L’Associació de Museòlegs de Catalunya va celebrar el passat dijous, 22 de setembre, l’acte d’entrega dels Premis AMC de Museologia —el que serien els Premis Nacionals de Museus i Patrimoni— al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Premiant diverses iniciatives realitzades al llarg dels anys 2020 i 2021.
Hi ha una temporada a l’any, com els calçots, de la tardor fins a les primeres setmanes de primavera, on van encadenant-se diferents gales, cerimònies i actes d’entrega de premis. També en el sector de la cultura, patrimoni i museus. Com és el cas dels Premis AMC de Museologia de la temporada 20/21.
Aquesta IX edició dels premis, que incorporen una nova categoria vinculada a la trajectòria periodística vinculada a museus, monuments i centres patrimonials, són “uns guardons de caràcter honorífic que tenen per objectiu reconèixer les trajectòries professionals en l’àmbit de la museologia catalana així com la tasca executada entre els anys 2020 i 2021 en l’àmbit de les exposicions, activitats i projectes de creació.”
Tots els guardons estan dotats amb una litografia de l’artista Josep Guinovart. A més, en el cas del premi als projectes de creació també s’atorga una placa de reconeixement de la institució, pensada per ser instal·lada en un punt visible d’edifici. Per la seva banda, el premi a la trajectòria professional, suposa el nomenament de membre d’honor de l’AMC.
Un certamen que destaca per la dualitat del jurat: format en tres de les 5 categories pel col·lectiu de professionals associats i per les altres dues per membres de la junta de l’entitat.
La categoria A,“destinat a prestigiar i reconèixer les aportacions més destacades en el camp de les exposicions temporals dutes a terme als museus, per tal d’assolir el desenvolupament de les funcions de la institució museística”. Premiant l’exposició Estiueig de Proximitat, 1850-1950 és una exposició itinerant, organitzada i produïda per la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, i comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona.
Una mostra, concebuda a partir dels treballs de recerca de Puigvert en l’àmbit de la salut i l’estiueig, i de la recerca realitzada en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals i els fons fotogràfics de la Xarxa d’Arxius Municipals, ofereix al visitant una panoràmica del fenomen social de l’estiueig de les classes benestants al voltant de ciutat de Barcelona, en un radi no superior a 50 km, durant el període que va de 1850 a 1950.
La categoria B, premia les aportacions més destacades en el camp de les experiències i activitats dutes a terme als museus, per tal d’assolir el desenvolupament de les funcions de la institució museística.
Així, l’AMC premia el “Museu Particular. Etnologia d’anar per casa”. El Museu particular és un projecte creat en plena pandèmia i que pretén donar veu a objectes quotidians convertint-los en peça de museu i difonent-los a través de les xarxes socials. L’edició del 2021 ha comptat amb dues seus, una física, emplaçada en una vitrina urbana del Museu de la Vida Rural i una seu virtual configurada pels perfils a Twitter, Instagram i una web-bloc. La forquilla, el tampó higiènic o la llauna de conserva són alguns dels objectes que exposats en la vitrina i des de la part virtual, s’ha pogut conèixer la història, el disseny, curiositats... i debatre i reflexionar al voltant de temàtiques molt més àmplies com el feminisme, el despoblament rural o la globalització. Un projecte de l’historiador i museòleg Àlex Rebollo amb la col·laboració d’Anna M. Andevert.
La categoria C, que té la voluntat de reconèixer projectes museològics i/o museogràfics de caràcter permanent, duts a terme per la creació o reforma d’equipaments patrimonials. En la selecció de les candidatures es valorarà especialment la repercussió d’aquestes iniciatives en el panorama cultural català i la seva incidència en el territori.
Així, els associats de l’entitat han escollit nou Museu del Port de Tarragona queneix alhora que la implementació de la reforma de l’espai per a l’exposició. Això va constituir un privilegi i una oportunitat única de pensar un mateix espai des de dos vessants: l’arquitectura i el disseny expositiu.
Pel que fa als premis sobre la trajectòria, professionals i periodístics, s’han reconegut -a títol pòstum el primer-, a Lluís Campins Punter, i Magda Gassó i Hoja.
Lluís Campins va ser director dels Museus de Sant Cugat. De fet, va ser-ne el primer director, des de la seva creació el 2003. Amb el seu equip al costat, va fer créixer el museu inicial amb diverses seus i les va saber projectar vers la ciutat.
Magda Gassó -la dama dels Museus de Catalunya- Llicenciada en Geografia i Història (secció Història Moderna i Contemporània) i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, la Magda Gassó Hoja va desenvolupar una de lesprimeres tasques museístiques al museu de la seva ciutat, Igualada, com a tècnica d’inventari en el trasllat del museu a la nova seu.
Gassó ha estat Responsable d’Exposicions del Patrimoni Cultural; cap de la Secció de Difusió i Exposicions de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; cap de l’Àrea de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en comissió de serveis; cap de l’Àrea de Documentació i Difusió del Museu d’Història de Catalunya; cap de l’Àrea de Producte i Serveis d'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i actualment cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, el primer premi AMC a la trajectòria en el camp del periodisme i difusió cultural de museus, monuments i centres patrimonials ha estat per José Ángel Montañés Bermúdez és periodista i historiador. Entre el 1990 i el 2007 va ser documentalista a El País. I des de llavors fins a la seva jubilació, l’any 2021, ha estat redactor de cultura del mateix diari a Catalunya. Ha fet un seguiment exhaustiu de conflictes patrimonials com ara el de les obres d'art de l'herència de Julio Muñoz Ramonet, el de les obres del Monestir de Sixena i el del claustre del Mas del Vent de Palamós, entre d’altres.