El record infaust de la COVID-19 encara provoca calfreds. Les xifres insuportables de morts, la por constant al contagi, els confinaments sense un epíleg visible i els traumes personals per aquella experiència tornen com a un malson quan es gira la mirada sobre aquell inici de dècada terrorífic. Ningú vol sentir-ne parlar d'aquells anys de convivència amb el gel hidroalcohòlic i els tests d'antígens, així com de la companyia inseparable de la mascareta, especialment en espais tancats.
L'alerta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa una setmana va desencadenar un viatge, ni que siga per uns segons, a una realitat absolutament indesitjada. L'OMS declarava l'emergència sanitària internacional per la pigota del mico i el fantasma dels temps de la COVID-19 va sobrevolar sobre la ment d'una part de la ciutadania. Tanmateix, aquesta advertència de l'autoritat sanitària mundial no és cap pas previ a un escenari com els viscuts amb el coronavirus.
«Es tracta d'un problema de salut pública completament diferent, amb un risc baix per a Europa i que no afectarà el conjunt de la població com sí que ho va fer la COVID-19», assenyala Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'OMS, en conversa amb EL TEMPS. «Hi ha un problema de salut pública que s'ha d'evitar que es propague i no abaste l'extensió del 2022, quan s'hi van veure afectats 70 països. S'ha d'estar alerta i respondre a l'onda epidèmica. Ara bé, no estem parlant d'una malaltia per la qual s'haja de confinar al conjunt de la població per evitar el contagi. És una patologia molt focalitzada», explica.
La pigota del mico, de fet, ja va tenir un moment d'extensió inquietant l'any 2022, és a dir, quan encara el món vivia els darrers compassos de l'emergència sanitària del coronavirus. «En aquell moment, s'hi van comptabilitzar aproximadament 7.000 casos a Espanya. Aquella expansió es va controlar i enguany s'han detectat al voltant de 250 contagis. La preocupació i l'alerta de l'OMS s'ha llençat per l'aparició d'una nova variant, la qual seria un poc més contagiosa i tindria una letalitat un poc més elevada», indica. El principal focus d'aquesta onada epidèmica és Àfrica arran de la irrupció d'un subtipus, a priori, més virulent d'aquesta nova variant.
«L'onada epidèmica és molt forta i abasta ja 15 països d'Àfrica. A la República Democràtica del Congo, per exemple, s'han registrat 15.000 casos, els quals en seran més, i s'ha superat la xifra de les 500 defuncions. Aquesta nova variant un poc més contagiosa i letal està afectant de manera més important a xiquets i adolescents, la qual cosa és una diferència envers el brot de 2022. Hi ha nuclis de població d'Àfrica que estan molt afectats i és prioritari frenar l'avanç d'aquesta epidèmia no només per als habitants del continent africà, sinó també per al conjunt del planeta», relata. «És crucial perquè no es propague i es dissemine. Cal millorar la situació sanitària d'Àfrica», ressalta.
La nova variant no s'ha quedat reclosa a l'Àfrica, sinó que ha xafat territori europeu. Fa pocs dies, va detectar-se el primer cas a Suècia. «Segurament, hi haurà de nous casos en altres països d'Europa en les pròximes setmanes. Amb tot, i com ha assenyalat en la seua valoració de riscs el Centre Europeu de Control de Malalties i el Comitè de Seguretat Sanitària d'Europa, el risc al Vell Continent és baix, tot i que vol dir que no siga inexistent», contextualitza. «Amb la declaració d'una emergència sanitària a escala internacional, és normal que hi haja persones que pensen que es tracta d'una situació similar a l'experimentada amb la COVID-19, però no és així», incideix.
«Estem parlant d'una malaltia que es transmet per contacte estret entre les persones i no per l'aire, i per a la qual ja existeix una vacuna, una diferència fonamental en comparació amb l'etapa inicial de la crisi sanitària del coronavirus», incorpora l'epidemiòleg. «Cal estar alerta, fer un diagnòstic oportú i primerenc de qualsevol cas, i aïllar els positius durant dues o tres setmanes per evitar la transmissió de la malaltia. Així mateix, s'ha de vacunar als contactes estrets dels positius i fer una acció preventiva de comunicació als grups amb comportaments sexuals d'un risc més elevat, com ara aquells que tenen sexe entre homes, gaudeixen de múltiples companys sexuals i practiquen sexe de manera desprotegida», desgrana.
L'expert en salut pública puntualitza que «la transmissió pot donar-se en qualsevol direcció, és a dir, si es té sexe entre un home i un home, una dona i una dona, o una dona i un home». «De fet, no és cap malaltia de transmissió sexual. Es dona pel contacte estret, per estar pell amb pell. Fins i tot, s'hi pot transmetre per tovalles o llençols contaminats amb el sèrum que escapa de les pústules», arredoneix. I agrega: «En el brot del 2022, més del 80% dels contagis es van produir entre homes que tenien sexe amb altres homes, així com atresoraven múltiples companys sexuals amb els quals es practicava sexe de manera desprotegida».
«S'ha d'insistir, però, que no és una malaltia que afecte exclusivament homes que practiquen sexe amb homes, ni el contagi està vinculat a l'activitat sexual», subratlla. «A Espanya, la meitat de les persones definides com de risc en 2022 no s'han posat la segona injecció. Cal completar aquests esquemes de vacunació i orientar a la població. Ara bé, de cap manera cal vacunar a tota la població, ni tampoc s'han d'establir controls d'aeroports o d'entrada per mar, terra i aire, com demanen algunes autoritats polítiques. És una malaltia amb una incubació de dues o tres setmanes. Si una persona es contagia, pot estar dues o tres setmanes sense símptomes. Podem viatjar i no es detectaria. I, per tant, fer aquest desplegament de controls és inútil», argumenta.
La pigota del mico compta amb símptomes comuns a altres malalties com ara la febra, el dolor a tot el cos o el malestar general, però n'atresora d'altres més particulars com puga ser la inflamació dels ganglis i, especialment, «l'erupció arreu del cos de taques que es converteixen en pústules». «Són una mena de ronxes amb líquid, que rebenten fàcilment i que tenen un alt contingut del virus, les quals en contacte amb altres persones o, fins i tot, amb teixits com ara tovalles poden ser una font molt important de contagis», apunta.
«La nova varietat aparentment és més contagiosa i la seua letalitat és del 3% dels infectats, quan en 2022 abastava l'1%. En aquest canvi, s'ha de tenir en compte també que l'onada es produeix a un continent amb molta pobresa, un fort deteriorament mediambiental, males condicions higièniques i infraestructures de sanejament marcadament precàries. Aleshores, no sabem en quin percentatge aquesta mortalitat respon a les condicions de vida i en quina part és una conseqüència de les característiques de la nova soca», matisa. Les particularitats d'una emergència sanitària internacional molt diferent —segons les veus expertes— a la COVID-19, tot i haver ressuscitat per moments i a l'imaginari d'alguna gent els fantasmes terribles d'aquella època.