Entrevista a Nicolàs Garcia

«Les armilles grogues tornaran al gener i faran un partit polític»

Nicolàs Garcia va ser alcalde d’Elna (Rosselló) de 2001 a 2014. És membre del Partit Comunista Francès (PCF), Secretari general del partit a la província de Perpinyà i membre del Consell Nacional del PCF. Està convençut que el moviment de les armilles grogues «es presentarà a les eleccions europees», assegura que el president Macron no ha rectificat la seva política econòmica i reivindica com una victòria que el PCF denunciï en els seus textos polítics l’existència de «presos polítics catalans».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de la revolta de les Armilles grogues (Gilets jaunes), el president Macron ha fet marxa enrere en la pujada dels carburants, ha anunciat una pujada del salari mínim de cent euros i l’exempció d’impostos a les hores extres...

No és ben bé així. Macron ha reculat, per exemple en l’augment dels impostos sobre els carburants però aquesta no era la principal reivindicació del moviment. Tothom diu que el punt de partida del moviment eren aquestes taxes sobre els carburants. No és veritat. El punt de partida real és la reivindicació d’un augment del poder adquisitiu. Si vols, els impostos sobre els carburants han estat el misto que ha encès el moviment, però el que ells diuen des del començament és «no podem viure; no tenim prou diners per viure». Ells han presentat un document amb 42 reivindicacions. Nosaltres, el Partit Comunista Francès, hi està d’acord amb 38 de les 42 reivindicacions.

-Per exemple?

-Les més fortes són l’augment del poder adquisitiu, l’augment de les pensions de jubilació, la tornada de l’impost sobre les grans fortunes -que el van retirar-... Totes les reivindicacions són per aconseguir més diners per viure.

-Però Macron sí ha eliminat la taxa de carburants.

-Sí, però aquesta era una taxa que encara no existia. Tu et vas a manifestar perquè no tens prou diners i et treuen una taxa que encara no s’aplica. Això és com si no traguessis res! Per això aquesta decisió va ser un fracàs total i les accions dels armilles grogues van continuar.

-També ha anunciat la pujada de cent euros del salari mínim.

-No ben bé. Ell va dir que els que cobren el salari mínim cobraran cent euros més i aquesta pujada no la pagaran els amos sinó l’Estat francès. Cobraran cent euros més però no del salari mínim, sinó de diverses coses que ja estaven previstes. Per un costat, cada any el salari mínim puja automàticament un 1,8%. Això ja són 20 euros. Només falten 80. A més ja havien anunciat fa temps un augment del que s’anomena «prima d’activitat». Als que cobren el sou base, l’Estat els havia promès una prima de 70 euros (50 euros el 2019 i 20 euros, el 2021). Aquests 70 ara es pagaran l’1 de gener de 2019 (50 euros) i l’1 de gener de 2020 (20 euros). I aquests 70 euros més els 20 euros de la pujada automàtica sumen 90. Això són els cent euros que ha promès Macron. L’únic que ha fet és avançar el pagament d’aquesta prima que no té cotització social -no compta per l’atur ni per la jubilació.

-Totes les promeses de Macron són buides, doncs?

-Una altra: Els jubilats que cobraven més de 1.200 euros van haver de pagar aquest 2018 un impost d’entre 50 i 80 euros. Macron ha anunciat que l’any vinent no l’hauran de pagar. D’acord. Enguany ja l’han pagat sencera. I l’any que ve no la pagaran. Però els que cobren menys de 1.200 euros, que són precisament els que exigeixen un augment del poder adquisitiu, no cobraran més. I en aquesta província nostra, on hi ha molts antics obrers i jubilats de l’agricultura que cobren entre 800 i 1.000 euros, no viuran millor. El que estan demanant els armilles grogues és que la pensió mínima de jubilació sigui de 1.200 euros. I l’altra reivindicació dels armilles grogues és que els rics paguen més i sobre això Macron no ha assumit cap compromís. Ell continua sent el president dels rics i ha donat l’almoina als pobres.

-El discurs de Macron, però, semblava més humil.

-De paraula sembla haver reculat, però no ha fet res per deixar de ser considerat el president dels rics. No es pot negar que el Govern està tocat i que li ha afectat més la revolta de les armilles grogues que no les crítiques dels partits polítics. Els hi han fet més por. Les armilles grogues estan reclamant que es capgiren les polítiques de Sarkozy, Hollande i Macron. Macron ha acabat d’irritar els ànims amb les seves frases arrogants, com quan li va dir a un aturat «jo, si fos tu, trobaria feina només creuant el carrer». Ell és un home de l’alta burgesia i aquesta arrogància li ha donat la imatge del president dels rics. I no ha fet res per trencar aquesta imatge.

-Les armilles grogues, per tant, continuaran.

