Des de les multitudinàries manifestacions de l'11-S anteriors al referèndum han passat moltes coses. Es generaren grans il·lusions i expectatives, un corrent molt poderós. Però arribaren el desencís i la repressió. Diferents fases d'un període històric que els músics han acompanyat de cançons de diferent caire. Per aquesta nova Diada proposem una de les moltes 'setlist' possibles amb onze cançons de combat i autodefensa que expliquen d'on veníem, on es va arribar i les conseqüències. Una mirada renovada de futur i passat.
"Agafant l'horitzó". Txarango.
Aquest tema impulsat per Txarango es va enregistrar al setembre del 2017, en suport al referèndum d'independència, quan les forces i les il·lusions romanien intactes. Una presa de posició política des de l'art en què també participaven Aspencat, Cesk Freixas, Gemma Humet o les Kol·lontai. Pur Txarango al servei de la causa que parafrasejava uns versos de l'Ovidi Montllor als quals tornarem més tard: "Ja no volem les molles, / volem el pa sencer".
"El setge". Els Catarres.
Tot procés té una llarga història al darrere, no hi ha cap moviment històric de masses que no atenga a uns precedents i unes causes. L'any 2015, Els Catarres introduïa un vector combatiu entre les habituals temàtiques costumistes i publicaven una cançó en plena embranzida del moviment independentista que és tot just un recordatori històric, en aquest cas del setge de Barcelona. "De les ferides del passat de les batalles que hem perdut sempre hi neix nova esperança", cantaven en un tancament perfectament vigent.
"Història d'Espanya (explicada pels espanyols)". Brams.
La ironia i l'humor solen ser també armes eficaces de denúncia. Aquesta cançó de Brams enregistrada l'any 2014, és una enginyosa paròdia, en forma de rumba, sobre els mites i llegendes al voltant de la construcció de l'Estat espanyol ("3.000 anys d'història", que deia la molt castissa Esperanza Aguirre) i les pulsions centralistes i autoritàries espanyoles. Si Espanya mola tant, perquè alguns volen marxar?, es preguntaven els de Berga.
"Volem guanyar". Buhos.
Encara en l'època optimista, el 2014, Buhos desplegaven un dels seus himnes, una cançó memorial de greuges no únicament amb referències catalanes. Els atacs a la cultura, l'empresonament d'Otegi, les pilotes de goma i molt més desfilen per un tema de combat i festa que acaba amb un missatge positivista: "Si hem superat tot això / sense deixar de ballar, / és perquè ja em perdut la por, / hem aprés la lliçó i volem guanyar".
Pepet i Marieta. "Sí".
Des de les Terres de l'Ebre, Pepet i Marieta s'encarregaren durant mesos de posar banda sonora a l'esperança, quan el moviment sobiranista va arribar al zenit, abans del referèndum. Aquell 2017, amb les imatges de fons de les mobilitzacions dels anys anteriors, la banda publicava un tema de títol monosil·làbic que contenia les aspiracions i el programa polític del moviment: "Som el puny alçat de la paraula. / Som la sang d'aquells avantpassats. / Som la veu que canviarà el rumb de la història. / Som un poble en llibertat". Un sí que, més tard, incorporava un hashtag que feria referència a la repressió.
"Octubre". Pirat's Sound Sistema.
Obrim segment amb cançons dedicades a la repressió. Dos anys després del referèndum, la banda de reggae Pirat's Sound Sistema llançava una cançó de títol inequívoc que repassava els esgarrifosos dies del referèndum d'Octubre del 2017, l'intent desesperat de l'Estat de callar la veu de milers de persones, "la ràbia i la por del poder", i la fermesa amb la qual un poble va protegir les urnes, el "no passaran", el "poder popular". Un pols a la ciutadania, una història que es recorda amb un videoclip que adjuntava imatges de la gent atollinada. "Ni oblidem ni perdonem".
"No volem més cops". Judit Neddermann.
Les imatges de la repressió deixaren una petjada inesborrable en la consciència col·lectiva. I fins i tot artistes que no solien incloure missatges combatius a les cançons, com Joan Dausà o Judit Neddermann, enregistraren temes que reflectien aquella estupefacció. El de la cantant es va llançar el 2018 i tenia el fi benèfic de costejar les despeses judicials de Roger Español, ferit per una pilota de goma. Una cançó intensa i poderosa, esmolada i subtil: "Qui sembra misèria recull la ràbia".
"Voler l'impossible". Cesk Freixas.
Superat el xoc, tocava refer ponts, construir noves il·lusions des de la consciència de la utopia. "Voler l'impossible", amb la balear Joana Gomila i el valencià Panxo (Zoo), era la tornada als orígens de Cesk Freixas, la d'una visió de conjunt, de comunitat lingüística i nacional, que el processisme havia bandejat. Una cançó de l'any 2021 que parla de nexes. Que els crea. "I ara què en fem de tanta lluna intensa / en aquest cel que ha quedat tan petit? I ara què en fem de tanta nit encesa / que tots guardem com un tresor al pit? Voler l'impossible ens cal, / i no que mori el desig.
"Panya". Zoo.
Les derrotes i les dissorts es millor combatre-les des de l'humor. "Panya", un single que Zoo va traure el 2022, en una altra fase de tot plegat, era un retrat de l'Espanya autosatisfeta, farlopera i corrupta, un fresc que, malauradament, continuarà vigent durant dècades. Una paròdia divertida i alhora amarga, perquè ajudava a visualitzar una gàbia que no fa riure. “Podeu fugir d'Espanya, però ella sempre va més ràpid”, ironitzava Panxo en el concert de comiat dels valencians.
"La flama". Obrint pas.
Moment de tornar la mirada enrere, quan res del que va passar semblava ni remotament possible. Quan uns xicots de Benimaclet començaven a encendre grans audiències amb un missatge carregat d'utopia i futur, en un dels seus más grans himnes, una cançó que agafava el concepte de Vicent Andrés Estellés, "un poble unit, alegre i combatiu". "Viure mantenint viva la flama a través del temps, / la flama de tot un poble en moviment". Una cançó per no oblidar d'on venim. Una espurna per omplir els carrers.
"Tot explota, pel cap o per la pota". Inadaptats.
Acabem en una clau punk, amb la versió que Inadaptats va fer del clàssic d'Ovidi Montllor. Aquest tema de 2011 porta, com ha de ser, la cançó del cantautor d'Alcoi al terreny musical de la formació del Penedès, construint un tema queconté el to en fons i forma adient als temps que corren: "Perquè… ja no ens alimenten les molles, / ja volem el pa sencer". Lletra polivalent, com hem vist, aplicable a diferents lluites. Bona diada.