot, per mor de l’arribada de familiars externs que havien anat a viure-hi, amb el resultat que les cases, pensades per a cinc persones com a màxim, n’albergaven una mitjana de deu. Les canonades de coure ja no existien. Altres infraestructures de tot el poblat havien seguit el mateix camí: arrancades i venudes. Les mestres de l’escola se n’anaven així que podien. Ningú pagava el lloguer simbòlic... I el que era pitjor: les famílies que més progressaven eren les que es dedicaven al tràfic de drogues. Ben aviat Son Banya es convertí en un supermercat per als consumidors de tot tipus de drogues, sobretot de cavall
Les autoritats, però, optaren per tancar els ulls. No intensificaren la inversió en serveis socials ni establiren estratègies que conduïssin a una verdadera integració dels gitanos del poblat. S’estimaren més aïllar el problema. El Patronat es limitava a canalitzar diners cap a Son Banya a través del patriarca gitano de torn, i ningú sabia on acabaven. A Quinito Amaya el substituí el més famós dels patriarques del poblat, Pedro Cortés Fajardo, el Tío Kiko. Durant molts anys tingué entrada franca a l’Ajuntament de Palma. Els polítics locals —ja en democràcia— se’l guanyaven amb ajuts per al poblat que, segons es deia sense escarafalls aleshores, després ell distribuïa com millor li convenia entre els clans familiars. Per què actuava així el consistori? Han corregut tot tipus d’històries sobre si el PSOE i el PP de Palma obtenien vots gitanos que recollia el Tío Kiko i altres teories més estrafolàries, però el més probable és que, senzillament, procuressin que tot seguís com sempre i que se’n parlés el mínim possible, de Son Banya. I, mentrestant, el negoci de la droga al poblat creixia i creixia. Val a dir que, quan el 1999 el Tío Kiko va morir, als 73 anys, tots els habitants de Son Banya li feren una desfilada mortuòria de pel·lícula, i fins i tot el batlle d’aleshores, Joan Fageda, del PP, assistí al soterrament.

