Els crítics

"Els personatges de ficció rarament tenen la força i la complexitat d’alguns de reals"

L’editorial Afers ha publicat ‘Impuls’, l’últim dels quatre volums que configuren les ‘Biografies parcials’ elaborades, amb sensibilitat literària, per Xavier Serra. Biografies parcials que serveixen per a donar valor al treball de nombrosos valencians implicats en el món de la cultura i que han contribuït, amb decisió, a l’impuls del país. En parlem amb l’autor.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Biografies parcials és una col·lecció de quatre volums sobre personatges que han tingut una repercussió en la història recent del País Valencià. El primer volum es publicà el 2009. Des d’aleshores, malauradament, han desaparegut alguns dels protagonistes, com ara Doro Balaguer, Pere Maria Orts o Josep Iborra. Li ha faltat per biografiar algun altre desaparegut?

—Sí i no. M’hauria agradat molt conèixer, per exemple, Sanchis Guarner i molts altres. Però el plantejament de les Biografies parcials, des de l’inici, era escriure només sobre les persones que jo havia conegut. No és que no hagi escrit sobre unes altres èpoques, però ho he fet amb un altre tipus de tractament literari, en un altre tipus de llibres.  

—Quin ha estat el mètode d’elaboració d’aquestes biografies? Entrevistes? Documentació? Tot plegat?

—Tot plegat. Però no faig entrevistes, en realitat. L’entrevista és un gènere literari diferent. Jo he mantingut converses amb molts dels biografiats. Amb l’editor Vicent Olmos, per exemple, he mantingut converses llarguíssimes. Però no faig a penes preguntes. Demanar a algú que t’expliqui la seva vida és sempre complicat. De vegades una sola pregunta és suficient per suscitar una evocació dilatada. Mai no és la mateixa pregunta. I, evidentment, cal acudir a aquestes converses havent fet abans el màxim esforç de documentació possible, i continuar aquests esforços una vegada iniciades les converses. Cap persona que estigui bé del cap t’explicarà amb deteniment la seva vida si no sents un viu interès per ella.   

—De l’últim volum, Impuls, què és allò que més l’ha sorprès, de tot el que ha esbrinat dels personatges que ha estudiat?

—La cruesa d’alguns episodis de la carrera operística d’Enedina Lloris o l’embranzida amb què l’actriu Pepa López entrà en aquell món esqueixat del teatre independent català dels anys 70. Els personatges de ficció rarament tenen la força i la complexitat d’alguns personatges reals que no són, és clar, els que acostumen a sortir en la televisió i els diaris.  

—Tots els personatges coincideixen en el seu protagonisme, encara anònim, durant el tardofranquisme. Era una condició per estudiar-los, o s’ha trobat amb aquesta coincidència?

—Obeïa al plantejament de l’obra. Els quatre volums de les Biografies parcials, alhora que narraven la vida d’uns personatges, havien de proporcionar al lector la possibilitat de formar-se una idea pròpia sobre la història del País Valencià en les darreres dècades. I la manera d’aconseguir aquest altre efecte em semblà que era ordenar la sèrie cronològicament, agrupar els biografiats per generacions. El volum que porta el subtítol Nascuts abans de la guerra és explícit; hi ha també el de L’època crítica, de Raimon, de Joan F. Mira i de tots els nascuts entre el 36 i el 40; El País Valencià en els anys 70, també és explícit i, finalment, Impuls recull la generació més recent.  

—Ha rescatat figures menys mediàtiques com la de Ferran Arasa.

—De vegades, allò més important en els canvis d’un país no és fàcil que arribi a transparentar-se en els diaris, perquè són canvis lents, subterranis, però decisius. Comencem a tenir premsa en català amb Josep Antoni Comes i l’equip de la revista Saó, o coneixem millor la literatura medieval catalana gràcies als esforços monumentals d’Albert Hauf, o comencem a saber alguna cosa sobre l’època romana gràcies als meticulosos estudis d’Arasa. Són treballs formidables. Un país que ignori aquests esforços sempre serà un país prim, insubstancial i fàcilment manipulable. Si el País Valencià ara no presenta un aspecte tan terriblement irrisori, si més no en l’àmbit cultural, és a causa d’aquests esforços.   

—Dominic Keown és una excepció del seu temps. Pensa que la seua tasca va contribuir a l’interès europeu per la cultura catalana?

—És una excepció molt interessant, en tant que anglès empeltat d’irlandès, i això m’obria moltes possibilitats narratives. Però no és una excepció pel seu interès per la literatura catalana. Les universitats britàniques tenen una sòlida tradició d’estudis de catalanística, i aquesta era una altra d’aquelles històries subterrànies que m’atreien. Aquí hi ha alguna gent que llegeix Ausiàs March o s’interessa pels poemes d’Estellés. Molt bé. Però a Oxford i Cambridge, també.   

— D’altres biografiats, com Vicent Partal, són veus molt influents als Països Catalans. La seua contribució a la digitalització de la premsa en català ha estat la clau per esdevenir un personatge tan respectat?

—Aquest és un aspecte clau, és cert. Però és essencial que Partal s’hagués guanyat abans un prestigi escrivint articles i notícies de política internacional. Els seus primers llibres, que sorprengueren molt, tractaven sobre els nacionalismes de l’Europa de l’Est. Aquesta experiència l’aprofità més tard per aprofundir en l’anàlisi de la política catalana. Després, hi ha la història de la introducció del periodisme digital, que és fascinant. Però precisament és fascinant perquè l’ha utilitzat com un desinfectant de les més fosques manipulacions polítiques.   

—Sobta l’absència en aquests quatre volums de personatges valencians ben presents i actius, com Eliseu Climent.

—Eliseu Climent no és biografiat, però apareix contínuament en les biografies de molts personatges, sobretot en el volum de la seva generació, L’època crítica. A mi em sembla que aquesta aparició biogràfica entre bastidors és la més adient, i la més suggestiva literàriament. Hi ha dos personatges que apareixen contínuament en les Biografies parcials: Eliseu Climent i Joan Fuster.  

—Podem esperar noves edicions d’altres biografies parcials?

—Les Biografies parcials són una obra ja completa. No és una obra en què pugui incloure la meua generació, que seria la següent a la del volum titulat Impuls. Això requeriria un altre estil, una altra estructura narrativa. 

Biografies Parcials: Impuls
Xavier Serra

Afers, Catarroja, 2018
Disseny de les cobertes: Manuel Boix
Fotografies: Francesc Vera 
Assaig, 196 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.