«Nina infla(ma)ble»
Tinc una amant que és un esclau de PVC més combustible
que l’hidrogen: dins l’ombra, quan tu dorms,
les lleis de la substància s’enamoren.
Ploro i l’abraço com a un tanc
de propilè que no en té culpa,
no té dogma: la química és l’eròtica
sense penediments
deflagració
sense retrets de desmemòria.
Tinc una amant que crema més
que el querosè, més que la infàmia
i no perdona: dins l’ombra, quan tu dorms,
les lleis de la substància s’enamoren.
Maria Sevilla
«Bleu, saignant, à point, bien cuit»
Crua. Estic viva, però crua. La meva
carn elàstica me la imagino blana i
llenegosa entre les dents. Poc digestiva.
I mentidera. La sang me l’afiguro fent-se
rosa barrejant-se amb guarniments de base
làctica. Lliscosa. Lletosa entre les dents i
mentidera. La pleura: no sé on és.
El pàncrees: no sé on és. La melsa:
no sé on és. Potser fa sucs i és
mentidera com la dona del mercat
prometent-me el tall més tendre. I jo tan
crua. Estic viva, però crua. La meva
pell elàstica. La meva fractura vertebral.
Els meus esfínters. La meva obertura:
em paralitzen. Me’ls imagino blans i
llenegant entre les dents. Poc digestius.
I mentiders. —Cinquanta quilograms de carn
sisplau i me la posa ben fineta. Me la talla
ben arran del precipici. Ben al límit del
vertigen vascular
Maria Sevilla
Biografia
Badalona, 1990. És investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 guanya el premi Bernat Vidal i Tomàs amb el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions). El 2017 surt Kalàixnikov (Món de Llibres), guardonat amb el Miquel Àngel Riera, l’any 2020 guanya el 4t Premi Carles Hac Mor amb la plaquette if true: false; else: true (Editorial Fonoll) i el 2021 ha publicat el seu tercer llibre de poemes, Plastilina (Editorial Fonoll). És autora d’algunes peces de poesia sonora, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.