PARC NATURALS

Amat Sánchez: "La compra de Penyagolosa no pot ser un gest purament simbòlic"

Amat Sanchez és president de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa. En aquesta entrevista parla de la gestió d’aquest espai natural i confia que la migrada inversió dels últims anys -6.000 euros l’últim exercici- s’incremente en els pròxims exercicis. “Un parc natural no pot ser només un rètol, sinó una política constant”, adverteix.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què significa que la Generalitat Valenciana compre el pic del Penyagolosa?

Crec que és una molt bona notícia. Estic segur que molta gent s’hi haurà quedat sorpresa perquè molts es pensen que és propietat pública i no ho és. Penyagolosa és un emblema i és bo que passe al domini públic. Ara cal esperar que la compra no quede només en això i se’n deriven conseqüències positives per al parc natural.

 

-Què vol dir?

En primer lloc, que se li done un ús al mas de Sanaüja un ús raonable. En el seu moment el president de la Generalitat va proposar fer un centre d’interpretació. En l’actualitat ja hi ha un centre d’interpretació en un lloc d’accés públic i motoritzat. Cal que romanga en el mateix lloc. En canvi, al mas de Sanaüja cal que se li done un ús científic, més vinculat a la natura. És una qüestió que haurem de decidir col·lectivament.

En segon lloc, caldrà que la compra vaja acompanyada de les diferents potes que signifiquen ser un parc natural: la conservació medi ambiental; millorar la senda; i gestionar els usos recreatius i els usos econòmics tradicionals. Som partidaris que continuen fent-se els usos tradicionals que contribueixen a la sostenibilitat del parc.

En tercer lloc, la compra del pic suposa una inversió de diners important. Cal que aquest esforç econòmic vaja acompanya d’inversions significatives, tant en el propi parc com en les poblacions del seu voltant. Confie que hi haja importants i significatives inversions en aquella zona, que n’està necessitada.

 

-En els darrers anys ha faltat inversió en el parc de Penyagolosa?

Ha faltat inversió des que es va declarar el parc. En els darrers anys això s’ha magnificat pel context de retallades, que han estat especialment dures en l’àmbit dels parcs. Amb una inversió de 6.000 euros a l’any no es pot fer política mediambiental ni de cap tipus.

El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), que darrerament ha estat motiu de controvèrsia, s’ha incomplit sistemàticament en un aspecte que per mi és essencial: té un annexe de programa d’inversions, que s’ha incomplit pràcticament en la seua totalitat. Fa temps que reivindiquem una inversió com marca el PORN.

 

-Si es compra el pic, però la inversió continua en aquesta atonia, la compra haurà servit per alguna cosa?

Pot haver servit perquè la Generalitat dispose del control del pic. Però sobre el conjunt de l’economia comarcal no tindrà repercussió, més enllà de la possible reinversió que els actuals propietaris puguen fer de l’ingrés derivat de la venda. Cal que l’adquisició siga la palanca per potenciar el Penyagolosa com espai natural protegit i com a motor del desenvolupament de la zona. La compra no pot ser un gest purament simbòlic.

 

-Segur que hi ha alguna veu que qüestiona l’oportunitat d’invertir 1,2 milions d’euros en la compra. Què els diria?

L’ordre de prioritats per a qualsevol persona amb una mínima inquietud social pot fer-se aquesta pregunta. Però és la mateixa pregunta que es fa qui qüestiona la reoberteura d’ À Punt. Jo crec que en aquest cas és important que la Generalitat faja tangible la seua preocupació per la protecció del medi ambient. Cal tenir en compte que a més Penyagolosa té una importància cultural, social i simbòlica.

 

-Diria que la gestió dels parcs és l’aneguet lleig dels pressupostos?

Moltes persones compartim l’opinió que la política d’espais naturals protegits no ha sigut una prioritat durant aquest quadrienni del Botànic. Hi ha hagut avanços, però no ha estat una prioritat, ni a nivell pressupostari ni a nivell de legislació. Vull recordar que hi ha pendent una modificació de la Llei d’Espais Naturals Protegits i no estic segur que abans que acabe la legislatura s’aprove. Comprenc que no és una necessitat bàsica de la població, però també és important.

