SOL és una instal.lació permanent formada per 69 plaquetes circulars de vidre, amb un diàmetre de 82 mm i un gruix de 6 a 7 mm i de set colors diferenciats : turquesa, taronja, vermell, verd, groc , blau i un malva agrisat.
Á nivell corpori és exactament això, però la seva creació ens aporta diferents reflexions sobre l’actualitat del procés creatiu i la seva visió ens omple de percepcions que evolucionen de manera diferent des de la primera impressió fins a la contemplació total de l’obra.
Per una banda ens adonem que si al llarg de la història s’han experimentat dues línies generals de treball artístic ben diferenciades, la de l’artista a la recerca constant de la llibertat per concebre la natura i l’home, i la d’aquell que s’acosta més a la necessitat de plantejar una manera diferent de veure el món i l’ésser humà a partir de la revisió de les tesis imperants. En un moment com l’actual de canvis radicals, de grans dubtes i de camins esgotats si s’està atent a les pulsions de la realitat es percep la necessitat de sortir de canons habituals i de plantejar-se maneres diferents del fet artístic.
Els camins, per fer-ho, són variats però davant l’individualisme absolut que ens domina tot aquell creador que parteix d’un plantejament més col·lectiu ja ens posa davant una manera diferent de percebre la creació, i aquest és el cas de Tom Carr que davant un nou repte no dubta a crear un equip que li possibiliti un enriquidor intercanvi de coneixements i maneres de fer.
El TCteamwork com a col·lectiu creador va néixer a partir de l’intercanvi generacional, però s’ha anat desenvolupant fins a la interrelació de coneixements en una manera de fer que marca un anar més enllà del “jo creador” , amb la qual cosa els integrants de l’equip poden anar explorant la riquesa de la comunicació i l’ampliació d’allò creat en uns camins que travessen la reconeguda riquesa artística de cadascun dels integrants.
La instal.lació permanent SOL presentada recentment en el Museu d’Art de Cerdanyola neix d’aquesta manera diferent d’entendre l’autoria creativa. Tom Carr , Lidia Carrera i Xema Vidal formen un equip que ha sabut desenvolupar sinergies per crear una peça que sorprèn pel seu caràcter innovador i la seva subtilesa.
Aquesta primera sinergia de l’equip creador s’estén més enllà de l’autoria i es va arrelant al patrimoni del Museu . En primer lloc no neix aïllada del seu entorn, des de la contemporaneïtat fa una picada d’ull als vitralls modernistes del Museu que l’acompanyen tot creant un diàleg de matèria i color que complementa la màgia de les “Dames de Cerdanyola”.
Però la relació de la peça amb la història del Museu no es limita als vitralls modernistes, Tom Carr i els seus TCteamworks ja havien establert una relació i una nova mirada des de la contemporaneïtat amb l’obra d’un altre dels protagonistes de la història del lloc on s’ubica. Carles Buïgas el gran mestre de la llum , creador d’obres tan destacades i conegudes com la Font Màgica de Montjuïc on la música, la llum , el color i l’aigua creen formes plenes de fantasia ja havia estat el protagonista d’una recerca creativa que va prendre forma a l’exposició “Ecos de Carles Buïgas” presentada en una llarga itinerància per diferents ciutats catalanes.
Aquesta relació entre patrimoni i obra contemporània és un dels aspectes més destacats d’aquestes creacions que saben mirar al seu entorn, reconèixer les aportacions del passat, examinar-les i treballar-les fins a una transformació que les reivindica a partir d’una obra que pren cos i forma amb una mirada cap al passat però amb una certesa i fortalesa que l’arrela fortament al present .
Si bé la llum, el color i el vidre fan que SOL tingui una clara connexió amb el patrimoni del passat, hi ha un altre element que el lliga a la contemporaneïtat i és el fet d’entendre la creació com una conseqüència de la societat líquida on ens desenvolupem i que fa que es trenquin les barreres entre llenguatges i disciplines. Amb la captació d’aquesta realitat els autors van tenir l’encert de demanar la participació del músic Jesús Acebedo amb la creació d’una partitura que formes l’estructura de la peça. Així va néixer la composició “Ad libitum,” la peça musical que dona la pauta i que determina la ubicació de les peces de vidre tot ascendint d’esquerra a dreta, amb majoria de notes fredes al principi i progressivament més càlides a mesura que t’acostes a l’accés de l’espai interior i que ofereix la lectura inversa quan surt de l’interior cap a l’exterior.
Les irradiacions de SOL ens porten a reflexionar al voltant de temes com el plantejament d’una autoria ajustada a realitats actuals, una realització que busca la relació amb el patrimoni , una connexió amb diferents llenguatges artístics i podríem afegir una producció col·lectiva que ha estat possible gràcies als Amics del Museu d’Art de Cerdanyola, però allà on destaquen amb més formes és amb la participació de la llum solar com a part activa de la peça.
La llum del sol és l’element que marca la diferència en la percepció de la peça, fet que la converteix en una obra diferent i que la dota d’una delicadesa molt especial que varia segons sigui el moment del dia que es contempli, si la visió és en un dia gris o en la foscor del capvespre veurem una obra subtil d’uns cercles de vidres de color que marquen la pauta d’una partitura amb els silencis de corxeres situats de manera vertical i la resta de notes desenvolupant un joc de colors, però quan la visita coincideix en un dia assolellat i segons la potència de la irradiació sobre els vidres es va creant un progressiu creixement de cercles de colors que creen una mena de dansa màgica a la paret. Com diu Carme Miquel en el text introductori de la peça “segons com i amb què s’il·lumini, SOL pot respondre des d’una humil senzillesa fins a la més festiva exuberància”.
En resum, una obra que ens aporta diferents lectures que finalitzen en un màgica dansa de llum i color que varia amb l’energia de la llum del sol. Tot un repte creatiu.