Imatge d'una batuda policial a Son Banya / Autor: Isaac Buj



Narcotràfic, corrupció i assassinats


A principis dels anys 80 Son Banya ja era un immens supermercat del narcotràfic a Mallorca, amb ramificacions en diversos indrets de la Península, en especial a València. Entre els clans que hi han actuat, o que encara hi actuen, s’hi compten el de la família dels Ove, el dels Kung-fu, dels Peludos, dels Valencianos, dels Taílla, dels Andújar, dels de la Sole, dels Vizcos... i, sobretot, els de la Paca, la gran matriarca del narcotràfic de Son Banya, avui a la presó.
La Paca és la superstar del narcotràfic del poblat. Ha estat la protagonista de programes de televisió com Comando Actualidad, de TVE-1, Equipo de Investigación, de La Sexta, així com li han dedicat reportatges altres televisions d’àmbit de tot l’Estat i estrangeres. Ha amassat una gran fortuna, com ho prova que durant una batuda li trobaren 5 milions d’euros enterrats sota el trespol de ca seva, 7,5 quilos d’or, centenars de joies, pedres precioses... i se sap que té nombroses propietats immobiliàries arreu de Mallorca. Va ser detinguda el 2008 per haver torturat un altre narcotraficant que li havia robat diners; segons ella només foren 8.000 euros, segons la fiscalia, 7 milions. Davant del Tribunal que la jutjà el 2009 per detenció il·legal, suborn, fals testimoni i tortures, declarà que havia subornat amb 600.000 euros en efectiu el cap del Grup d’Atracaments de la Policia Nacional de la comissaria de Palma, José Gómez, i la seva parella, una advocada. Tant ells dos com la narcotraficant foren condemnats. La Paca segueix a la presó, igual que els seus dos fills, El Ico —qui solia conduir sense carnet un Ferrari Testarossa i un Hummer— i La Guapi, que són, segons pensa la policia, els actuals veritables caps de l’immens negoci de la droga de sa mare. 
La sòrdida i il·legal relació entre els clans de Son Banya i la policia no es limita a aquest antic episodi. L’agost de 2018 el jutge d’instrucció número 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, imputà dos caps de la Policia Nacional, un dels quals ja jubilat, per suposadament acceptar suborns dels distingits veïnats del poblat. Un dels dos agents en va ser exonerat el passat mes de gener per manca d’indicis acusatoris, però l’altre, Antoni Cerdà, continua estant investigat. 
Els clans que controlen el narcotràfic a Son Banya no sols compren policies, també usen la violència sense manies. A continuació, es refereixen alguns dels exemples més coneguts, però no són, ni de bon tros, cap inventari exhaustiu. 
El 2001, enmig de tensions entre dos d’aquests grups, un adolescent de 16 anys, Ángel Pozuelo Amaya, fill d’una família de Son Banya, que havia anat a la barriada palmesana de Son Gotleu —també força problemàtica per culpa de la droga, controlada en la seva majoria per grups de nigerians—, va rebre un tret de pistola al cap, de resultes del qual morí a l’hospital al cap de poques hores. Ningú no va veure res —no en caldria una altra— i la família es negà a declarar davant la policia. Mai s’ha sabut per què l’assassinaren ni qui en va ser l’autor. La policia atribuí el silenci dels familiars a un pacte entre clans d’acord amb els codis de la justícia gitana
El mateix 2001, dos ciutadans xinesos s’acostaren a Son Banya amb la intenció de vendre a un dels clans tres quilograms de cocaïna. El seu interlocutor i potencial comprador, Jerónimo Pozuelo Maya, i dos acompanyants més, s’estimaren més quedar-se amb la mercaderia sense pagar un cèntim. Així que pegaren un grapat de trets de pistola als venedors, s’emportaren els cossos a un altre lloc del poblat i els cremaren. La policia, posteriorment, no se sap exactament com, pogué establir l’autoria dels assassinats i detingué els culpables, que foren condemnats més tard. L’autòpsia de les restes determinà que un dels dos xinesos encara era viu quan el cremaren. 
El 7 de setembre de 2009, la matriarca del clan de Los Peludos, Trinidad Santiago Porras, envià els seus dos fills, José Ortega Santiago, el Farru, i el seu germà Juan a castigar a Josefa Cortés Moreno, la Parrala, del clan de la Paca, per un deute de 18.000 euros per un paquet de mercaderia que no li havia volgut pagar. En obrir la porta de ca seva, la Parrala rebé dos trets al cap d’un revòlver Magnum que portava el Farru. Morta a l’instant. Davant del perill que s’iniciés una guerra oberta entre els clans, novament hi hagué algun tipus d’acord desconegut —la justícia gitana— entre els grups implicats per evitar una incontrolada espiral d’acció-repressió. L’autor material de l’assassinat, el germà i sa mare foren jutjats i empresonats per aquests fets. 
El juny de 2012 una gran batuda policial a Son Banya —amb reforços arribats de fora de Mallorca, fent un total de 123 agents, fortament armats— va permetre detenir 11 membres del clan Kung-fu —sis homes i cinc dones— que es dedicaven a vendre heroïna de gran puresa a addictes a qui obligaven a injectar-se-la in situ per no alertar la policia. Tan pur era el cavall que havia matat 12 ionquis en poc temps. 
L’últim mort, assassinat, a Son Banya, ha donat al poblat rang d’interès internacional. El prestigiós i jove director de cinema holandès Wouter van Luijin, de 34 anys, arribà de vacances a Mallorca amb son pare a principis de juliol de 2018. Afeccionat a la marxa animada amb drogues, una nit sortí de festa tot sol. No es torbà massa a topar amb dos interlocutors de bar, un tunisenc i un pakistanès, que li indicaren on podria comprar la mercaderia desitjada. Tots tres agafaren un taxi que els portà a Son Banya. Un pic allà, els acompanyants anaren a comprar la droga mentre Luijin esperava a dins el cotxe. No se sap per què, va sortir del vehicle. En algun moment se li acostà un jove de 18 anys, Adrián H. F., un habitual del poblat, on es treia diners fent de kundero, o sigui de xofer de compradors de droga, que l’agredí. El cineasta caigué malferit i quan els seus acompanyants tornaren amb la mercaderia el trobaren sense sentit. Es posaren nerviosos, l’abandonaren i marxaren amb el taxi, sense que, segons sembla, el professional del volant hagués vist l’agressió. Un cop a Palma, decidiren telefonar a la policia per explicar què havia passat. Al mateix temps, el jove kundero va ser aconsellat pels clans de la droga que s’emportés d’allà el cos. El ficà en el cotxe que usava per a transport de drogoaddictes i el portà a l’hospital, on assegurà que havia vist un grup de joves que l’agredien i que s’havia aturat per ajudar-lo. La policia no el cregué i el va detenir. Al cap d’unes hores el cineasta holandès morí. El detingut espera, tancat, el judici. 
És l’última víctima mortal del poblat que havia de ser un exemple d’integració gitana, que es convertí en una gran superfície comercial de droga i que ara, a poc a poc, és desmantellat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.