 

-Li hauria agradat més esforç econòmic d’un govern on hi ha forces d’esquerra i amb sensibilitat mediambiental?

Crec que en molts camps podríem haver esperat més. Crec que, d’una banda, s’han fet passos endavant respecte de la dècada perduda que va suposar el període 2006-2015. Ara s’ha fet alguna passa mínima, dins les limitacions pressupostàries. Nosaltres hem insistit sempre des de la Junta Rectora que calia un major esforç pressupostari. La retallada en espais naturals havia estat molt important, també en llocs de feina. Cal que recuperem els nivells previs a la crisi i a partir d’ací continuem avançant. El pressupost no és suficient, però és una condició necessària.

 

-A més hi ha una situació anòmala: el director ho és a l’hora del parc de Penyagolosa i de la Tinença. Això en què perjudica la gestió del parc?

És una anomalia que va començar en 2011 i després s’ha mantingut. Això significa una limitació a les possibilitats de gestió. Ara bé, crec que això no seria un problema si el director disposara d’un equip tècnic de suport suficient. Ací, però, no el té, perquè hi manca personal. Caldria fer el parc més visible en el territori. En aquest moment les persones que treballen en el centre d’interpretació fins i tot tenen dificultats per fer treball de camp, per no parlar de projectes de dinamització social. Durant molt de temps va hi haure una sola persona. Des de fa uns mesos hi ha una segona persona. Però això és del tot insuficient per poder fer tot el que s’hauria de fer. Hi hagué un període d’agost que fins i tot va estar tancat el centre d’interpretació! A més en aquests moments tenim una única brigada de treball, la qual cosa és insuficient.

 

-La gestió del parc ha estat controvertida: hi ha veïns que es queixen que s’apliquen uns criteris de gestió que tenen en compte la preservació del medi ambient però que passen per damunt dels interessos de les persones que viuen en aquest entorn. Què diria a aquestes crítiques?

El tema és complex. En primer lloc, jo soc conscient de les crítiques i de la desafecció que s’ha generat. I entenc que té uns orígens de base: Penyagolosa és un parc que no ha deixat de patir un pecat original: la pèssima forma en què es va declarar parc natural: sense participació, sense diàleg. Això ha generat una base de reticències perquè s’ha percebut com una imposició aliena.

Aquestes reticències i desafecció s’ha intensificat en els últims temps. Ara bé, crec que aquesta desafecció té una part de raó de ser en divergències concretes i puntuals respecte a algunes qüestions. Però, atenció, quan es diu que el director diu a tot que no, m’agradaria que es comptabilitzaren els expedients que han rebut un sí i aquells que han rebut un no o en els quals s’ha demanat una modificació. La majoria de les peticions s’aproven!

Però malauradament s’ha generat i retroalimentat un malestar que s’ha enquistat. Possiblement ens ha faltat capacitat per seure a parlar, raonar, explicar-nos i desmuntar bulos que han anat creixent.

En segon lloc, crec que per fer gestió calen mitjans per poder-la fer. Crec que el Penyagolosa s’està donant una situació que també s’ha donat en les ciutats: front a models de no-gestió que havia aplicat el PP, quan es comença a gestionar, tots els instruments de protecció, ja siga patrimonial, artístic o en aquest cas mediambiental, implica certes restriccions d’ús. Ens tiren en cara, per exemple, que posem dificultats a la celebració de curses de bicicleta. Però és que el problema és que abans es celebraven sense demanar autorització. I quan gestiones, has d’aplicar la llei i això significa seguir els procediments. També en les ciutats la gestió del transport -en aquest cas de les bicicletes dins les ciutats- ha generat controvèrsia. Ara bé, cal que hi haja contrapartides.

 

-Han mancat contrapartides a les restriccions derivades de tenir un parc?