-Sí, ells han dit que volen fer una altra gran protesta, però, ara, després de l’atemptat d’Estrasburg, s’ha declarat l’estat d’emergència i no es poden fer manifestacions. Probablement ho faran més tard. Però segur que al gener hi tornaran. També és veritat que no saps ben bé què faran perquè no tenen líders clars. A nosaltres mateixos, com a partit, ens costa trobar un interlocutor. Però ens hi hem d’acostumar perquè, amb les xarxes socials, surten aquest tipus de manifestacions. De tota manera estic segur que hi tornaran després de les vacances.

-Com està tan segur?

-Perquè són una gent tan perduda, amb tan poca cosa, que hi tornaran. Pot semblar menyspreatiu la manera com ho dic però no ho és: ells els caps de setmana no tenen res a fer. No tenen ni un cèntim per anar al cinema. Sociològicament són jubilats, autònoms, algun aturat i moltes dones soles amb fills. Ells s’hi estan tot el dia a les rotondes fent protesta. I al vespre hi van treballadors que han sortit de la feina. Això no és una vaga oficial i, per tant, els obrers hi van després de la jornada laboral i s’hi passen la nit, si cal. Les reivindicacions que se senten a les rotondes són de la vida real: «Jo vull poder regalar-li un ram de flors a la meva dona»; «Volem poder portar als nostres fills a un lloc que no hagi de ser el MacDonald’s»...

-Ha anat a donar-los suport a les seves concentracions?

-Sí, dues vegades, però ells no volen partits ni volen sindicats. Com a partit, el que fem nosaltres és convocar accions paral·leles i diferenciades els dies que ells també en fan. Anem amb pràcticament les mateixes reivindicacions que ells però no interferim.

-Però els donen suport com a PCF?

-Sí, totalment, però indiquem que estem d’acord en 38 de les 42 reivindicacions seves.

-Què els grinyola del seu llistat de reivindicacions?

-Sobretot que volen restablir la legislatura de President de la República a set anys, i això ens sembla massa, i que exigeixen també que es portin a la frontera a tots els immigrants que no tinguin dret d’asil.

-Això és potser perquè alguna de les primeres cares visibles de les armilles eren membres del Front Nacional?

-No és veritat. Cap membre important del Front Nacional va estar entre els primers armilles grogues. Hi ha hagut dues persones que s’havien presentat en sengles llistes del FN en algun moment, però anaven en llocs que no havien de ser elegits i no representen el FN. El moviment de les armilles grogues té algun aspecte formal més populista i és cert que, quan hi ha aquest to populista, l’extrema dreta intenta entrar-hi. Però la realitat és que a les concentracions dels armilles grogues no se senten mai els arguments racistes de l’FN, com ara «paguem seguretat social perquè després l’aprofiten els moros» i coses així. Mai. I després demanen coses que l’FN no demana, com la pujada del salari mínim. Marine Le Pen, el 2017, va dir ben clar que si ella governava no apujaria el salari mínim.

-A l’estat espanyol, el 15-M va acabar generant un nou partit polític, Podem. Creu que pot passar a França amb les armilles grogues?

-Pot passar, sí. Crec que tornaran al gener i faran un partit. Ja hi ha intents de fer llistes electorals. Però aquest és un moviment molt estrany perquè dintre hi ha un rebuig de la política. Un doble rebuig. D’una banda rebuig personal als polítics: si ets un càrrec electe, ets sospitós d’embutxacar-te diners, de mantenir privilegis, etc. Però a més hi ha molta gent que pensa que la política no li pot solucionar el seu problema. I no sé si al final decidiran presentar-se ells mateixos. I potser acabaran manipulats. Perquè Podemos és una caricatura de partit polític, com aquí Melenchon [líder del grup França Insubmisa], amb un líder que, des de Madrid, diu què han de fer a Barcelona i a tot arreu. Molt centralitzat... Perquè, en aquest sentit, aquests partits funcionen pitjor que no funcionaven abans els partits comunistes.

-Diu que faran llistes electorals?

-Jo penso que pot haver una llista d’Armilles Grogues a les europees.

-Tan aviat?

-Crec que sí. Ja hi ha intents de fer llista. I crec que a les properes municipals alguns pobles i ciutats també en tindran. Pot ser que passi.

-Una última pregunta sobre política catalana. Vostè ha treballat perquè el seu partit, el PCF, reconegui la condició de presos polítics dels polítics catalans empresonats. Què ha aconseguit?

-Que en l’últim congrés del PCF, celebrat el passat 25 de novembre, s’hagi aprovat un text d’orientació que inclou el suport als presos i exiliats perquè considera que no és cap delicte «haver organitzat un referèndum sobre la creació d’una república catalana independent». Nosaltres no demanem la sortida de la presó, demanem que directament s’anul·li el judici perquè posar urnes, de la forma que s’ha fet -no violenta, etc- no pot ser un delicte en democràcia. Quan una societat està dividida, almenys, en dos, no hi ha millor solució que votar i respectar el vot. Crec que el problema real de Catalunya i d’Espanya no es pot arreglar si no hi ha un referèndum a Catalunya -pactat, però vinculant: que la gent accepti el resultat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.