Les enquestes ho vaticinaven i els pronòstics s’han complit. EH Bildu ha sigut la força més votada a la província d’Àlabaen les últimes eleccions basques. El resultat és coherent amb el de les eleccions municipals d’ara fa un any, quan la formació independentista va ser, també per primera vegada, la més votada a Vitòria, la capital alabesa, que acull el 78% dels veïns de tota la demarcació. De la mateixa manera, el desenllaç polític també coincideix en ambdós casos: EH Bildu no va assolir l’alcaldia de Vitòria en virtut d’un pacte entre PSE i PNB, amb el suport extern del PP; ni assolirà la lehendakaritza, ja que nacionalistes i socialistes reeditaran el pacte de govern.
Però amb l’empat a escons entre PNB i EH Bildu el canvi a Euskadi ha sigut monumental. Sobretot a Àlaba, si es tenen en compte els antecedents de la demarcació basca tradicionalment més pròxima a la dreta espanyola i on fins i tot hi va irrompre un partit, Unidad Alavesa (UA), que volia separar la província de la resta del País Basc i va adquirir un notable èxit electoral. Alguna cosa ha canviat en la demarcació als habitants de la qual els altres compatriotes bascos li van assignar el gentilici de “patateros”, degut al cultiu tradicional de creïlla, i que els alabesos han convertit en una distinció. En un orgull propi.
El relat del passat
Àlaba és una província adjacent a la Rioja i a Burgos on el foralisme va fer forat. La dreta espanyola va arribar a rebutjar, en bona part, la incorporació de la demarcació al conjunt del País Basc emparant-se en un discurs pretesament historiogràfic. Ernesto Ladrón de Guevara López de Arbina va ser secretari d’acció institucional d’Unidad Alavesa, que als anys noranta va arribar a ser el segon partit més votat a la demarcació per darrere del PNB.
Aquest filòsof justifica que la “basconització” dels territoris bascos va ser molt diferent a cada lloc i que les províncies només tenen en comú la realitat històrica dels furs. Un discurs que va fer forat entre bona part dels alabesos fins convertir-se en la província basca amb més sentiment espanyol, tal com es demostra amb els resultats electorals del passat –vegeu gràfic. De la mateixa manera, Vitòria ha sigut l’única capital basca amb alcaldes del PP. Coneguts polítics de la política espanyola, concretament l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l’actual vicepresident del Senat Javier Maroto van liderar l’Ajuntament de la capital alabesa entre 1999 i 2007 i entre 2011 i 2015 respectivament.
Segons els seus impulsors, l’èxit d’UA, sobretot als anys noranta, procedia del “combat cultural contra les falsedats nacionalistes”, diu Ernesto Ladrón de Guevara. Qui va liderar aquell partit com a secretari general va ser Pablo Mosquera, qui viu jubilat a Galícia –la seua terra de naixement– i també atén aquest setmanari. Ell mateix admet que “no entenc el que està passant”. “Vaig creure fermament, jo que conec Àlaba, que no hi guanyaria EH Bildu, tampoc a Vitòria. Però em vaig equivocar. I per què ha guanyat? Doncs hi ha un fenomen sociològic: el vot jove, de 45 anys cap a baix, s’ha concentrat en EH Bildu perquè s’ha blanquejat la memòria d’ETA i també per una altra qüestió: mentre la majoria de partits continuen replicant les discussions del Congrés amb insults inclosos, EH Bildu ha sigut capaç de centrar el seu discurs en els problemes del carrer, és a dir, en els problemes reals: la sanitat, els serveis socials o l’abaixada del PIB. L’èxit d’EH Bildu és possible també gràcies al fracàs dels altres partits, que han tingut un excés de supèrbia i molta mandra a l’hora de treballar i de connectar amb la gent. I això també li ha passat al PNB, que és un partit que s’està fent vell”, relata Mosquera.
UA es va fer forta en el moment en què el PP també ho era en aquesta demarcació. Ambdós partits van arribar a aliar-se electoralment en alguna ocasió. La diferència entre les dues formacions, segons Mosquera, és que UA “vivia de prop els problemes dels alabesos”. Indiscutiblement, UA, com el PP va experimentar més èxit electoral en el moment en què ETA estava més activa.
El canvi
Amb els antecedents citats sembla impossible que el relat d’un exdirigent d’UA i el d’EH Bildu puguen coincidir, ni que siga parcialment. Però ambdues parts reconeixen el treball que el partit independentista ha fet a l’hora de centrar-se en els problemes dels bascos per anar sumant simpaties i suport electoral. Antxón Belakortu va ser regidor de a Vitòria entre 2001 i 2019, primer amb Eusko Alkartasuna i des del 2011 amb EH Bildu, moment en què la coalició va nàixer i va incorporar EA. “Hi ha molts factors que expliquen el nostre creixement, però sobretot n’hi ha dos que són clau. El primer, el fet d’haver sigut capaços no d’incorporar gent al nostre projecte, sinó de buscar un projecte compartit amb molt tipus de gent diferent. I el segon, que els nostres regidors en pobles i ciutats són tota una carta de presentació, d’implicació i de dedicació constant”.
