Escrits de presó, d’esperança i llibertat

33 dies de cel·la compartida. Aquest és el temps que van passar junts Joaquim Forn i Raül Romeva a la presó d’Estremera. La llibertat provisional de l’exconseller d’Exteriors, efectuada el 4 de desembre de 2017 —en plena campanya de les eleccions del 21D—, els va separar fins al 23 de març. Era el moment d’intentar investir Jordi Turull en segona volta, fet que Pablo Llarena va evitar empresonant-lo. A ell i a la resta de diputats independentistes que havien format part del govern Puigdemont durant l’anterior legislatura. També a Carme Forcadell, expresidenta del Parlament.

A Estremera, la convivència imposada entre Romeva i Forn va apropar a tots dos. També les seues famílies. Tal com explicava Diana Riba, parella de Romeva, en una entrevista a aquest setmanari, la família de Forn s’havia convertit en un suport “importantíssim”. A dins de les presons, la complexitat d’aquesta situació es gestiona de distintes maneres. Tant Forn com Romeva han trobat una finestra en l’escriptura. L’exconseller d’Interior va publicar Escrits de presó(Enciclopèdia) la passada tardor. Es tracta d’un dietari colpidor, també optimista i clarivident que resum el seu dia a dia a la presó d’Estremera. Anècdotes amb presidiaris, algunes de desagradables, moltes altres del tot humanes, es barregen amb les seues sensacions pel clima d’aquella localitat ubicada a l’extrem sud-oest de la Comunitat de Madrid, a tocar de les províncies de Toledo, Conca i Guadalajara. Tal com explicava Forn, Estremera deu el seu nom a les condicions extremes del seu oratge: calor seca i forta a l’estiu, fred gèlid a l’hivern. Els dies de sol, l’exconseller es trobava més optimista.

Esperança i llibertat(Ara Llibres), de Raül Romeva, és de publicació més recent. Si Forn opta per fer un mer dietari que atrau la lectura continuada des del primer moment, Romeva aposta més per la reflexió política, ideològica, pels girs temporals i per explicar, al capdavall, tot el que l’ha conduït a la presó i tot allò de què pot servir el seu captiveri de cara al futur del Principat. “En síntesi, com més aviat assumim, individualment, que tard o d’hora acabarà passant allò que volem, més aviat assumirem, de manera col·lectiva, que el camí cap a la realització d’aquesta fita requereix més temps, més majories, més consensos i, sobretot, que molta més gent cregui que passarà. Allunyem-nos dels fatalismes i posem-nos a treballar”, diu amb optimisme Romeva. De fet, no hi ha cap part del llibre en què no ho siga, d’optimista. Ningú no ho diria, tenint en compte la situació que pateix i la pena a què s’enfronta.

Romeva, objector de consciència de jove, és d’aquells que ha lluitat malgrat tenir el vent en contra. Recorda com la pressió insubmisa va obligar l’Estat espanyol a eliminar el reclutament obligatori. És per això que, per a ell, “els veritables herois i heroïnes són les persones que s’arremanguen per fer coses tot i saber que no seran suficients, però que són necessàries”. I que són la llavor, segurament, de futures victòries. Les paraules de Romeva són una crida constant a fer camí amb estratègia d’inclusió i no-violència.

Discursos a banda, l’interès humà, invasiu, sovint de mal gust per la vida a la presó dels protagonistes, enfoca l’interès en anècdotes curioses i poc —o molt, segons es mire— rellevants. Per exemple, les cortines del lavabo compartit fetes per Raül Romeva amb bosses d’escombraries. O el resultat de les eleccions del 21D, que va deixar descol·locat Oriol Junqueras dins de la cel·la, tal com observava Joaquim Forn. O les samarretes del Barça que l’exconseller d’Interior va aconseguir fer entrar a Estremera —gràcies a la col·laboració directa del club— per regalar-les entre els reclusos. Fins i tot algun madridista en volia una. O les paneroles de la jungla, la presó madrilenya de Valdemoro on Romeva i Junqueras van fer estada de camí a Lledoners. O els missatges escrits amb restes d’excrements que es llegien a les parets dels calabossos de l’Audiència Nacional. O el fet que a Lledoners foren “els polítics” i a Estremera “els catalans”. Anècdotes i vivències humanes dins de les presons, on la convivència amb els reclusos és més normal del que es pot esperar des de fora estant.

Sense oblidar, tampoc, els moments més angoixosos, com ara l’arribada de notificacions dels tribunals per anar a declarar, sabent que serien encarcerats. O quan Romeva s’assabenta que serà alliberat per boca de Joaquim Forn, que romandrà empresonat sine die, malgrat la confiança dipositada en Pablo Llarena quan es va fer càrrec de la instrucció. Vivències dramàtiques i exemplars. Sacrificis que, esperen, ningú els haja de fer en el futur si aconsegueixen canviar el país fent política, que al capdavall és el que han fet sempre amb vocació de millorar el present.