La Llei d'acompanyament als pressupostos és un calaix de sastre que sempre ha servit per a introduir canvis legislatius de tota mena. Ho va ser en temps del Botànic i ho continua sent ara. Una mena de porta de darrere que permet —a qui té la majoria— escurçar terminis parlamentaris i introduir canvis substantius en normes consolidades.
També la Llei d'acompanyament dels pressupostos per a 2025 conté filigranes d'aquest tipus. Entre més, hi ha canvis que afecten de forma molt directa els drets de les persones transsexuals i, més concretament, els menors d'edat. Així ho denuncien Lambda (col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar) i Chrysallis (Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans), que adverteixen de les esmenes que, subtilment, el Partit Popular vol introduir a la llei trans aprovada l'any 2017, en temps del Botànic, i que fou considerada, en el seu moment, una llei pionera en el reconeixement de la realitat d'aquestes persones.
Unes esmenes que, asseguren des de Lambda, són «una amenaça greu al sistema de drets que s'havien consolidat en la Comunitat Valenciana des de 2017». «Amb aquests canvis intenten tornar a patologitzar els menors, a pesar que l'Organització Mundial de la Salut ja va dir fa molts anys que la transsexualitat no era cap patologia», lamenta Raquel Viguera, de Chrysallis. Els canvis que volen introduir els de la gavina afecten «de manera greu» principis com la igualtat, la dignitat, la participació democràtica i l'accés a la salut. A més, avisen, vulneren la Constitució espanyola i compromisos internacionals com ara la Convenció sobre els drets dels xiquets o els Principis de Yogyakarta+10.
Els menors, principals víctimes
Un dels canvis més greus introduïts per les esmenes del Partit Popular és el que afecta els drets fonamentals de menors trans. Fins ara, la legislació reconeixia el dret que se'ls escolte en totes aquelles decisions que els afectaren, en funció del seu grau de maduresa. Les esmenes plantejades pel PP, en canvi, deixen en mans de les famílies o, en defecte d'aquestes, de la justícia, la capacitat de decisió.
Les esmenes imposen nous filtres mèdics i psicològics perquè menors trans puguen accedir a tractament hormonal
Això, critiquen des de Lambda i Chrysallis, «trenca el principi d'autonomia progressiva i relega la voluntat de la persona menor d'edat a un segon pla». En la pràctica, això suposarà que una adolescent trans de 13 anys que vulga que el centre educatiu la tracte amb el seu nom sentit quedarà desemparada si els seus progenitors no li donen suport explícitament.
Lambda i Chrysallis consideren «especialment regressiu» l'eliminació de l'obligació, per part de les administracions públiques, de tractar a cada persona conforme a la seua identitat de gènere manifestada. Això suposa deixar fora de protecció totes aquelles persones trans que encara no han fet el canvi registral, com menors, persones migrants, sol·licitants d'asil o persones no binàries.
Amb la llei de 2017, encara que el DNI no reflectira el seu gènere, la Generalitat estava obligada a dirigir-se a aquestes persones respecte a la seua identitat. Amb l'esmena, aquesta garantia desapareix, la qual cosa obre la porta a situacions de maltractament institucional, com ara que una persona siga nomenada en públic per un nom que no reconeix.
En l'àmbit sanitari, les esmenes imposen nous filtres mèdics i psicològics perquè menors trans puguen accedir a tractament hormonal. El PP pretén que, a partir d'ara, per accedir a tractament, s'exigisca una avaluació mèdica prèvia amb criteris biomèdics rígids, acompanyament psicològic imposat durant tot el procés i, en cas de comorbiditat (això és, presència de dues malalties i trastorns simultanis), un informe favorable addicional. «Si una xiqueta té la primera menstruació amb vuit anys és probable que li donen tractament per retardar el període. Per a ella, no cal cap classe de revisió extra. En canvi, per a les persones trans, sí», lamenta Fran Fernández, coordinador de Lambda. Des d'aquesta organització consideren que les noves condicions són «discriminatòries» i «un requisit estigmatitzant». «Les persones trans no són malalts mentals, són persones sanes que no necessiten cap psiquiatra que valide la seua identitat», adverteix Raquel Viguer.
Raquel Viguer: «La llibertat es defensa a través del respecte. Ser trans no és cap amenaça; l'odi sí que ho és»
El Partit Popular vol, a més, desmantellar el Consell Consultiu Trans, l'únic òrgan de participació regulat específicament per a garantir la veu del col·lectiu trans en el disseny i avaluació de polítiques públiques. Aquest Consell havia sigut creat amb la llei de 2017. Les seues funcions passen a dependre del Consell LGTBIQ+, un òrgan que actualment no existeix. «El resultat és clar: el col·lectiu trans queda institucionalment silenciat, tot perdent capacitat d'interlocució directa i diferenciada com demanda la legislació nacional i internacional al respecte», lamenten els col·lectius afectats.
«S'intenta invisibilitzar de nou a la comunitat trans», critica Viguer, que es mostra molt preocupada per l'efecte que aquest pas enrere pot tenir en la percepció social d'aquest col·lectiu. «La llibertat es defensa a través del respecte —avisa—. Ser trans no és cap amenaça; l'odi sí que ho és», lamenta la representant de Chrysallis. «Mazón serà responsable de totes les conseqüències negatives que es deriven d'aquesta regressió legislativa. En llocs com Madrid, on han tirat enrere avanços en aquesta matèria, s'han incrementat les autolesions i els intents de suïcidi. Alhora, estan emparant l'LGTB-fòbia», denuncia Fernández. Segons la investigació Estat de l'odi LGTBIQ+ de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més, una de cada quatre persones trans han patit agressions físiques o sexuals.
Des de Lambda critiquen que la Generalitat opte per modificar la llei de 2017 a través de la Llei d'acompanyament, tot evitant els tràmits d'audiència pública que serien preceptius amb un altre procediment parlamentari. «El Partit Popular actua de forma hipòcrita. L'any passat van assegurar amb rotunditat que no tenien intenció de canviar la llei i ara introdueixen aquests canvis per la porta de darrere —lamenta Fran Fernández, de Lambda—. Ens volen emmordassats, però ens trobaran al carrer. Que ni els passe pel cap vindre a l'Orgull».