En el centre La Pahissa del Marquet, enmig del parc natural de Sant Llorenç de Munt, l’artista Pere Noguera (La Bisbal, 1941) ha desplegat part del seu personal univers en una exposició on els seus aliats en el procés de creació tenen un especial protagonisme. Hi són presents el fang, l’aigua o els peixets de plata però també l’escriptura de Pere Quart o de Carles Hac Mor i els alumnes, nens i adults, de dos tallers de l’Escola d’Art i Disseny Illa de Sabadell. Una exposició amb nom propi però que de fet és també una exposició col·lectiva.
Sistema del dins. Pere Noguera
La Pahissa del Marquet. Arts-Lletres-Natura
Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Fins al 22 de gener
Us asseguro que si visiteu l’exposició Sistema del dins de Pere Noguera, mirareu a partir d’ara amb altres ulls als peixets de plata, aquests insectes que conviuen amb els éssers humans a les cases, ben a prop de llibres, paperassa i banyeres i que sempre apareixen cap al capvespre. Noguera els hi fa un lloc a l’exposició, els hi ofereix una dignitat i els converteix en part activa de la seva obra. Quan els insectes s’alimenten del paper, que tantes vegades emmagatzemem sense cap consciència, transformen aquell full i fan la seva alquímia en un llibre o un document.
Al llarg de la seva trajectòria, Pere Noguera ha convertit en aliats a éssers –per petits que siguin com els insectes–, i a les forces de la natura, que de vegades considerem com a destructors. L’aigua, la terra, el foc –que fan fang– o l’aire són motors que activen processos en objectes trobats de tota mena: papers, vidres, fotografies, llibres, mobles inservibles... Amb la complicitat de tots aquests aliats, Noguera ha construït un corpus coherent que fa surar l’atzar, les conseqüències del pas del temps i el descobriment/ocultació de la realitat i la seva representació.
L’exposició que ara Noguera presenta a la Pahissa del Marquet s’ha adaptat com un guant als espais del centre, dirigit per l’escriptora i artista Ester Xargay, que es dedica bàsicament a artistes que escriuen i escriptors que fan art i a d’altres com Noguera, que tenen en el paper i els llibres un material fonamental. En la mostra, es combinen obres que s’han fet expressament amb altres de més antigues, la majoria inèdites, i altres que són recombinacions amb objectes i material fotogràfic que Noguera té en el seu immens arxiu. Un exemple és la recuperació d’un vídeo on apareix el llibre Filacteri d’infrallengua, de Carles Hac Mor. Noguera també va agafar fotocòpies de fulls del llibre i els va metamorfosejar amb aigua, de manera que el que es fa més evident és l’erosió i el verdet en el paper.
Amb motiu de l’exposició, Noguera confessa que ha profunditzat més en l’obra de Pere Quart ja que la Pahissa del Marquet forma part del conjunt arquitectònic del Marquet de les Roques, que va ser casa pairal i d’estiueig del poeta sabadellenc i un espai de trobada per a la Colla de Sabadell. Així, trobem llibres i versos de l’escriptor en una vitrina on els peixets de plata són els grans protagonistes. En el seu procés d’alimentació, aquests insectes també han fet la seva feina transformadora en un autoretrat del 1989 computeritzat que Noguera ha recuperat per a aquesta exposició.
La vinculació de l’exposició amb el territori que l’acull no només es plasma en les cites a Pere Quart. S’exposa una obra arran de terra amb la imatge de fulles d’arbre que es va utilitzar per a la revista Èczema, que es va editar des del 1978 i el 1984 a Sabadell, impulsada per Vicenç Altaió i Lena Balaguer. En una de les vitrines de l’exposició, apareixen també documents de mostraris de teles d’empreses tèxtils sabadellenques, que feia servir el pare de Noguera, que era sastre de professió.
Però el que en bona part fa d’aquesta exposició una experiència molt viva és la relació que s’ha establert entre una acció de Noguera del passat i el present. El 1982 Noguera va ser convidat a realitzar una performance a l’escola d’art Illa de Sabadell per l’aleshores director del centre i també artista conceptual, Jordi Pablo. En aquella acció, titulada Cru, cuit, trencat..., Noguera manipulava diversos elements de terrissa, en diferents estats, en un constant anar i venir i modificacions de la matèria. La performance va ser filmada en vídeo pel col·leccionista Rafael Tous i ara es pot veure a l’exposició. Enlloc d’activar una rèplica de l’acció, ara, en canvi, han estat els professors i alumnes de dos tallers de l’escola -el de ceràmica i l’infantil– qui en certa manera han captat l’esperit d’aquella acció de Noguera i en general de tota la seva trajectòria i han creat obres noves que s’insereixen de manera natural a l’exposició en el pati de l’edifici.
En el cas del taller de ceràmica, els alumnes han creat peces que no s’han cuit que porten alguna cosa a dins i que potser només es descobriran quan la pluja o alguna altra inclemència metereològica ho descobreixi sobre el fang cru. En un cas, hi ha llavors a la superfície que en els primers dies van germinar i que després s’han assecat. De la mateixa manera, en el taller d’art dels infants, s’ha partit de la idea de les goteres i des del dibuix de Leonardo da Vinci, Pluja de possessions materials, per reflexionar sobre la idea dels objectes preuats, que en un moment o altre poden destruir-se o perdre’s. Com explica un dels professors del taller, el també artista Oriol Vilapuig, aquesta és un idea difícil d’acceptar per als infants però finalment han arribat a crear dibuixos sobre ella. Després sobre la idea de l’objecte trobat i l’obra del Pere Noguera, els alumnes han triat objectes de tota mena –ampolles usades, paraigües, joguines, peces de vaixella, eines– i els han replicat en fang. Són els que ara es poden veure a l’exposició, en una instal·lació molt especial, també fruit d’una sèrie d’accions que els mateixos infants han ideat. Són objectes que patiran canvis mentre duri l’exposició perquè aquesta és una exposició viva.
En la inauguració de l’exposició, Pere Noguera va realitzar una petita acció a la bassa que hi ha a l’exterior del centre. Hi va tirar alguns objectes i un plat de fang sense coure amb taps de suro. L’aigua anava deteriorant el fang mentre el suro s’escolava com una pluja daurada en l’aigua transparent. La transformació de la matèria convertida en bellesa.