Televisió

Tres perles que triomfen a Netflix i hauries de veure

Perdut en l'oceà de produccions supèrflues? Destriem el gra de la palla. Dues sèries i una pel·lícula de la plataforma de continguts online que no et pots perdre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1. Black Earth Rising

Què en saps dels conflictes de l'Àfrica? 'Black Earth Rising' s'endinsa en el genocidi de Ruanda amb una mirada crítica i fent prevaldre la importància de la memòria històrica col·lectiva i individual. Alliberar-se del passat, jutjar els assassins i destapar aquells que viuen a l'ombra també és una assignatura pendent a casa nostra, salvant les distàncies. El malestar social, el trencaclosques polític i un garbuix de personatges culpables i alhora enganyats t'absorbeixen en aquesta crueltat humana, per desgràcia real, que mostra 'Black Earth Rising'. A més, la sèrie ens serveix per recordar que no poden aspirar a salvar l'Àfrica aquells que han estat els seus botxins: "Una justícia que només els blancs podeu oferir, per uns delictes que no existirien si el vostre poble no hagués anat allà". 

Per saber-ne més, podeu llegir la ressenya que va fer Toni de la Torre.

2.The Kominsky Method

Fer-se gran no és una idea que ens agradi gaire, com tampoc la mort. Per això, és reconfortant trobar sèries com 'The Kominsky Method', que parla dels problemes de l'envelliment. Els protagonistes són dos homes grans, interpretats per Alan Arkin i Michael Douglas, que han estat amics tota la vida. La mort de la dona del primer, que és més gran, porta el segon a acompanyar el seu amic en el procés de dol i retorn a una vida de solitud, i al mateix temps a fer-lo més conscient que aquest final no li queda tan lluny. Entre l'humor i la realitat la sèrie permet que mentre que caiguis en la reflexió d'un dels tabús socials més preuats: la vellesa.

Per saber-ne més, podeu llegir la ressenya que va fer Toni de la Torre.

3. Roma

Si encara no has vist 'Roma', la pel·lícula de la qual tothom parla, Netflix t'ho posa fàcil. Aquest cap de setmana deixat emportar per la sensibilitat amb la qual Alfonso Cuarón retrata la societat mexicana, la seva llar.  Una pel·lícula que retorna les figures de les dones, àvies, mares, serventes, educadores, treballadores tot el escalf, bondat i amor que mereixen i no sempre —gairebé mai— han tingut. Des de la primera escena a la darrera, convertint cada pla en un viatge que furga en la materialitat dels nostres propis records. Un cinema que talla, honest fins al final, agre com ho és la vida i, alhora, tan lluminós com per ser un cant a la meravella d’haver viscut. No la deixeu escapar.

Per saber-ne més, podeu llegir la ressenya que va fer Esteve Plantada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.