La nova Editorial Finestres, que s'estrena amb la publicació de 'L'accident de caça' i 'Intrèpides', s'afegeix a una sèrie d'iniciatives pensades per normalitzar la publicació de còmic per a adults en llengua catalana, com la col·lecció "Doble Tinta" de Pagès Editors o el Premi Ara de Còmic en Català.
Alguna cosa es mou en el panorama —fins ara escandalosament raquític— del còmic adult en català. És cert que, tradicionalment, personatges com Astèrix, Tintin, els Barrufets i d'altres clàssics de la historieta francobelga s'han publicat en català, però l'oferta en aquest idioma adreçada als lectors no infantils ni juvenils ha estat pràcticament inexistent.
Hi ha hagut excepcions, probablement per tractar-se d'obres tan transcendents més enllà dels lectors militants que la seva rendibilitat ha semblat més viable: algunes fites de la novel·la gràfica com Maus, d'Art Spiegelman, Persèpolis, de Marjane Satrapi, Blankets, de Craig Thompson, o Maria i jo, de Miguel Gallardo, sí que han estat publicades en català en algun moment. Ara, ECC hi ha publicat per primer cop la cèlebre V de Vendetta, d'Alan Moore i David Lloyd, i també hem pogut llegir en el nostre idioma les aventures de Corto Maltés, per exemple. Però han estat això: excepcions.
Fa uns mesos, Pagès Editors va començar a canviar aquest paradigma amb l'aparició de la col·lecció "Doble Tinta", que es va inaugurar amb 8Hores, d'Alfons López i Pepe Gálvez —una biografia de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, que ja va per la seva segona edició— i que ha continuat amb Cavalls salvatges, adaptació del llibre homònim del desaparegut Jordi Cussà, amb què el ninotaire i expert en humor gràfic Jaume Capdevila Kap debuta en el relat d'extensió llarga, retent homenatge al còmic underground dels anys setanta.
A aquesta iniciativa —impusada, segons l'editora Eulàlia Pagès, perquè "hi ha un públic que fins ara no tenia l'oportunitat de llegir novel·la gràfica en la seva llengua"— se li acaba d'afegir una altra, després d'uns mesos de cocció: la nova Editorial Finestres, vinculada a la llibreria barcelonina del mateix nom i especialitzada en còmic adult en català.
Montserrat Terrones —editora de Garbuix Books, fundada també recentment i dedicada al còmic de no-ficció— és la directora d'aquest projecte que neix també en constatar l'existència d'un buit de mercat: "El còmic infantil en català compta amb una oferta consolidada, però el còmic per a adults està totalment abandonat, per una sèrie de qüestions sociològiques i empresarials que s'han anat arrossegant al llarg d'anys".
Terrones admet que fins ara "hi ha hagut experiències de còmic adult en català, però s'han enfocat des de l'excepcionalitat. Nosaltres volem normalitzar la seva presència, des d'una posició no resistencialista".
Així, Editorial Finestres neix amb la intenció de publicar deu títols a l'any, dels quals un 80 % seran novetats internacionals —algunes d'elles distingides amb guardons de prestigi— i un 20 % seran recuperacions de títols de qualitat que mai s'han publicat en català. A Editorial Finestres ja tenen previst col·laborar amb les editorials que puguin tenir els drets en castellà de les mateixes obres, per tal de coordinar aspectes com la data de publicació o el preu de venda al públic.
I, a un o dos anys vista —és a dir, quan ja hi hagi hagut temps per generar noves obres—, es pretén començar a publicar còmics de producció pròpia. En tots els casos es prioritzarà la perspectiva del còmic d'autor: "No publicarem superherois ni manga maistream".
Les dues primeres novetats, que tot just acaben d'arribar a les llibreries, són representatives de les línies que seguirà Editorial Finestres els primers temps. Guanyadora del Premi a la Millor Obra del Festival d'Angulema, L'accident de caça, de David L. Larson i Landis Blair, és una barreja de true crime, drama de relacions paternofilials i reflexió sobre la literatura con a eina de redempció, dibuixada amb un expressionista blanc i negre.
Enquadrada també en la no-ficció, Intrèpides —de Pénélope Bagieu, i guanyadora del prestigiós Premi Eisner a la Millor Obra Internacional— és l'edició integral d'una obra que s'havia publicat en castellà amb el títol de Valerosas, i que narra amb agilitat i sentit de l'humor les biografies de diverses dones que no es van resignar al seu destí: Joséphine Baker, Hedy Lamarr, Peggy Guggenheim, Tove Jansson...
L'aposta d'Editorial Finestres per la novel·la gràfica va més enllà i s'estén també a la convocatòria d'un premi per a còmics fets originàriament en català, amb una dotació de 25.000 euros en concepte d'avançament de drets d'autor,"equiparable a la dels altres premis i beques que atorga la Llibreria Finestres". El premi es concedirà a projectes d'obres que es plantegin amb un mínim de 96 pàgines, i el jurat estarà format per Ana Penyas, Paco Roca, Jaume Vilarrubí, Mery Cuesta i la mateixa Terrones.
Segons l'editora, "hi ha lectors en català, i també hi ha lectors de còmic. I, en els darrers anys, en el món editorial català hi ha hagut una eclosió de segells independents que demostren que hi ha un públic receptiu a acceptar determinades propostes".
En efecte, experiències recents com la primera edició del 42 —el nou Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona—, són una de les manifestacions d'un cert fenomen recent que vincula joves editorials a determinats àmbits de la cultura popular fins ara poc cultivats en català: la fantasia i ciència-ficció, el terror, el pulp, el còmic... Una d'aquestes editorials, Males Herbes, ja compta en el seu catàleg amb diverses novel·les gràfiques com Avui m'he comprat una destral, de Roger Ruppmann Tobella, Narcís Monturiol i les pedres de l'infern, de Sebastià Roig i Toni Benages o Una pandèmia d'estar per casa, de Roger Pelàez, entre d'altres. I una altra, Mai Més, està a punt de publicar —amb motiu del seu 25è aniversari— la versió ampliada i en català de Calavera Lunar, d'Albert Monteys, autor que acaba de ser objecte d'una exposició al MNAC.
Aquestes novetats s'afegeixen a iniciatives com el Premi Ara de Còmic en Català, del qual el diari Ara ja ha convocat la segona edició; Norma Editorial ha publicat Vinyetari, una antologia de les obres presentades a aquest premi dedicat al còmic de no-ficció, alguns originals del qual es poden veure fins a finals de gener en una exposició a la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona. O com Forn de Calç, una recuperació del format de revista de còmic per a adults que va fer furor als anys vuitanta.
Potser sí que alguna cosa es mou.