L’ascens meteòric d’EH Bildu els últims anys al País Basc, especialment visible en les últimes eleccions, ha obligat el PNB a reaccionar. Ja ho va fer substituint el candidat a la lehendakaritza i nomenant un portaveu al Parlament basc, Joseba Díez, que amb prou feines supera els trenta anys. Ara, els canvis han arribat a la cúpula i Aitor Esteban, portaveu al Congrés i diputat durant vint anys, assoleix la presidència de l’Eusko Buru Batzar (EBB), el comitè executiu d’un partit que ha atorgat tradicionalment més poder de decisió als òrgans interns que als càrrecs públics.
Però, què pot fer Esteban en aquesta nova etapa del PNB? Les fonts consultades assenyalen que el seu perfil és continuista respecte al que hi ha hagut fins ara. El seu nomenament té relació amb el desig de renovació total de bona part de la militància, incrèdula amb el fet que els canvis a la presidència del Govern basc, al Parlament i també a les diputacions de Biscaia i de Guipúscoa no afectaren també el lideratge del partit.
Va ser així que Andoni Ortuzar va fer un pas al costat després de 12 anys presidint-lo i va obrir la porta a Esteban, un vell conegut del PNB, vinculat des dels 16 anys a la branca biscaïna del partit —la més poderosa— i fins i tot amb relacions familiars amb històrics com Juan María Atutxa, el seu sogre. El seu reconeixement polític va quedar ben reflectit amb l’aplaudiment que li va dedicar el Congrés el dia del seu comiat exceptuant l’hostilitat previsible de Vox i l’apatia no tan esperada del PP.
«El PNB és el partit més vell del Congrés conjuntament amb el PSOE, i ha tingut evolucions, però sempre ha sigut democristià, va exercir un paper molt important en l’exili, en la recuperació democràtica i també en la gestació del mercat comú europeu», diu el veterà periodista basc Gorka Landaburu, gran coneixedor de la política basca. Segons ell, Esteban no canviarà, en cap cas, la dinàmica històrica que ha seguit el PNB, si bé ara té l’objectiu de renovar-lo.
Per a Landaburu, la renovació interna en el PNB és necessària, però no és sinònim de revolució. «Esteban representa la continuïtat, tant del fil històric del partit com de les disputes internes que sovint es generen», explica, tot recordant que l’històric dirigent Xabier Arzalluz ja va perdre la batalla contra els aleshores joves Josu Jon Imaz, Íñigo Urkullu o l’esmentat Andoni Ortuzar, que s’ha retirat amb el propòsit d’evitar un desenllaç similar al que va patir un dels seus predecessors. «Ara aquells joves s’han fet grans, els resultats electorals no han anat com volien i s’han trobat amb un partit inquiet que els ha obligat al relleu».
És, per tant, una «renovació de cares», ja que «Esteban i Ortúzar tenien pràcticament la mateixa idea del partit». En canvi, l’ara expresident del PNB va propiciar un relleu a la candidatura electoral —quan va situar Imanol Pradales, actual lehendakari— que no va agradar gens a Íñigo Urkullu. Operacions com aquesta li havien generat una oposició interna que a hores d’ara el partit no es pot permetre.
Ara, el PNB mira de centrar-se en l’obstrucció de la pèrdua de vots cap a EH Bildu, un partit que compta amb molt més suport electoral entre els votants més joves, mentre mantenen les relacions amb els socialistes —amb els quals han teixit pactes en pràcticament totes les grans institucions basques— i miren d’evitar difícils però no descartables futures enteses entre PSE i EH Bildu.
El maldecap del PNB
De fet, EH Bildu és el gran mal de cap del PNB en el moment actual. No pel fet que els jeltzales hagen perdut poder en les últimes eleccions basques, que no ha sigut el cas —només han deixat anar l’alcaldia de Vitòria—, sinó perquè constaten que la tendència electoral pot ser encara més adversa. Fins al punt que els abertzales els passen per davant.
És per això que en aquesta dinàmica, en què al PNB li convé mantindre fidelitat electoral i també els acords amb els socialistes que asseguren la seua hegemonia institucional, Aitor Esteban arriba a la presidència del partit com una persona «amb bons contactes a Madrid que pot enfortir encara més la relació amb el PSOE i que pot tindre una influència de més abast», diu el politòleg basc Mikel Gómez.
Més enllà d’això, el partit afronta altres problemes, com l’esmentat vot juvenil, capitalitzat per EH Bildu, un partit que, a més a més, està explorant la conquesta del vot identitari, un dels grans reclams del PNB. «Serà interessant veure el debat sobre la reforma de l’estatut», pronostica Gómez, que recorda que els abertzales faran una esmena a la totalitat de les propostes de reforma fiscal a les diputacions forals plantejades per PNB i PSE.
Gómez creu que, ateses les circumstàncies, «potser al PNB li aniria bé apaivagar les relacions d’hostilitat amb EH Bildu» i també intentar «trencar la bona sintonia» entre els abertzales i el govern de Pedro Sánchez, que segons el politòleg és un dels motius que ha fet créixer la base electoral dels independentistes bascos.
Preguntat per si Esteban afrontarà com cal aquests problemes, Gómez valora el perfil popular i prestigiós del nou president del PNB, que ha sigut cridat per a «omplir un buit de lideratge», però recorda també que Esteban «no deixa de ser un militant vinculat de tota la vida a la línia oficial del partit i amb una edat avançada» que, a més, tot i rejovenir la cúpula del partit, no l'ha feminitzat gaire. Això, sumat a la baixa participació dels militants del PNB en el procés intern que ha desembocat en el nomenament d’Esteban, fa dubtar de les expectatives que el partit pot tindre de cara al futur.