Tulio d’Oliveira té més aviat l’aparença d’un surfista que la d’un investigador en un laboratori de genètica: porta els cabells llargs, normalment recollits amb una trena, camises acolorides i un somriure als llavis. No obstant això, el seu somriure desapareix ara per un moment. “De debò voleu saber de mi quan s’acabarà la pandèmia?”
Es tracta d’una trucada telefònica que van realitzar els periodistes de Der Spiegel dimecres al migdia, un dia festiu a Sud-àfrica i l’investigador va acceptar parlar amb ells. “Bé, espero que aviat! Ja n’estic fart d’aquest virus”. Ara d’Oliveira ha de tornar a somriure després de tot i sembla que el seu petit arravatament l’ha sorprès a ell mateix.
El SARS-CoV-2 va fer famós el genetista i bioinformàtic sud-africà, quan ell va anunciar al món a finals de novembre de 2021 a través d’un vídeo en directe que s’estava propagant l’òmicron, una nova variant del virus. Posteriorment, la revista científica Nature va anomenar Oliveira com una de les “deu persones més influents de la ciència” d’aquell any.
Tulio d’Oliveira dirigeix un dels laboratoris de seqüenciació més importants de Sud-àfrica a la Universitat de KwaZulu-Natal (Durban) i no és l’únic que està fart d’aquest virus.
És primavera a Europa, i qui no espera un estiu sense preocupacions? Fins ara s’han multiplicat els indicis que això podria ser així. “Hi ha bones notícies sobre la covid”, va dir dimarts Tedros Ghebreyesus, el director general de l’Organització Mundial de la Salut, en una conferència de premsa a Ginebra. “La setmana passada es va registrar el menor nombre de morts per COVID-19 des dels primers dies de la pandèmia”. La Comissió Europea també ha previst que s’apropa la fi de la “fase aguda” i una “nova fase de la pandèmia”, ja que passem d’una fase d’emergència a una gestió més sostenible del coronavirus, segons la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
Aleshores, podrem respirar tranquils o el virus ens tornarà a espatllar els plans?
Tulio d’Oliveira va haver de tornar a anunciar al món que hi pot haver motius per preocupar-se: a principis d’abril va anunciar que s’havien descobert dues noves subvariants d’òmicron a Sud-àfrica: BA.4 i BA.5. A més, els investigadors van publicar dijous els primers resultats.
Segons aquests resultats, les noves subvariants han substituït ràpidament a Sud-àfrica el seu predecessor, BA.2, que també ha constituït la majoria de les infeccions que hi havia a Europa fins ara. Els laboratoris ja busquen les noves variants d’òmicron en més de la meitat dels casos i ara són les dominants.
Al material genètic porten una mutació que els investigadors la coneixen del delta, una variant molt més virulenta que vagava pel món fins fa poc. Els experiments amb animals han demostrat que probablement aquesta mutació contribueixen al desenvolupament més greu del delta. A més, altres mutacions genètiques indiquen que potser BA.4 i BA.5 poden esquivar la resposta immunitària fins i tot millor que les variants d’òmicron BA.1 i BA.2.
Encara no hi ha dades sobre això als experiments amb anticossos i no es pot dir gaire sobre la gravetat de la malaltia fins ara. Malgrat això, el nombre de casos i hospitalitzacions ja està augmentant a Sud-àfrica. Les dues subvariants també s’han detectat a Alemanya i Suïssa, així com a la Gran Bretanya, França, Estats Units i Hong Kong.
S’apropa ja també la propera onada a Alemanya, just després d‘haver-s’hi suprimit en gran manera l’ús obligatori de la mascareta i d’haver-s‘hi anunciat la tornada a la normalitat? Potser fins i tot el que sorgeix a Sud-àfrica és el futur ritme de l’endèmia? És probable que es generi cada sis mesos un nou augment de casos de la malaltia amb un virus una mica diferent, si s’esvaeix de nou la immunitat que va sorgir a la població a partir d’una onada anterior de contagis?
Hauran de conviure els ciutadans amb una mena de segona grip que es produeix el doble de vegades a l’any que la grip i que probablement és el doble de mortal? O tornarà a sorgir una nova variant del SARS-CoV-2 durant els pròxims mesos, com va passar amb alfa, beta i òmicron, posant de cap per avall tots els plans i totes les consideracions?
Les valoracions dels científics difereixen considerablement. Només estan d’acord en el fet que és difícil fer prediccions.
“El virus no ens deixa de sorprendre”, diu d’Oliveira. L’epidemiòloga de la Universitat de Berna, Emma Hodcroft, també creu que no està clar si durant els pròxims mesos ens alliberarem del virus. “És una mica com predir l’estiu més assolellat de la història: només és segur saber-ho quan s’acaba. Com a mínim, després de molts mesos o fins i tot anys sense haver hagut grans canvis, es pot estar més segur amb les prediccions sobre el futur desenvolupament del SARS-CoV-2.
El professor de Cambridge, Ravindra Gupta, que va desxifrar la raó per la qual òmicron afecta menys els pulmons que altres variants, també adverteix de les certeses ràpides: “Encara estem en una fase molt primerenca de l’evolució del virus”.
És cert que les variants d’òmicron BA.1 i BA.2 ja formen part dels patògens més contagiosos que circulen actualment i això és el que les fan més perilloses. Tot i això, la malaltia és més lleu que amb alfa i delta. A Alemanya, prop de 1.400 persones han mort de BA.1 i BA.2 durant aquesta setmana. Aviat, els Estats Units registraran un milió de morts per coronavirus, i això només és la xifra oficial. La Xina veu BA.1 i BA.2 com una amenaça tan gran que manté 25 milions d’habitants de Xangai tancats als seus habitatges com si la ciutat fos una enorme presó amb carrers buits.