Certament sí. Nosaltres portem molt de temps reivindicant que cadascun dels parcs haurien de tenir un pressupost propi per poder aplicar altres mesures de dinamització econòmica perquè si no hi ha un desequilibri de la gestió. Aquesta no és una qüestió del tarannà de qui gestiona, sinó de manca de recursos. Entenem que la regulació no agrada i que, a més, ha de tenir una cara amable.

 

-Hi ha hagut cara amable en la gestió?

El que és evident és que han mancat recursos per poder fer més coses. En tercer lloc, en resposta al malestar que pot hi haure en el municipi, fa temps que estic fent una crida a intentar baixar la tensió. No dic que no calga fer crítica. La crítica és desitjable quan és raonable i jo mateix he expressat crítiques per alguns aspectes. Ara bé, cal consolidar espais de diàlegs pensant en el futur i el bé del parc. Crec que hi ha consensos en els quals s’ha de treballar i més punts en comú que no ens pensem.

 

-En aquesta cerca de diàleg, no resulta contraproduent que en la memòria del parc presentada en la Junta Rectora es diguera que els habitants locals “banalitzen” i “menyspreen” el medi?

Jo tinc un tracte freqüent amb el director i al contrari del que es diu, no satanitza ni està en contra de la població local. En absolut. Això que diuen que ell el que voldria és que allí no visquera ningú és una simplificació que no es correspon a la realitat. Dit això, crec que aquesta expressió que va plasmar en la memòria no és la més afortunada. Com jo vaig dir en aquella junta, els visitants de fora no tots tenen una actitud positiva. Dit això, crec que si continuem tirant-nos a la cara una frase de la memòria del parc de l’any 2017 fins no sé quan, no avançarem gens.

És innegable que la comarca del Penyagolosa té problemes molt importants, que s’arrosseguen de fa moltes dècades. No és correcte focalitzar com a causa i intensificador de tots aquests problemes la gestió del director del parc natural. Això no s’ajusta a la realitat, és una simplificació i no ajuda a solucionar els problemes. Simplificar les coses dient que la culpa de tot és del director és molt atrevit. Hem arribat a un nivell de desqualificació que no és convenient.

Ara s’està en procés de decidir si s’obre un procés de participació per decidir el futur del parc. Jo fa temps que ho reclamo, sobretot per solucionar aquell pecat original que va suposar declarar un parc natural sense el consens dels veïns. Cal participació. I per això cal potenciar els mecanismes formals de participació que ja tenim. La Junta Rectora ha tingut un nivell de participació excepcional en comparació a les juntes rectores d’altres parcs. Som els únics que tenim un reglament de règim intern; vam aconseguir aprovar moltes coses per consens, com l’oposició al fracking. Per això s’ha de potenciar, potser fent les modificacions necessàries per adaptar-se a uns temps que ja no són els de 2006, quan es declarà al parc. Però, per exemple, ara hem de tractar el tema del pla d’incendis i ens trobem que persones que han estat tradicionalment molt actives no vulguin participar-hi. Cal treballar-lo i buscar consensos, per responsabilitat.

 

-En tot cas es donen les condicions necessàries per iniciar un pla de participació que done peu a la redacció d’un nou PORN?

Crec que en aquests moments a curt termini no es donen les condicions per fer un procés de participatiu. Vull que es faja, faltaria més, però en unes altres circumstàncies de més disposició al diàleg. Espere que puguem seure, aclarir malentesos i abordar les diferents visions per superar les discrepàncies i treballar plegats. Amb algunes de les crítiques que s’han fet, coincidisc.

 

-Un altre element que ha generat conflictes són les curses de muntanya. D’un temps ençà s’ha registrat un boom de curses i competicions a la muntanya. Diuen que vosaltres sou excessivament restrictius a l’hora de donar llum verda a aquest tipus de proves esportives. Què n’heu de dir?

