El passat diumenge un crim va esgarrifar el conjunt de la ciutadania. Mateo, un xiquet de la localitat toledana de Mocejón era assassinat a ganivetades mentre jugava al futbol. La sobtadesa i la magnitud de l’atrocitat eren tal que la confusió i la ràbia eren inevitables. L’extrema dreta, que tan bé sap aprofitar aquestes situacions, no va desaprofitar el moment.
Quinze dies abans, a la localitat britànica de Southport, a prop de Liverpool, tres xiquetes eren assassinades i altres nou resultaven ferides també a ganivetades. L’autor era un jove britànic que més tard seria identificat i detingut. En canvi, des de les xarxes socials es va establir un relat sense cap fonament que, degut a la ràbia i a la consternació, va córrer com la pólvora fins al punt de generar avalots en diverses ciutats britàniques. La religió musulmana de l’autor i la seua condició de migrant n’eren el motiu. El resultat: manifestacions racistes i enfrontaments amb les autoritats, amb desenes de ferits i detinguts. I tot quan l’assassí ni era musulmà ni tampoc nouvingut.
Com va ser possible, allò?
L’autor d’aquell crim, finalment, va ser un jove britànic de naixement, de pares africans sense cap relació amb l’islamisme. El detall de l’origen, però, ha sigut utilitzat pels qui van instigar les revoltes per a justificar-se. La realitat, en canvi, només és una: l’autor no era un migrant que havia demanat asil, no era adult i tampoc no era de religió musulmana, tal com s’havia difós. Per descomptat, no cal dir-ho, les imatges de l’autor que els difusors de fake news havien compartit també eren falses.
Però si es fa cas de la frase que “la fi justifica els mitjans”, l’èxit dels propagadors de notícies falses va ser incontestable. Tot un país va viure una crisi derivada de la indignació racista de diversos ciutadans, que es creien carregats de raons per adreçar la seua ràbia contra la comunitat migrant i contra els polítics que, teòricament, els faciliten la vida.
Aquesta evidència va convidar la ultradreta espanyola a mirar de replicar aquella estratègia. El crim de Mocejón va anar seguit d’una confusió i d’una indignació que l’extrema dreta va intentar aprofitar a través de les xarxes. La tàctica era clara: fer al·lusions a un fals origen musulmà de l’autor i crides a incendiar els carrers per a protestar contra la “invasió” permesa i fins i tot incentivada pel govern de Pedro Sánchez. Es donava, a més, un fet que alimentava aquesta teoria, i és que Mocejón acull un grup de migrants extutelats contra els quals es pretenia adreçar la ràbia popular. Alguns usuaris, de fet, demanaven anar a la localitat toledana a “matar MENAs”.
Kilian Cuerda, professor, sindicalista i portaveu de l’associació cultural És País Valencià, és una de les persones que més ha investigat sobre aquestes estratègies desinformatives. Ell mateix ha impartit formació en aules amb docents sobre els perills d’aquesta pràctica que Cuerda, de fet, va patir quan va ser assenyalat per un pseudomitjà ultra, Mediterráneo Digital. Amb el que s’ha desenvolupat arran el crim de Mocejón, Cuerda interpreta que amb la imitació que els ultres espanyols han fet dels ultres britànics demostren “que no tenen agenda pròpia”, ja que han intentat replicar un seguit de pràctiques que en un context com el de l’Estat espanyol tenen menys possibilitats d’èxit. “Cal que hi haja un clima previ perquè aquestes coses passen, i la majoria de la societat espanyola, com també de la valenciana, viu en un context progressista. No parle”, matisa Cuerda, “dels resultats electorals, sinó d’estudis desenvolupats pel CIS i per altres entitats que determinen que la majoria de la societat, i també de la gent jove, no s’identifica amb postulats racistes o d’ultradreta”. Altra cosa, apunta, és que alguns treballen perquè això canvie i el racisme acabe penetrant entre les capes poblacionals.