Segons Grupta, les noves variants podrien ser encara més contagioses.
Tot i això, un gran estudi que va ser realitzat dimarts als Estats Units va revelar que gairebé el 60% de la població ja s’ha infectat, fins i tot tres de cada quatre nens. En vista de la immunitat tan alta que hi ha a molts països, potser la salvació del virus ja no ragui tant a la seva transmissibilitat més gran, creu Tulio d’Oliveira. Més aviat, és possible que prevalgui un virus capaç d’evadir millor la immunitat.
Així doncs, el SARS-CoV-2 no només pot enganyar ara l’anomenada “immunitat adquirida”, és a dir, els anticossos que es formen després d’una vacunació o una infecció, sinó també l’anomenada “immunitat innata”, a la qual un missatger químic anomenat “interferó” exerceix un paper important. “La resposta de l’interferó és la part més ràpida del nostre sistema immunitari i pot frenar una infecció des del principi”, explica Friedemann Weber, un viròleg de la Universitat de Giessen. Els virus ben adaptats eludeixen aquesta defensa amb l’ajuda de trucs enginyosos. “Hem observat que BA.1 resisteix millor la resposta de l’interferó que delta, però que també és més resistent que el virus original de Wuhan”, diu Weber. Aleshores podria haver-hi entre les variants una tendència cap a una resistència més gran a l’interferó.
Segons Weber, atès que el virus s’adapta a la immunitat de les persones, que de tota manera disminueix al cap d’uns mesos, cal esperar que “reaparegui a intervals regulars”.
Malgrat això, no necessàriament cada sis mesos, creu Christian Drosten, cap de virologia de l’Hospital Charité de Berlín. “Hi ha dos efectes que actuen contra les onades d’estiu a les zones temperades. Es produeixen després de cada hivern i aleshores minimitzen la transmissió durant mesos”, diu l’investigador. D’una banda, es tracta de l’“efecte de la temperatura”, i, d’altra banda, de “la immunitat de transmissió més gran, a causa de l’onada hivernal anterior”. En altres paraules, moltes persones s’han infectat i continuen sent immunes al virus.
No obstant això, probablement només serà tan regular i estacional amb una onada d’hivern anual, en cas que s’hagi acabat la fase pandèmica. I en aquest moment, probablement no hi ha “cap país del món” on finalment s'hagi aconseguit la fase endèmica”. Amb òmicron, la transició a la fase endèmica s'ha prolongat a tot el món, diu Drosten.
Isabella Eckerle, una viròloga de Ginebra, també creu que la situació de Sud-àfrica es pot traslladar a Europa “només fins a cert punt”. Tot i això, “si la tendència continua, podria ser un senyal d'una altra onada”, tem.
A més, la idea que els virus es tornen cada cop més inofensius a llarg termini per protegir els seus hostes és un mite que persisteix entorn de l'evolució dels patògens.
Per exemple, les infeccions per BA.1 i BA.2 són més lleus que les de la variant delta, però això no ha de continuar sent així amb les futures variants. Drosten afirma que la virulència “pot decidir-se per unes quantes mutacions, de manera que sempre pot pujar i baixar”.
A Ravindra Gupta li preocupa, per exemple, que la modificació genètica que fa menys probable l’afectació pulmonar a les infeccions BA.1 i BA.2 també pugui desaparèixer: “Em preocupa molt que això pugui passar”, diu. El resultat serà possiblement un virus tan contagiós com òmicron i virulent com la variant delta.
Això no és d’esperar per BA.4 i BA.5, però fins i tot amb aquestes dues variants encara és massa aviat per donar el vistiplau. “No em preocupen gaire els BA.4 i BA.5 de Sud-àfrica i Europa”, diu d’Oliveira. BA.2 s'ha estès per Alemanya, cosa que hauria de garantir una bona immunitat contra les noves subvariants d'òmicron, creu el genetista.
Els resultats de la investigació d'Alex Sigal, un biòleg especialitzat en infeccions de l'Institut d’Investigació Sanitària d'Àfrica (Durban), donen l’esperança que la població sud-africana també es podria beneficiar d’una protecció residual contra una variant que amb prou feines es trobava a Europa: les seves investigacions van demostrar que la immunitat que alguns sud-africans encara tenen contra la variant beta i la immunització de la vacuna BioNTech poden protegir bé contra l'òmicron. Tot i això, Sigal també diu que BA.5 podria resultar més perillós que BA.1.
El que passi ara depèn de com evolucioni la gravetat de cadascuna de les onades, diu Tom Wenseleers, un biòleg evolutiu de la Universitat Catòlica de Lovaina. En el millor dels casos, el SARS-CoV-2 esdevindria un refredat comú, però, en el pitjor dels casos, el nombre de morts podria ser diverses vegades més gran que el de la grip anual durant un temps.
Els investigadors tampoc volen descartar la possibilitat que sorgeixi una variant completament nova a l'hivern. No està clar si el SARS-CoV-2 ja ha esgotat tot el seu potencial físic, diu Emma Hodcroft. “A més, no sabem quines altres variants com aquesta estan circulant pel món. La nostra vigilància no és íntegra”. La humanitat ja ha après que és millor actuar aviat que esperar.
Per a Eckerle, una cosa és segura: “El virus està lluny d'acabar amb nosaltres”.