La nova secretària d’Estat de Seguretat, la mallorquina Aina Calvo, va néixer a Palma el 13 de maig de 1969. Acaba de complir 56 anys. Doctora en Pedagogia, és professora del Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears.
La seva entrada en política activa va ser el 2000. Aleshores havia començat a governar les Illes —des de juliol de 1999— el primer Pacte de progrés, liderat pel recentment desaparegut Francesc Antich. En el congrés d’aquell any del PSIB-PSOE, Antich optava —sense oposició— a la Secretaria General de la formació. Els que serien els nous dirigents socialistes buscaven coaptar nous perfils, gent independent. Un dels seus homes de confiança política d’Antich, Damià Cànovas —director general del Govern i que seria elegit secretari d’Organització del partit en aquell congrés—, va ser l’encarregat de trobar els valors de futur.
Es fixà —entre altres persones— en una tertuliana que participava en un debat d’actualitat a una televisió local. Era Calvo. Es posà en contacte amb ella i la convidà a participar en el congrés de 2000 fent una de les intervencions que estava previst que fessin un grup de persones independents. Així ho feu i satisfé les expectatives dels dirigents socialistes.
A partir d’aleshores passà a col·laborar amb la Fundació Gabriel Alomar, del PSOE, amb altres independents. El 2002 s’afilià al partit i va ser candidata al Parlament a les eleccions de 2003. No durà molt com a diputada. Amb la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 va ser nomenada subdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació.
El 2006 va ser elegida com a futura candidata a batllessa de Palma per a les eleccions locals de 2007. Fou quan començà a adquirir un perfil polític de més pes. Els resultats permeteren la suma de l’esquerra amb Unió Mallorquina per al govern de l’ajuntament de la capital, però el candidat d’aquest partit, Miquel Nadal, exigí dos anys de batllia. Calvo s’hi oposà. Aleshores començà una campanya de pressió sobre ella perquè acceptàs la petició de Nadal, perquè si no se li donaven els dos anys hi havia el temor que UM pogués rebentar l’acord general —al Consell de Mallorca i Govern— amb l’esquerra i pactar amb la dreta. La pressió no va ser només dels aliats progressistes o dels dirigents socialistes illencs sinó també d’importants del Govern espanyol, en especial de María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta i de la qual era amiga. Així i tot, Calvo es plantà: «O som la batllessa els quatre anys o me’n vaig a ca meva». La presidenta d’UM, Maria Antònia Munar, parlà amb ella i quedà tan segura que estava ben decidida i que no tornaria enrere que obligà Nadal a acceptar les condicions de Calvo.
Les relacions amb UM foren nefastes durant tot el mandat. El 2010 es trencà el pacte i governà Palma en minoria. El 2011 el PP guanyà amb majoria absoluta.
Calvo seguí a l’oposició municipal durant els quatre anys següents. El 2012 va fer costat a Carme Chacón en l’intent d’arribar a la Secretaria General del PSOE federal, contra Alfredo Pérez Rubalcaba. El 2014 disputà a Francina Armengol les primàries per elegir cap de llista a les eleccions al Parlament de 2015 i perdé amb un 45,6% dels suports davant del 54,4% de la seva contrincant.
Abandonà l’Ajuntament el 2015, després de vuit anys de regidora. Havia de tornar a la docència a la universitat quan se li detectà un càncer, que superà. Es reincorporà a la feina universitària i amb vista al congrés federal del PSOE de 2017 donà suport a Susana Díaz contra Pedro Sánchez.
Malgrat haver-se posicionat contra Sánchez en el congrés citat, tot just després de la moció de censura que portà el madrileny a la presidència del Govern espanyol, el juny de 2018, Calvo, de la mà de Josep Borrell, fou nomenada nova directora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Un càrrec que abandonà el febrer de 2020 per passar a ser titular de la Delegació del Govern a les Balears.
El 2023, amb el següent govern de Sánchez, assumí —des del desembre d’aquell any— la secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere, del Ministeri d’Igualtat.
Ara passa a ser la màxima responsable jeràrquica de la Policia i la Guàrdia Civil, només per sota del ministre. Es dona la circumstància que un altre mallorquí, el també militant del PSOE Joan Mesquida, fou director general dels dos cossos policials alhora, entre 2006 i 2008, en el govern de Zapatero.
Diferents comentaris publicats a la premsa de Palma del cap de setmana passat posaven Calvo en la línia de sortida d’una possible candidatura a les eleccions al Parlament si Francina Armengol no fos la cap de llista. Qui sap. El que és segur és que contra Armengol resultaria impossible, perquè l’actual secretària general té totalment controlat el partit.