A principis de juny, la cantant anglesa Charli XCX va llançar el seu sisè àlbum, Brat (en català, 'mocós'), que de seguida es va convertir en un èxit per la crítica i pel públic. Més enllà de la qualitat musical del disc que revisita els sons dels 2000 —se’n parla com “el disc de l’any” i és l’àlbum amb més bones ressenyes al portal Metacrític—, l’artista britànica, icona queer, ha aconseguit generar un fenomen viral a internet.
El disseny de la portada, del nord-americà Brent David Freaney, preté desafiar de manera volguda les expectatives de l’imaginari pop amb aquesta tipografia borrosa i reconeixible sobre un color que fa mal als ulls. Un producte “poc cuidat” volgudament que encaixa perfectament amb el moment estètic que es viu a les xarxes: l’adeu als clean looks i a la cura de les formes per endinsar-se en l’època del grunge i la lletjor manifesta.
Potser per ser el producte adequat en el moment precís, perquè part del moviment LGTBIQ+ l’ha adoptat com a símbol, o per haver sabut posar en funcionament una estratègia de màrqueting silenciosa ben efectiva, l'estètica de la portada s'ha fet icònica.
Amb el llançament de l’àlbum es va fer públic un “Brat Generator”, una pàgina web que permet escriure textos amb el format del disc d’XCX, que l’audiència ha fet servir com a fàbrica de mems. El funcionament és ben senzill: hi introdueixes un text i t'apareix en aquest format. De fet, l'usuari ni tan sols es pot descarregar la imatge que ha generat, sinó que n'ha de fer una captura de pantalla —Take A Screenshot To Save!, diuen—. Ella mateixa va canviar les portades de tots els seus àlbums anteriors des de True Romance (2013) per fer-les amb l’estil de Brat.
I no només això: aquest estiu, tot allò que és verd poma, des de les senyals que marquen les farmàcies fins al tè Matcha, és 'brat' i digne de compartir. Tot un èxit musical i comunicatiu que influirà en el veurem a xarxes els propers mesos sota el títol ‘brat summer’.
