La mostra, comissariada pels investigadors Álvaro Pons i Noelia Ibarra per a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), tracta de sortejar la paradoxa que suposa allotjar i mostrar en una institució pública una activitat declaradament underground. I ho fa ironitzant amb una frase, inclosa en el títol, que juga amb els malentesos dels lectors de còmic convencionals respecte del món dels fanzins. «Això no és un còmic!», amb la negació ratllada, mostra com la llibertat i la capacitat d’experimentació de les publicacions autogestionades ha nodrit de nous codis i maneres de fer el llenguatge del còmic, són el germen perquè aquesta disciplina siga encara un focus d’avantguarda i modernitat.
Un flux permanent, que encara perviu gràcies a l’actual «renaixement» del fanzín, un vigor que queda reflectit en una tria dels darrers cinc anys amb 250 obres d’una quarantena d’autors i autores. Composicions que, ampliades i penjades en les parets de l’IVAM, permeten apreciar la riquesa conceptual i estètica de les propostes, el que tenen de recerca i experimentació.
Es tracta d’un itinerari de l’exposició molt atractiu per a l’espectador i, alhora, molt revelador pel que fa a la potència i la capacitat expressiva dels autors i autores, artistes com Alejandro Navarro, Andrés Magán, Carlos Maiques, Yeyei Gómez, Genie Espinosa, Maria Medem. Begoña García Alén, Óscar Raña, Don Rogelio, Roberto Massó o Marta Cartú, entre altres. Un mostrari en què s’inclouen projeccions d’aquells fanzines que sols tenen format digital, amb obres com les realitzades per Marta Alteri, Coco Riot, Sergi Puyol o Aroha Travé.
La mostra, amb tot, no oblida fer un recorregut històric que conté fanzins històrics de la dècada del 1979 com La piraña divina, el primer número del TMEO o publicacions projectades des de València com Ademuz km. 6. Una mostra que es nodreix de la donació l’any 2018 del mateix Álvaro Pons, de 4.000 fanzine a l’IVAM, uns materials que feren possible la creació de la primera fanzinoteca de l’Estat i una de les més importants d’Europa, assegura la institució. Una col·lecció que ja es pot consultar en la biblioteca de l’IVAM després d’haver-se catalogat i ordenat. En qualsevol cas, l’exposició «Això no és un còmic!» és una gran oportunitat de poder veure reunides un bon grapat d’aquestes publicacions.
Exposició viva i oberta
D’altra banda, per trencar amb la configuració expositiva convencional, la segona planta de la galeria 6, l’espai que acull la mostra, aglutina un conjunt d’activitats dinàmiques amb tallers, espais de lectura de fanzins i, també, una mostra de cartells vinculats a festivals d’aquesta activitat. Un espai per trencar el silenci de les sales expositives i moure a la creativitat. Com expliquen Álvaro Pons, la dinàmica és «engabiar el fanzín una mica amb la nostra, però sabent que se’ns escaparà».
La idea és que, mentre dure l’exposició, es genere activitat setmanalment amb un cicle de conferències sobre creació de fanzins i autoedició, tallers a fer en l’espai habilitat en la mateixa mostra, i una jornada de formació docent. A més, com a complement amb les activitats de mediació de l’IVAM, es preveu programar sessions de tallers dirigits al públic familiar. Un reconeixement amb totes les lletres de l'estatus artístic del fanzín i el seu potencial generador de riquesa estètica.
«Això
noés còmic! Fanzines»: avantguarda i innovació del còmic a Espanya
Comissaris: Álvaro Pons i Noelia Ibarra
Institut Valencià d’Art Modern
Fins al 9 de novembre de 2025