Si hi ha una companyia que ho ha petat fort a Europa en els últims temps no és altra que El Conde Torrefiel. Tanya Beyeler i Pablo Gisbert han sabut aixecar una manera de fer teatre que ha trencat fronteres, barreres, límits, marges, i tot el que us pugueu imaginar. Són contemporanis fins a les últimes conseqüències. Ara estrenen al MACBA, dins el festival Grec, 'Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales', part d'un procés de creació que els portarà a una gran posada de llarg a Viena, el 2022. D'Ontinyent al món.
El Conde de Torrefiel són, en bona part, fruit de la crisi de 2008 i del teatre experimental que es feia a Barcelona a primers del segle XX. Quan tot era possible. La Tanya i el Pablo van venir a la ciutat per amarar-se d'un moviment d'avantguarda que s'estava consolidant i que sortia molt a Europa. Van interpretar el moment i van crear espectacles generacionals inoblidables com 'La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento'.
Però amb el teatre clàssic, amb la posada en escena clàssica, per molt poca-solta que fos, no en tenien prou. I van investigar fins a arribar a 'Guerrilla', una obra que van estrenar a Brussel·les i que els va canviar la vida.
Són els responsables d'obres tan hipnòtiques i significatives com 'La plaza' o'Kultur', projectes que els han portar a convertir-se en part de l'avantguarda escènica continental. No és cap broma que el seu pròxim gran espectacle tingui previst l'estrena el 2022 al Festwochen de Viena.
Ens diuen que es troben potser més a prop de les arts plàstiques, del pensament contemporani, i que fan aquests treballs llargs d'investigació, amb obres “més barates” fins a la peça final, perquè necessiten copsar el moment. També saben que el moment actual és decisiu. “Hi ha una negació de la imaginació”, diu Gibert. Ells, per això, han decidit investigar l'ésser contemporani des de la ficció i la no-ficció. Què en sortirà? Segur que no ens deixen indiferents. Això sembla un tòpic, però de vegades calen tòpics per explicar grans esdeveniments.
Tema d'obertura: 'Les musaranyes', de Fetus
Escolta-ho a: