XXIXLa nostra porta
Aquesta porta
ja no serà mai més la que era.
Li han serrat la fusta,
m’han retallat a mi.
La fusta que soc
és la de la porta petita.
Aquesta porta
ja no serà mai més la que era.
Hi queda un senyal,
el meu.
La crosta de la ferida que em sagna,
la por.
Aquesta porta
ja no serà mai més la que era.
L’aprovació dels altres
quan passin per davant,
el temor,
el que diran
de la meva porta,
de mi.
Aquesta porta
ja no serà mai més la que era.
La cicatriu soc jo,
la resta de la porta ets tu.
Aquesta porta som tu i jo.
L’aprenentatge, enyorar-te.
Torna a ser bonica la nostra porta, mare.
Meritxell Gené
Biografia
Lleida, 1986. És cantautora i poeta. Diplomada en l'especialitat d'Educació Musical a la Facultat de Ciències de l'Educació (UdL). Ha dedicat bona part de la seva producció musical a cantar poetes com Maria Mercè Marçal, Joan Barceló i Concepció G. Maluquer. Té un disc íntegrament dedicat a Màrius Torres, 'Així t'escau la melangia' (Khlämor records, 2013), i un altre dedicat a poetes dels Països Catalans, 'Branques' (khlämor records, 2015). 'Després dels esbarzers' (Pagès Editors), és el seu primer poemari, publicat l'any 2018. En el cinquè disc, 'Sa tanca d'allà dins', posa música, precisament, als seus propis poemes.