Entremig de la història hi ha el que no calla.
Misael Alerm
La Història
sàdiques les blondes de les bates
d’un pati d’escola quan
dues nenes s’apuntaven amb les robes
i jugaven a explicar-se un conte
que no s’acabés mai.
perdia qui descavalcava els dies
i guanyava qui es pintava a la cara uns ossos
tot dient que feia de mort
per col·locar
pedra sobre pedra i cridar:
he lapidat la rara
i ara sóc la vida ufana
i ho escriuré com jo voldré.
El Devot
et diran que tot aquella lluïssor que parpelleja entre els turons primitius
no són desitjos. cap urpa divina no grata el mantell per enviar-te estels. vols les cadenes fulgents
mentre mires com cau sorra del cel a la terra. allò que t’incendia l’iris són els leds
de torretes i casones
dels garatges i terrasses d’antics i nous acomodats.
i quan agafes la fona i els dispares no aconsegueixes trencar cap llum.
allà a dalt les festes són perpètues
allà a dalt sí que hi plouen estrelles.
però si els deixes a les fosques et canviaran els arguments.
així que
aboca’ls la cisterna sobre els caps
recorda’ls l’angoixa de la història.
tu
digue’ls d’on véns.
Raquel Santanera
Raquel Santanera
Biografia
Manlleu, 1991. Ha publicat Teologia poètica d’un sol ús, premi de poesia Martí Dot (Viena Edicions, 2015). Amb aquest primer llibre de poemes inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà present a De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (El Gall Editor, 2018). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, anglès o italià. Des del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. I, també, coordina i programa el cicle de poesia i art a la comarca d’Osona, Els Vespres Malgastats.