Trencar la quarta paret del museu, passant l’art contemporani -en format fotogràfic a la manera d’una pancarta- de la sala al carrer és la proposta del projecte “Art Per a Tu” de la Fundació Irla. Una premissa, la de treure l’art contemporani al carrer, que el comissari del projecte, el crític d’art i gestor cultural Joan Vila i Boix, va aplicant a les seves línies a la Revista Mirall o a les exposicions comissariades a Sabadell, Barcelona i Reus.
Les poblacions que acolliran “Art Per a Tu”, aquest 2022, són la Selva del Camp, Móra la Nova, Moià, Palau-solità i Plegamans, Vacarisses i, potser, alguna altra població més acabant de quadrar una acció per a tota la geografia catalana. Algunes d’elles repetidores de la primera edició del que podem anomenar o identifica com un festival d’art al carrer o art efímer.
Pobles i ciutats, que tot i comptar amb museu, centres patrimonials o artístics, opten per situar en un espai de la via pública -placa, carrer, passeigs, passatge o d’altres zones públiques- una obra contemporània i, gairebé en tots els casos, produïda per un artista jove. Un fet gens fútil i que mostra el compromís que els artistes novells tenen amb el seu temps, planeta i moment.
Les primeres dues dates concretades, d’aquesta temporada del projecte, són a la Selva del Camp, a partir del 7 de juny, i a Móra la Nova, el 17 del mateix mes. A l’antiga capital de la Comuna del Camp, la vallenca Íria Rodon és l'encarregada de traduir les inquietuds de la Selva del Camp en una peça artística, que precisament porta per títol Sense títol, una denúncia sobre l’emergència de la guerra a Ucraïna i l’acollida feta als refugiats.
L'obra en qüestió, Sense Títol, ens mostra un prat amb una construcció al bell mig de la composició. L'escena queda emmarcada per les copes de dos arbres. El camp està a l'ombra i només la cabana queda il·luminada per l'astre rei. D'aquesta manera l'artista ens planteja una metàfora per tal de reflexionar sobre la llar, la natura i l'acolliment. Així com de l'esperança representada al final del camp com una construcció il·luminada per la calor del sol. Una peça que s’ha instal·lat a la façana del castell de la Selva del Camp. Una imatge que s’emmarca dins de la meteòrica carrera de la creadora on el territori, camp, realitat social i filosofia juguen un paper clau i central.
En paraules de Jordi Vinyals, regidor de Cultura: “La situació dels refugiats, i tenint en compte el context de guerra que ho produeix, ens fa pensar en els valors de la solidaritat i l'acollida, de treballar perquè aquestes persones es puguin sentir una mica part de la Selva”.
Pel que fa a la intervenció d’”Art Per a Tu” a Móra la Nova s’inaugurara el 17 de juny i comptarà amb una obra de l’artista ampostina Cristina Torta Aubeso. On presentarà El Rastre del Temps que ens mostra l’ombra del rovell de diferents eines industrials. La composició horitzontal ens hi fa confondre les formes per tal de poder-hi veure un paisatge. Aquesta composició fa que cada espectador hi pugui veure el seu entorn. D’aquesta manera hom hi pot projectar un paisatge vist per ell.
En paraules de Torta, “l'obra és el rastre, la petjada en el temps i la relació ambl'impacte de la indústria, no només amb l'entorn, ja que en moltes ocasions no és present de la mateixa forma, sinó en una manera d'existència que batega diferent a cada lloc”. Maria Font, regidora de Cultura de Móra la Nova, destaca el tema en tant que està vinculat amb el naixement mateix de Móra i l’abandonament de les instal·lacions de la Renfe i la seva recuperació actual.
Les següents parades d’"Art Per a Tu" s’aniran desenvolupant fins a la tardor d’aquest 2022. Totes elles en poblacions, mitjanes o petites, però que amb una valenta i decidida aposta per l’art contemporani, jove i emergent decideixen engalanar-se i posar-se davant del mirall per discutir, debatre i, potser també, polemitzar, sobre elles, les seves societats i el seu futur.
En paraules del seu comissari, Joan Vila i Boix: “Art per a tu té com a objectiu entendre l'art contemporani com una solució, per això busquem un problema en un municipi i a una artista de la zona que el tracti, d'aquesta manera els ciutadans del municipi no veuen l'art contemporani com una entelèquia, sinó com una manera de parlar dels seus problemes.”