La qüestió, però, és que amb errors de càlcul o sense, els instigadors d’odi, alguns des de l’anonimat i altres a cara descoberta, “volien aconseguir que es cometeren linxaments”. Els missatges falsos sobre l’autor de l’assassinat es van difondre de manera coordinada “seguint un mateix patró” amb “un missatge d’intolerància” que la mateixa família de la víctima va voler censurar. De fet, el portaveu de la família de la víctima va ser acusat de complicitat amb la comunitat migrant quan es van difondre fotos seues a l’Àfrica. I tot seguit, quan les investigacions apuntaven cap a l’autor real, un jove del poble amb possibles problemes mentals, “els ultres activen la teoria de la conspiració: ‘no volen que sabem la veritat’”, detalla Cuerda.
Segons aquest professor, el context social que va facilitar la revolta al Regne Unit no es dona a l’Estat espanyol, si bé hi ha un paral·lelisme que els ultres podrien haver intentat aprofitar, i és l’estat de descontent de la dreta espanyola amb el fet que Pedro Sánchez ostente la presidència del Govern. Un fet que també es dona al Regne Unit, on fa poc els laboristes van apartar els conservadors de l’executiu del país.
La conseqüència positiva d’aquests fets, explica Cuerda, és que tindran conseqüències. “Sempre està bé que els ultres queden en evidència davant la societat normal. A una part dels seus seguidors ja els sembla bé propagar mentides, però ara ja no parlem només de feixisme o d’ultradreta, parlem de gentola que menteix a consciència per a massacrar part de la població, i això és important que se sàpiga perquè la societat els assenyale i queden en evidència davant la majoria social, també davant la part conservadora que no està a favor d’aquestes actuacions”.
El que hauria fallat en la ultradreta espanyola a l’hora d’activar aquesta estratègia, segons Cuerda, és sobretot el fet que s’han limitat a copiar “el que fan els ultres en altres països”. “Repliquen aquests models perquè, a banda de fatxes, són molt ganduls”, i no s’adonen que “allò que en un context concret pot funcionar en d’altres segurament no se’n donen les condicions”.
Kilian Cuerda fa tres reflexions més al voltant d’aquest episodi. La primera, que “la solució a aquesta barbàrie no pot ser donar més eines a les forces de seguretat de l’Estat per a perseguir qualsevol crítica: aquestes forces policials moltes vegades són còmplices o complaents amb la ultradreta, i ara no és qüestió de demanar permisos per entrar a internet, sinó que la reacció ha d’anar adreçada a parar els peus als qui utilitzen malament les xarxes, no retallant drets, llibertats i diversitat”. El professor recorda que els difusors de discursos d’odi poden ser identificats a través de la IP, i que les lleis poden ser utilitzades per la judicatura per a perseguir grups progressistes.
D’altra banda, Cuerda recorda que Elon Musk ha sigut assenyalat com un dels grans responsables de promoure tot el que es va desenvolupar a la Gran Bretanya. I el cas és que Musk, que no ha amagat mai la seua ideologia ultra o la seua complicitat amb Donald Trump, qui fins i tot li ha ofert formar part del seu govern si torna a la Casa Blanca, “promou aquest odi gràcies a interaccions generades per l’impacte dels missatges que, al seu torn, serveixen per a multiplicar la publicitat i monetitzar tot això”. Per aquest motiu, Cuerda posa en valor iniciatives com ara la de Stop Funding Hate, que ha impulsat una campanya alertant les empreses que s’anuncien en la xarxa social X, fins fa poc coneguda com Twitter, que aquest canal trau rèdits a còpia de difondre l’odi.
Per últim, hi ha també una qüestió que Cuerda posa en valor, i és que davant les concentracions racistes que hi va haver al Regne Unit, “la resposta ciutadana va ser aclaparadora”.
Ara, falta saber si aquest intent fallit a l’Estat espanyol arran el crim que es va produir a Mocejón es queda només en això o si els propagadors d’odi sofisticaran l’estratègia. Si abans no hi ha actuacions contundents, es pot pensar que la rèplica dels pogroms racistes a l’Estat espanyol és només qüestió de temps.