Barcelona

Els taxistes fan servir la capacitat de mobilització

Els taxistes es resisteixen a acatar el decret de la Generalitat de Catalunya i exigeixen una ampliació del temps de precontractació amb els VTC. Entretant, la mobilització es multiplica amb episodis de tensió amb la policia. El futur del sector pot anar cap d'ambdós serveis. Abans, però, caldrà superar la pàgina d'un conflicte que pot mantenir la ciutat paralitzada, amb tot el que això implica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb estètica idèntica als armilles grogues, els taxistes prenien Barcelona i es desplegaven arreu del Principat per protestar contra el decret del Govern català, que imposa un termini de precontractació als VTC de 15 minuts. Massa curt, segons ells. Malgrat que amb la resta del decret estan més d’acord que en desacord, els taxistes són conscients de la seua capacitat de mobilització i han decidit posar-la en pràctica.

Després de l’exigència d’aquest estiu de limitar les llicències de VTC (Vehicle de Transport amb Conductor) a una per cada 30 de taxi, Moncloa va passar el problema als governs autonòmics. En el cas de Catalunya, la proposta emesa des del Departament de Territori, dirigit per Damià Calvet, no satisfà les pretensions dels taxistes, hipotecats després d’adquirir les llicències -d’una mitjana de 134.115 euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona- i que ara temen la competència d’Uber i Cabify, entre més plataformes que acullen professionals que paguen llicències d’uns 65.000 euros al mateix territori.

Entretant, els polítics fan la seua i l’encreuament de declaracions entre Damià Calvet, conseller de Territori; i Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, creix i creix. Es retreuen, mútuament, actuacions institucionals ineficaces. Colau critica els 15 minuts de precontractació -el temps mínim que segons el decret ha de passar entre la demanda i la prestació del servei de VTC- per demanar un mínim d’una hora. Els taxistes en demanen 24. El rerefons electoral d’aquest enfrontament públic sembla més que evident. De fet, els comuns, que encapçalen el govern de lÀMB, han acusat Quim Torra de «deixadesa de funcions» davant aquest problema. Eren paraules de Joan Mena a les quals Torra reaccionava convocant una reunió d’urgència al vespre amb els consellers de Territori (Damià Calvet) i Interior (Miquel Buch), amb la presència de manifestants a la plaça Sant Jaume. Calvet, del Junts per Catalunya, defensa el decret i convoca el sector a reunir-se dimarts de vesprada, tot demanant aturar la mobilització. Esquerra Republicana, enmig de tot, demana a través de Marta Vilalta «complicitat» entre les institucions per trobar una solució.

I enmig de tot això, la Gran Via de les Corts Catalanes continua tallada pels taxistes, que han aconseguit entrar al Port de Barcelona després de superar per la força el cordó de seguretat establert per la Guàrdia Civil. Abans ja havien tallat la Ronda Litoral. Un cordó que no van aconseguir superar quan intentaven entrar als voltants del Parlament de Catalunya. Els Mossos d’Esquadra ho han impedit. Els taxistes també s’han manifestat arreu de diversos punts com ara Rambla de Catalunya i la Diagonal, avinguda que els conductors de VTC també van ocupar -en un carril- el dia anterior. L’endemà passaven a ocupar-ne quatre i a protestar pel fet de no sentir-se escoltats, en tant que el Govern català, diuen, no els ha cridat perquè formen part de la negociació.

En el quart dia de vaga de taxis, el conflicte està lluny de solucionar-se. El debat entre els defensors de la desregulació del mercat i els qui temen que amb la irrupció incontrolada dels VTC el sector es precaritze està servit. També hi ha un altre temor: la proximitat d’un dels esdeveniments comercials més importants de Barcelona: el Mobile World Congress, previst per a finals de febrer.

 

Un conflicte estès

El dels taxistes amb les noves versions de la mobilitat no és un problema exclusiu de Catalunya. Ni de bon tros. Cada gran ciutat europea ha encarat o encara aquest conflicte. Alguns països com ara Alemanya, Irlanda o els nòrdics «han apostat per reformes prèvies que han previst el problema i hi han pogut respondre de manera més àgil». Ho diu Marc Tarrés, professor agregat de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona i vicedegà de relacions institucionals d’aquesta facultat.

Tarrés és dels qui pensa que els VTC són aquí per quedar-se, i aposta per una confluència futura entre ambdós sectors que avui, segons ell, tenen funcions diferenciades i s’han d’acostumar a conviure. «Els taxis tenen el monopoli de captar viatges a peu de carrer i els VTC ho fan amb l’aplicació mòbil». Identifica un factor generacional que distingeix ambdós models i pensa, també, en els VTC com un servei «amb cert estatus», amb més nivell de «representativitat», amb un distintiu «de luxe limitat pel creixement exponencial de llicències de VTC quan es va liberalitzar l’activitat».

El docent opina que «les autoritzacions de VTC no poden estar circulant per la ciutat igual que un taxi», atès que perden la singularitat i, també, fan malbé el sector del taxi. «Parlem de lliure competència, però no deixa de ser curiós que les autoritats de la competència no hagin dit res, primer, sobre l’oligopoli que s’està produint en el mercat amb els VTC i, segon, pel gran preu que han assolit les llicències en molt poc de temps», diu Tarrés assenyalant que aquestes han passat de costar uns 3.000 euros a superar els 60.000.

«S’ha d’entendre que quan un taxista s’hipoteca amb una càrrega elevada amb la compra d’una llicència, l’administració ha de provar mecanismes» per evitar que quede afectat per noves competències. «Això ha passat a Irlanda, on es va establir un període transitori que va servir als taxistes per tenir més llicències». Segons Tarrés, «a Catalunya el problema és que s’han d’establir mecanismes de transició, i no només proteccionistes per a l’activitat del taxi. El que s’està proposant aquí ja es va fer a França, on van limitar les llicències de VTC i van afegir un element de regulació: més credencials per als conductors, tal com se’ls demana als taxistes». Segons el professor, a França actualment hi ha més llicències de VTC que conductors. Un altre exemple posat per ell mateix és el de Brussel·les, on «tota contractació d’una VTC per part d’un usuari té un punt de partida de 90 euros».

Tarrés analitza un panorama en què el nombre de taxistes és «estàtic» i el dels VTC continua «en creixement». Davant això, «decrets com el de limitar les llicències de VTC a una per cada trenta de taxis és lletra morta, perquè de facto no existeix». Identifica la ràtio actual de u a vuit, atès que cada més hi ha sentències judicials que donen per bones les llicències de VTC, «sobretot les demanades entre 2013 i 2015».

El dels taxis i els VTC és un conflicte abordat de manera tardana i que difícilment trobarà una solució que agrade ambdós sectors. De moment, les grans ciutats com Barcelona pateixen les conseqüències d’una paralització que tindrà rèpliques a les grans ciutats de l’Estat. El remei procedirà de cada administració autonòmica, que hauran de resoldre un problema condicionat, entre més coses, per la manca de previsió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.