D’un temps ençà assistim a l’explosió de noves formes de lleure. Com en tantes altres activitats a la natura cal regular. També passava amb el muntanyisme o amb l’escalada. Però hi ha dos elements fonamentals que han d’estar a sobre de la taula: la conservació del medi ambient i la compatibilitat d’usos. Però hi ha un punt de partida important: l’espai natural no és un escenari esportiu, en contra del que diu algun eslògan. Un escenari esportiu és una pista d’atletisme, un velòdrom,... Un espai natural és un espai natural amb el que ens relacionem usuaris diferents. No pot ser que com a societat exigim protegir la natura i després, quan duem a la pràctica aquestes normatives, ens queixem. I no oblidem que per a les curses de muntanya hi ha un document de referència,un Manual de bones pràctiques en espais naturals protegits, que està consensuat entre els esportistes i les administracions mediambientals. Per tant, és difícil d’entendre que hi haja tantes resistències i es manifesten tantes discrepàncies. La nostra postura, en contra del que diuen alguns, no ha estat mai que no es fagen curses. En absolut, mai. Hem plantejat condicionants i alternatives.

Durant molt de temps vam criticar la política de grans esdeveniments al País Valencià. Ens hauríem de preguntar si volem exportar aquest tipus d’esdeveniments al món rural. És un opció legítima, però jo crec que hi ha moltes altres. Hem de mirar aquestes coses amb ulls del segle XXI. Hem de decidir si aquesta és la nostra aposta. Es parla molt de l’impacte que genera, però em sembla que es tracta d’un impacte econòmic molt localitzat i concentrat. Des del punt de vista d’un espai natural protegit ens hauríem de plantejar si volem que es lligue a aquest tipus de curses. Des del meu punt de vista, no.

 

-Però si per altra banda aquests municipis no veuen una contrapartida per tenir un parc natural al costat, és normal que acaben tenint actituds hostils.

Però cal evitar caure en el parany que algunes administracions han parat a aquests pobles: no inverteixen res en tot l’any però el dia de la cursa et done uns quants milers d’euros. I la resta de l’any què? Les administracions no s’haurien de preocupar únicament d’un poble del Penyagolosa o de la Calderona el dia de la cursa. S’han de preocupar en el dia a dia. Cal més compromís de les administracions, més enllà del patrocini d’un esdeveniment públic o de pagar un acte el dia de les festes.

 

-Quin model de parc volen aplicar?

El parc de Penyagolosa ha de ser sobretot un projecte de futur per a la comarca i per a la protecció mediambiental. Òbviament és un espai natural amb uns valors naturals molt i molt importants. A voltes es simplifica parlant d’un pi o d’una carrasca, però estem parlant d’uns ecosistemes molt valuosos i particulars dins el País Valencià. La preservació del medi natural és fonamental.

Dit això, cal que això siga el motor de la dinamització socioeconòmica de la comarca. Perquè això passe calen tres coses: inversions del sector públic sobretot i del sector privat local; un projecte estratègic que no hauria de ser només del parc natural, sinó integrar altres elements com podrien ser els projectes Leader o plans contra el despoblament; i, en tercer lloc, diàleg i participació. Aquest no ha de ser només un gegant de pedra, sinó un gegant de vida. És evident que fins ara no hem reeixit i cal que el parc deixe de ser vist com una amenaça per passar a ser percebut com una oportunitat. Hi ha molts exemples per fer-ho

 

-Quins?

Parcs naturals de Catalunya o Euskadi, fins i tot a Andalusia o Extremadura, on són potents agents de desenvolupament local. Jo darrerament poso d’exemple el parc de Grazalema, que aplica un criteri de gestió que per demanar les zones més emblemàtiques has de demanar un permís. Això es gestiona de fa dècades i funciona perfectament.

Però en tot cas, calen consensos i inversió. Un parc natural no pot ser només un rètol, sinó una política constant, que ací s’ha fet molt lentament. Cal dir que ací l’avantprojecte de llei d’espais naturals inclou un capítol que si es concreta és prometedor: contempla plans de dinamització socioeconòmica. Això per a zones tan deprimides com aquesta és fonamental

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.