El cognom Payá és un dels més simbòlics de l’economia nostrada. El 1905 Payá Hermanos SA es va constituir com la primera empresa de joguets de la localitat d’Ibi, a la comarca de l’Alcoià. Va tindre una vida de vuitanta anys, i el seu record encara persisteix entre les generacions que van gaudir d’aquelles mítiques joguines.
Payá va ser la factoria pionera d’una indústria que es consolidaria a Ibi i a tres dels pobles que hi ha al seu voltant: Tibi, Castalla i Onil. Els quatre conformen encara l’anomenada vall del Joguet. Aquest nucli industrial no té el pes que tenia abans, però encara és la gran referència territorial del sector a tot Europa.
A quaranta quilòmetres d’Ibi, a la ciutat d’Alacant, els descendents de Payá encara exploten el seu cognom. Disposen d’una botiga al centre, on ofereixen joguets antics de col·lecció i peces de roba per a home. Malgrat aquesta combinació, Tienda Payá és el que més s’assembla actualment a una botiga tradicional de joguets en tot el centre d’Alacant. Perquè els establiments jogueters de cadena, que fan de les festes de Nadal l’època clau, no guarden massa relació amb les botigues tradicionals.
Payá
Aquesta botiga va ser oberta l’any 2010 en una altra ubicació diferent, també al centre d’Alacant. El 2016 es van traslladar al carrer del Teatre, on hi són ara, amb la intenció de diferenciar-se de les botigues de joguets predominants actualment. El tancament de les botigues tradicionals els obria aquesta finestra d’oportunitat i Alfonso Payá, net del fundador de la fàbrica d’Ibi, va fer aquest pas amb el seu fill després de tota una vida vivint d’aquesta indústria.
Alfonso Payá va nàixer a la ciutat d’Alacant després que els seus avantpassats obriren una sucursal de la fàbrica al barri de Sant Blai, a tocar del centre. L’herència d’aquell treball que va fer prosperar la família encara dona rèdits actualment. Les rèpliques dels cotxes Citroën de l’època, de carruatges, de vehicles militars, de trens, els escalèxtrics o els cavallets superen en molts casos els cent euros i més. La venda per internet, a més, els ha facilitat la vida, i cada dia arriben comandes des de diferents punts de la geografia europea.
Pel que fa a l’antiga fàbrica d’Ibi, aquesta es va reconvertir el 1990 en el Museu Valencià del Joguet. Aquesta localitat compta també amb el Museu del Videojoc, situat a l’antiga fàbrica de joguets Rico —una altra factoria de renom— i que acull centenars de persones diàriament per a fer un viatge al passat en aquest espai interactiu.
Ibi
Aquesta reconversió no ha sigut, ni de bon tros, l’única que ha experimentat el món del joguet, protagonista a l’economia de la zona durant tot el segle XX. Per a entendre el pes que va arribar a tindre aquesta indústria, només cal observar l’evolució poblacional d’Ibi, que va passar de poc més de 4.000 habitants als anys cinquanta a superar els 6.000 a la dècada següent. Ja als setanta la població es duplicaria amb més de 14.000 veïns i als vuitanta els censats van superar els 20.000, xifra d’habitants amb la qual la localitat s’acabaria estabilitzant —actualment en té 24.000. Els nouvinguts procedien sobretot de les províncies de Granada i de Ciudad Real, i Ibi es va reforçar econòmicament i demogràficament a través de la indústria, que encara resisteix amb força.
Perquè, de fet, la indústria representa actualment el 80% de l’economia de la localitat. Si antigament el joguet va ser clarament el pes pesant del sector, avui la seua aportació al teixit productiu local és del 10% aproximadament. Són dades que facilita Héctor Torrente, director d’IBIAE, l’Associació d’Empresaris de la Foia de Castalla, que recorda que la comarca, a diferència de la part litoral del país, mai ha viscut del turisme.
“A partir de la indústria del joguet vam adquirir la capacitat d’innovar, d’adaptar-nos i de buscar nous mercats, i la crisi procedent d’Àsia ens va obligar a reconvertir les empreses”, explica aquest empresari, que apunta que la indústria del joguet local no ha pogut resistir la competència asiàtica, que opera en aquest mercat amb uns preus excessivament baixos. Va ser a inicis dels anys noranta quan aquest efecte va començar a forçar el tancament de fàbriques o la reconversió.
La majoria de les fàbriques han apostat per especialitzar-se en productes de mercat no massa allunyats del que havien fabricat fins aleshores. “Molts fabricants de vehicles de joguet van començar a fer tubs d’escapament, d’altres ara fan articles de plàstic i alguns fan recobriments de metall. També hi ha fàbriques en què es fan productes auxiliars per al sector del moble, de la farmàcia o l’aeronàutic”, detalla Torrente. Abans, recorda, quan la crisi va obligar a la reconversió, moltes factories es van sumar a la fabricació de carmanyoles, especialment presents a les botigues del “tot a cent” que tant es van multiplicar aquells anys. Des d’aleshores, la reconversió no s’ha aturat.
L’activitat, per tant, no s’ha ressentit, sinó que s’ha diversificat. Si abans les crisis afectaven el conjunt de les fàbriques, ara cadascuna es dedica a una especialitat diferent i fan de la vall del Joguet una melodia econòmica amb diferents notes musicals. Una d’aquestes notes la posa la indústria joguetera amb empreses encara actives com Injusa, Moltó, Colorbaby o Picó.
Amb tot, Ibi, Tibi, Castalla i Onil s’han mostrat capaces d’adaptar-se a les adversitats econòmiques amb una indústria absent en bona part del país en benefici d’un turisme cada dia més qüestionat, però encara predominant, que fan dels nuclis industrials una excepció benvinguda.