Premsa internacional

El conflicte català en el món

La premsa internacional segueix atenta no només al que passa a Madrid amb el judici en el Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes sinó sobretot presta atenció al conflicte entre Catalunya i Espanya. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Escòcia, The National, fixa la seva atenció en el fet que “l’antic govern del primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, destruí tota la documentació que tenia en relació amb el referèndum d’independència catalana abans que Pedro Sánchez se'n fes càrrec al palau de la Moncloa el passat estiu”. Citant de font el web Okdiario, el diari escocès troba que la desaparició de la documentació “deixà l’Executiu socialista sense poder confirmar cap prova de les que s’han sentit en el judici contra els líders independentistes davant la Cort Suprema (Tribunal Suprem) d’Espanya”. Destaca, escandalitzat, que “quan el PSOE arribà al poder, descobriren (els ministres de Sánchez) que les computadores havien estat buidades i que els documents relacionats amb el referèndum d’independència havien estat destruïts”. D’aquesta manera “les transcripcions de les discussions que involucraven els governs d’Espanya i de Catalunya havien desaparegut, juntament amb les converses sobre (les actuacions de) la policia o les decisions polítiques” que es prengueren aquells dies. A banda d’aquesta qüestió, The National segueix informant també del desenvolupament de la tercera setmana del judici contra els líders independentistes i es fa ressò de les declaracions dels testimonis, sobretot de Montserrat del Toro, de la qual diu que “es negà a anar-se’n per les tres rutes que li oferiren els agents de la policia catalana”.

A França, el diari Le Monde inclou a la tribuna d’internacional un article signat per Oriol Junqueras, “vicepresident català destituït pel govern espanyol el 2017, ara a la presó, i Alfred Bosch, ministre de Relacions Exteriors de Catalunya”, en el qual, diu el diari a l’entradeta, “expliquen que a l’Europa del segle XXI existeixen presos polítics”. A l’article es recorda als lectors del diari parisenc que els líders “catalans, pacífics i democràtics –inclòs un dels autors d’aquesta tribuna- estan sota custòdia (a la presó) a Espanya des de fa més d’un any” i que “s’enfronten a càrrecs que podrien suposar penes de fins a 25 anys de presó. No estan acusats de fer mal a ningú, ni de robar res, sinó de permetre que la gent voti. Tot el món se n’ha d’adonar que a l’Europa del segle XXI hi ha presos polítics: es tracta de set líders catalans democràticament elegits, a més de dos membres de la societat civil. La majoria pertanyia a un govern elegit per un parlament democràtic”. Els autors consideren que els empresonats “estan acusats de ‘rebel·lió’ i de ‘sedició’, però aquests delictes necessàriament requereixen de l’existència de violència. Tanmateix, l’única violència que es va produir en aquells esdeveniments va ser la de la brutalitat policial, transmesa en viu pels canals de notícies de tot el món i perpetrada per milers d’agents de policia enviats pel govern espanyol per evitar que els ciutadans exercissin el seu dret en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 per la independència de Catalunya”.

A l’altra banda de l’Atlàntic, a la costa del Pacífic dels Estats Units, el californià Los Angeles Times fixa la seva atenció a explicar als seus lectors que “els catalans separatistes d’Espanya estableixen en seu ‘govern a l’exili’ en una casa belga”. Explica que “molts de catalans arriben, portant banderes separatistes i càmeres de fotografiar, davant d’una anodina casa situada en un tranquil carrer de la ciutat on Napoleó sofrí la derrota final fa més de dos-cents anys (...) Fan el viatge a Bèlgica per visitar a l’ocupant de la casa: l’expresident català Carles Puigdemont, el fugitiu més conegut d’Espanya. Puigdemont viu en aquesta casa de Waterloo desprès d’haver declarat a Catalunya independent d’Espanya després d’un exitós referèndum de secessió a l’octubre de 2017 i d’haver fugit per evitar ser arrestat”. Narra el diari que després de l’episodi de la detenció i posteriorment alliberament a Alemanya, “Puigdemont i un grup cada cop més gran de col·legues han establert el que anomenen ‘govern a l’exili’ a Waterloo i a prop de Brusel·les per atreure l’atenció internacional sobre la causa de la independència catalana. Puigdemont ha convertit la casa de sis habitacions en la seu internacional del moviment separatista (...) La casa de Waterloo, diu Puigdemont, funciona com la seva antiga oficina a la seu del govern català en el centre de Barcelona. Passa els dies realitzant viodeoconferències amb polítics de Catalunya i planificant els discursos que farà per tot Europa. Cada setmana rep periodistes, diplomàtics i ciutadans catalans desitjosos que els signi una estelada, la bandera separatista”. El diari californià destaca que “l’objectiu de Puigdemont és portar el tema de l’autodeterminació catalana” a l’agenda política europea: “assegura que ‘no volia amagar-me, si hagués volgut un exili més còmode no estaria aquí’”. El diari californià contextualitza per als seus lectors el conflicte català, explicant que les últimes eleccions donaren la majoria del Parlament a les “forces separatistes” i que “el tema de la independència catalana segurament serà important a les eleccions generals del 28 d’abril a Espanya”.

A Londres, The Guardian inclou aquest dijous un article de Manuel Valls que, com és bo d’endevinar, és un al·legat contra la independència de Catalunya i, també, d’Escòcia. Assegura l’autor que “en un món cada cop més connectat, el separatisme condueix a la pèrdua de sobirania i control, i al dolor per als ciutadans”.

A Argentina, el diari Clarín, publica una entrevista amb el president del Parlament català, Roger Torrent, sobre el moment polític que es viu a Catalunya i Espanya. Roger Torrent es reafirma en la legitimitat de l’objectiu d’assolir la independència i assegura que en aquestes eleccions generals els independentistes “som el dic de contenció de l’extrema dreta”. Assegura que després de les eleccions, si és necessari, “apel·larem a una aliança democràtica de les forces progressistes davant l’extrema dreta”. Explica al periodista que l’independentisme segueix “demanant moviments” al govern de Pedro Sánchez “en dos sentits”. El primer, “en posar fi a la repressió. El Govern de Sánchez té la possibilitat a través de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat de plantejar un posicionament enfront del judici molt clar, de dir allò que és obvi: que fer un referèndum no és delicte i que mai hi pogué haver un delicte de rebel·lió perquè mai hi hagué violència. I per una altra banda també demanàvem moviment en la negociació, però s’ha estimat més (Sánchez) deixar-se arrossegar pel discurs d’extrema dreta abans que ser valent i asseure’s a parlar amb nosaltres políticament”. Insisteix Torrent en que “és necessari ser valent i prendre riscos polític, no electorals. Nosaltres els assumim. El president Sánchez, no”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.