Any 2019, just vuitanta anys després de la victòria del feixisme a l'Estat espanyol. Una victòria que comportaria 40 anys de foscor dictatorial i 40 més de la "modèlica" transició, ara tan compromesa i discutida després de l'auge de l'extrema dreta, aquí i arreu del món. Sense complexos, l'edició del Barnasants en un any tan cru i decisiu en la història de la democràcia espanyola –"com acabem de constatar a les eleccions andaluses amb la irrupció de Vox" i amb el "reforçament de Ciutadans", com escriu Laia Altarriba al text de presentació del certamen– serà un crit poderós contra l'auge de les posicions totalitàries i antidemocràtiques: "Feixisme mai més", diu el cartell, obra de Benjamín Villegas.
En aquest sentit, Pere Camps torna a liderar un festival valent, que sempre s'ha mostrat ferm en el compromís de lluitar, de ser i de resistir. I, de sobretot, donar altaveu a qui se la juga i lluita per les seves conviccions, a qui vol fer més justa, lliure i igualitària la societat. Especialment en aquests temps, on els artistes –titellaires, rapers, cantants, actors– pateixen la censura i el pes de la justícia, en un embat sense pal·liatius contra qualsevol opinió dissident o que escapi del discurs oficial.
Per això, decididament convençuts que "al feixisme se'l combat", el darrer mes de desembre van fer pública la campanya, amb un vídeo on feien esclatar pels aires el Valle de los Caídos, amb Pere Camps, director artístic i ànima del projecte, fent detonar l'explosiu. Tota una declaració d'intencions i, també, un compromís amb l'ètica i la voluntat de no callar i de no tenir por.
Més enllà d'aquesta explícita presa de posició ideològica, la programació del Barnasants 2019 –que ha viscut la festa prèvia aquest mateix dimarts a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm– no pot fer més patxoca en la seva 24a edició, amb l’Uruguai com a país convidat: un total de 110 actuacions, amb presències i espectacles tan destacats com Pau Riba celebrant els 60 anys de Diòptria, Quimi Portet, Ismael Serrano, Nacho Vegas, Joan Reig, Toti Soler& Gemma Humet o Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
D'entre tot el gruix de noms i espectacles, el cicle de música d'autor també tindrà temps per la memòria i el reconeixement, amb els homenatges a Luis Eduardo Aute o el indispensable Pete Seeger, com també amb la commemoració del 60è aniversari de la revolució cubana. L'estrena oficial del certamen anirà a càrrec del cantautor Cesk Freixas, que el 25 de gener oferirà un concert a la sala 2 de l'Auditori on commemorà els seus 15 anys de trajectòria.
Un festival que reivindica la llengua comuna
Aquest 2019, el Barnasants portarà la programació a Catalunya (Barcelona, L’Hospitalet), les illes Balears (Formentera), l’Alguer, l'Aragó i també el País Valencià, territoris "de llengua comuna, reivindicant la llibertat, el sentit crític i la qualitat musical", com subratllen els organitzadors.
Un any més, la prèvia del festival tindrà lloc a l’Alguer, amb una producció pròpia que reunirà al Teatre Cívic de l’Alguer GiorgioConte i Joan Isaac el 19 de gener. "Itàlia i Catalunya no s’explicarien sense l’immens patrimoni cultural que és el Mediterrani: Conte i Isaac s’uneixen per realitzar un espectacle on s’intercanvien cançons, com dos mercaders venecians", asseguren. El Barnasants tornarà a l’Alguer el 25 d’abril, onze dies després de la clausura oficial al principat, amb un acte que commemorarà l’alliberament del feixisme a Itàlia per mitjà del concert Quico/Maria del Mar, de Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet.
Cal destacar també els espectacles programats a València, Gandia i Algemesí, les "capitals Barnasants" al País Valencià. El 21 de març, Pi de la Serra oferirà al Teatre Micalet el repertori de Dues Tasses. Dos dies després, Roger Mas tocarà en acústic al Teatre Raval de Gandia. Montse Castellà durà Punts de llibre, el seu treball més original, el 6 d’abril a la Casa Cantonera d’Algemesí.
