A les portes de la Ciutat de la Justícia de València, ressonaven les consignes antifeixistes. Una concentració recordava als vianants les agressions de l'extrema dreta contra els participants de la manifestació valencianista del 9 d'Octubre del 2017. 26 dels 28 ultres havien acceptat un acord de conformitat amb les acusacions populars, encapçalades per la Comissió 9 d'Octubre, i la Fiscalia. L'almanac indicava febrer d'enguany, set anys més tard d'aquella vesprada d'odi feixista.
El pacte entre les parts permetia l'assoliment, segons s'assenyalava des d'Acció Cultural del País Valencià, d'una condemna històrica. L'entitat per la llengua i la cultura pròpia del territori valencià ho defensava perquè l'assumpció de les culpes per part dels radicals ultradretans no sols trencava amb la clàssica impunitat de la qual havia gaudit el feixisme al País Valencià, sinó perquè deixava palès en una sentència la violència política patida per les expressions progressistes i valencianistes a mans de l'extrema dreta.
Aquella sentència contra l'odi d'arrel feixista va quedar invisibilitzada parcialment per les afirmacions que van llençar els ultres neonazis a l'eixida dels jutjats. «Més barat ens haguera eixit matar-vos» i «poc us vam pegar aquell dia» foren les frases que van dirigir-se als antifeixistes que s'havien concentrat. La intimidació fou una mena de punt final a un procés judicial que va tancar-se amb la culpabilitat de més d'una desena de membres de l'antiga penya filonazi del València CF, Ultras Yomus, així com de candidats municipals de Falange Española de las JONS, simpatitzants del grupuscle blaver GAV i radicals amb un currículum d'antecedents extens.
El negoci de la musculatura
Els focus de les càmeres de televisió i dels objectius dels fotògrafs va acaparar-los Vicente J. Estruch, un dels antics referents de la graderia d'alineació filonazi del València CF, és a dir, Ultras Yomus. Conegut pel seu àlies Alfarrasí, va acceptar una pena de dos anys de presó, a la qual es va sumar l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. La sanció judicial s'aplicava per haver vulnerat els drets fonamentals i les llibertats públiques.
Amb condemnes anteriors per lesions, el pacte incorporava la prohibició d'aquest hooligan d'aproximar-se a una distància no inferior a 100 metres a qualsevol dels domicilis de les entitats de la Comissió 9 d'Octubre —integrada per bona part de l'esquerra social, política i civil del País Valencià—. La sentència que assumia també li impedia apropar-se a 300 metres de les marxes que convocaren aquestes entitats i a les seves víctimes —a la sentència assumia haver colpejat amb una vara persones que van quedar amb seqüeles psicològiques d'aquella jornada violenta—. Com a contrapartida, tanmateix, la pena acordada amb les acusacions populars evitava que aquest vell referent d'Ultras Yomus ingressés en presó.
Estruch, de fet, prossegueix actualment amb la seva vida i els seus negocis. Segons consta a les pàgines d'informació mercantil Empresia i Infonif, així com està present en la cronologia empresarial notificada al registre mercantil de València, ocupa el càrrec d'administrador únic de la societat Estruch López SL. Aquesta firma és propietària d'un gimnàs, centrat en l'exercici del culturisme, però també d'altres activitats esportives menys vehements, al municipi de Benigànim, a la comarca de la Vall d'Albaida. L'apoderat de la mercantil és D. Rubén López.
Condecoració d'España 2000
L'actuació de l'Alfarrasí durant aquells aldarulls del 9 d'Octubre va ser reconeguda per la formació neofeixista España 2000. Segons va publicar en exclusiva EL TEMPS, el líder d'aquest partit d'evocació franquista, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat, José Luis Roberto, va entregar un distintiu a l'exreferent d'Ultras Yomus pels seus actes en aquella diada valenciana. «España 2000 atorga el present reconeixement a Don Vicente Javier Estruch Cortés com a homenatge i gratitud als herois dels 9 d'octubre de 2017», resava el guardó.
«Quan hi hagi una sentència, que no serà com ells pretenen que sigui [en referència a les acusacions particulars i als agredits], ho farem en privat. Ara, però, ho podem fer en públic. Tant de bo poguérem repartir-nos tots la condemna i passar un dia a Picassent jugant a futbol», va afirmar llavors Roberto. «Volem reconèixer un camarada, un amic, un valent que va tenir els collons de plantar-los cara. És l'Alfarrasí», va expressar, segons el vídeo que va penjar España 2000 en el seu moment a les xarxes socials. El distintiu es concedia quan encara no feia ni un any d'aquelles agressions.
Serigrafia hitleriana
L'antic líder de la graderia neonazi del València CF, però, no sols ha estat involucrat en el negoci dels gimnasos. Com altres membres d'aquest grupuscle que emprava el nom del club de Mestalla per fer proselitisme dels seus ideals antidemocràtics, va provar sort al món de la seguretat privada. Segons va publicar en exclusiva aquest setmanari, va exercir de vigilant per a la mercantil GFS.
Aquests treballs van combinar-se amb el seu activisme a favor de la ideologia nazi. El seu cos és, no debades, una mostra fefaent: compta amb una esvàstica tatuada a la seva cuixa dreta. Encara més, té dibuixat amb tinta a la seva cama el rostre d'Adolf Hitler i del capitost nazi Rudolf Hess. Per si la seva identificació amb les idees hitlerianes no quedés prou evident, entre l'artell i la mà dreta té tatuades les lletres AHTR, corresponents a l'afirmació «Adolf Hitler tenia raó».