El nom de Joaquim Molas anirà sempre emparellat al de Núria Batalla —la seua esposa— amb qui va formar equip, des de finals dels anys seixanta a la discogràfica Concèntric (escissió del segell Edigsa), per donar forma i impulsar el fenomen de la Nova Cançó. Molas i Batalla es van convertir en mànagers de Lluís Llach el 1969, desvinculant-lo dels compromisos que el lligaven a Concèntric, una decisió que el 2007, Molas matisava en una entrevista a EL TEMPS: «En aquella època vaig fer ben fet. Per a ells [Llach i Maria del Mar Bonet] va ser bo des del punt de vista professional i potser ni el Lluís ni la Maria del Mar Bonet no haurien pogut fer la carrera que han fet si haguessin continuat a Concèntric. Ara trobem a faltar una indústria fonogràfica catalana potent i crec que el que havíem de fer era potenciar Concèntric. No ho vam fer, mea culpa».
En aquell moment, l’opció d’alliberar i donar ales als artistes va passar per damunt dels interessos d’una discogràfica que en va sortir perjudicada. Malgrat això, amb Molas i Batalla de mànagers, Lluís Llach va ser el protagonista dels recitals a l’Olympia de París, el 1973, i els concerts massius que esdevenien pioners a l’Europa dels setanta, com els tres dies al Palau d’Esports, el 1976 (el quart concert va ser prohibit) i el Camp Nou del 1985 (una fita històrica en aquell moment a Europa).
Durant els anys setanta i vuitanta, en diversos moments, Molas i Batalla van ser també representants de la Companyia Elèctrica Dharma, Francesc Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Ovidi Montllor, Raimon, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Pere Tàpias i Marina Rossell.
Molas i Batalla van ser mànagers de Llach fins al 1990 i el 1991 van esdevenir el departament comercial d’EL TEMPS, on van treballar durant sis anys, fins al 1997.