Aquesta tasca municipal ha tingut efecte a la part sud d’Àlaba, a la zona coneguda com la Rioja alabesa, integrada per una quinzena de municipis entre els quals hi ha Laguardia, l’únic en què el PP ha sigut el més votat en aquestes eleccions basques, tot i que només ha superat el PNB per cinc vots i EH Bildu per 32. En altres municipis d’aquesta comarca, com ara Oion, a només cinc quilòmetres de Logronyo, EH Bildu hi està governant per primera vegada en la història. Aquest cas és paradigmàtic, segons les fonts consultades. Ibon San Saturnino és el responsable polític d’EH Bildu a Àlaba, i explica que en aquest poble el PP va ser la força més votada el 2015, però el partit independentista va “regalar l’alcaldia, gratis et amore”, al PNB, “que ha fet dues legislatures desastroses a tots els nivells”. EH Bildu, narra, ha aprofitat la situació per a guanyar les últimes eleccions, quedant-se només a un regidor de la majoria absoluta.
En altres localitats de la zona governades pel PP, com ara Labastida, EH Bildu ha sigut la força més votada en aquestes eleccions basques amb un terç dels vots. I a Iruña Oka, a tocar de l’enclavament de Treviño –on hi ha dos municipis enmig de la província d’Àlaba que pertanyen a la de Burgos– i on els socialistes porten governant des de principis de segle, EH Bildu també ha sigut la candidatura més votada en aquestes eleccions basques després que els independentistes hagen pactat amb el partit de l’alcaldia diverses aprovacions pressupostàries.
Vitòria
Però si el canvi s’ha fet notar en algun lloc, aquest ha sigut Vitòria. Rocío Vitero és l’actual portaveu d’EH Bildu a l’Ajuntament i va ser la candidata més votada a les eleccions municipals del passat mes de maig. Era la primera vegada que l’independentisme guanyava en aquesta ciutat, tot i que un pacte entre PSE i PNB, amb el suport extern del PP, va donar l’alcaldia a la socialista Maider Etxeberria. Vitero explica que tot i que la dreta espanyola ha tingut tradicionalment força electoral a Àlaba, “des de fa molt de temps que detectem una tendència que demostra que el projecte d’EH Bildu té cada vegada més suports perquè compartim més coses i més valors amb la ciutadania”.
Vitero es va incorporar a la coalició a través de Gora Gasteiz. Aquest moviment veïnal va ser creat a Vitòria per a plantar cara l’alcalde del PP, Javier Maroto, qui va assumir un discurs discriminatori contra la comunitat migrant. Entre altres coses va arribar a afirmar que “els immigrants magrebins venen a viure de les ajudes socials”. Vitero és treballadora social, i exercia com a tal en aquella època. “Jo he conviscut al carrer amb gent que pateix i em vaig implicar en Gora Gasteiz per a defensar la convivència amb els moviments socials i la ciutadania”. Tal com va ocórrer a Oion, a Laguardia i a Labastida –en el primer cas al 2015 i en els segons al 2019–, per a evitar la continuïtat del PP a l’alcaldia de Vitòria després de les eleccions del 2015, EH Bildu va donar suport a un candidat alternatiu, el nacionalista basc Gorka Urtaran, malgrat que EH Bildu va superar el PNB per un regidor. També van fer possible aquest canvi els vots d’Equo i de Podem. Urtaran es va mantindre a l’alcaldia fins el 2023.
Aquesta “generositat” d’EH Bildu, interpreten, ha fet que la coalició independentista guanye suports a Àlaba de manera continuada. “EH Bildu posa per davant els interessos de la ciutadania i això demostra que fem coses de manera diferent”, diu Rocío Vitero, que va accedir a l’Ajuntament com a regidora el 2019. Ibon San Saturnino celebra la capacitat de la coalició independentista a l’hora de connectar amb els moviments socials. “Hem sabut copsar el sentir majoritari de la ciutadania i hem entès què s’esperava de nosaltres”.
Amb el canvi polític també ha canviat la manera com la resta d’Euskadi mira cap a Àlaba. Ibon San Saturnino admet que la província és “un territori més xicotet i potser menys exòtic” que la resta d’Euskal Herria, raó que tradicionalment ha generat “cert sentiment d’inferioritat que Unidad Alavesa i el Partit Popular van saber utilitzar per a rebutjar, de retruc, el projecte nacional d’Euskal Herria”. Una estratègia que la Unió del Poble Navarrès, inspiració principal d’UA, va seguir al territori foral de Navarra. “Aquest sentiment ha existit, però ens hem esforçat durant anys per a transformar-lo”.
San Saturnino es refereix, en aquest sentit, a allò que anomenen patata power, derivat del malnom que els alabesos han rebut tradicionalment de “patateros” degut al cultiu tradicional de la zona. “Hem fet d’aquest sentiment d’inferioritat un sentiment euskaldun de la perifèria que ens fa sentir orgullosos de ser alabesos dins d’Euskal Herria”, conclou. D’altra banda l’exregidor Antxón Belakortu confirma que el sentiment territorial alabès sempre ha existit. “El que ha canviat són les ganes de pertànyer a Espanya”.