És només un breu correu electrònic. Però el seu contingut no sols podria tindre un impacte en l'equilibri de poder en el Parlament de la Unió Europea, sinó també en la campanya electoral francesa. Un home que treballa per a Alternativa per Alemanya en el Parlament Europeu va escriure el divendres a l'administració de l'Europarlament demanant una habitació per a "una reunió constitutiva d'una nova fracció" que hauria de tindre lloc el 27 de juny a les 10 hores, segons un mail en disposició del setmanari DER SPIEGEL. També se sol·licita un servei d'àpats per a la reunió de dues hores: "aigua, cafè, alguna cosa de menjar". S'estima que assistiran a la reunió uns 100 participants.
La setmana vinent, per tant, es fundarà una nova facció d'extrema dreta en el Parlament de la Unió Europea. Segons la informació de DER SPIEGEL, el nom de la nova facció serà "Els Sobiranistes". Com s'alinearà? De quins partits estarà conformada? I per què l'impulsa Alternativa per Alemanya?
Poc abans de les eleccions europees, Alternativa per Alemanya va ser expulsat de la seua anterior facció Identitat i Democràcia. Anteriorment, s'havien produït diverses disputes, sobretot en relació amb el principal candidat de la força d'ultradreta alemanya, Maximilian Krah. Des de llavors, l'extrema dreta teutona ha estat buscant una nova opció, però per si sol no té gaire marge en el Parlament Europeu. No debades, per a confeccionar el seu propi grup parlamentari es necessiten almenys 23 representants de set països. En l'actualitat, Alternativa per Alemanya té 15 escons en la cambra europea.
Fins ara, a més de la facció d'Identitat i Democràcia, també està l'extrema dreta dels Conservadors i Reformistes, entre els quals es troben els Germans d'Itàlia de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Cap dels dos hauria de tindre res en contra d'una tercera facció d'extrema dreta; els convé, ja que ara poden assenyalar-la si volen dir que, després de tot, no són tant d'extrema dreta. Marine Le Pen i el seu partit, Reagrupament Nacional, fa mesos que intenten adoptar una estratègia de moderació exterior, presentant-se com menys radicals per a normalitzar-se. I d'ací a uns dies tindran lloc les eleccions parlamentàries a França.
La base per a la nova facció dels "sobiranistes" serà la "Declaració de Sofia" del partit d'extrema dreta búlgar Vazrazhdane a partir d'abril de 2024. Aquest manifest diu que la civilització europea "està amenaçada per l'agressió d'ideologies globalistes", el dret dels pobles a l'autodeterminació està sent "reemplaçat per la dictadura d'una burocràcia", i sosté que cal detindre la burocràcia de la Unió i alliberar-la de les corporacions internacionals. Així mateix, expressen que és necessari engegar unes negociacions de pau en la guerra europea, en referència al conflicte bèl·lic de Rússia. Ras i curt: el mateix discurs que Alternativa per Alemanya.
Els possibles candidats per a la nova facció són SOS Romania, Se Acabó la Fiesta d'Espanya, Victòria de Grècia, Confederació de Polònia, Moviment per a la Democràcia d'Eslovàquia i el Moviment la Nostra Pàtria d'Hongria. La reunió mostrarà si realment aconsegueixen reunir suficients membres. En el cas de França, podria haver-hi la possibilitat d'apropar-se a Reconquesta. Alternativa per Alemanya, de fet, hauria intentat en els últims dies trobar representants per al seu nou projecte i establir-se com a un pol organitzatiu.
A la fi de maig, després que el grup parlamentari d'Identitat i Democràcia decidira expulsar a la delegació de l'extrema dreta alemanya, els dos líders del partit es van mostrar sorprenentment optimistes. "Alternativa per Alemanya s'esforçarà per garantir un grup parlamentari potent en el Parlament Europeu amb una delegació major", van dir Alice Weidel i Timo Chrupalla en un comunicat de premsa. "Estem segurs que tindrem socis fiables al nostre costat en la nova legislatura", van indicar.
Tres dies després, en un acte de campanya electoral en Marl, la líder del partit, Alice Weidel, va explicar de què es tractava: "Alternativa per Alemanya no s'uniria a cap associació electoral a Europa a favor d'Ursula von der Leyen". El públic va aplaudir. Weidel va fer un pas més enllà i va agafar confiança: "Som un partit patriòtic per al nostre país. Som un partit patriòtic d'Alemanya. Representem els nostres interessos!" El públic va victorejar.
Ara bé, com reaccionaran les bases si se separa dels seus antics socis i en el seu lloc obri una facció pròpia, en la qual Alternativa per Alemanya seria la força més gran i, per tant, tindria molt a dir? Maximilian Krah, precisament, havia estat impulsant aquesta idea durant molt de temps i havia mantingut converses amb partits d'extrema dreta a Europa que abans no havien format part del grup comunitari Identitat i Democràcia.
Krah inicialment volia crear una mena "d'Identitat i Democràcia plus" i així augmentar la seua pròpia influència; després de tot, ell hauria sigut qui hauria donat a la facció Identitat i Democràcia més poder en el parlament. Krah estava considerant el lloc de líder adjunt del grup parlamentari, per la qual cosa al gener va acceptar que René Aust es convertira en cap de la delegació. Almenys això diuen a la força d'extrema dreta. Cap dels dos va respondre a la sol·licitud de DER SPIEGEL.
I com més es distanciava la gent de Le Pen d'Alternativa per Alemanya, més madurava la idea d'independitzar-se amb els partits xicotets i després ser el soci més gran d'aquesta facció. Des de fa molt temps, a molts membres d'Alternativa per Alemanya els resulta molest alinear-se amb els seus socis francesos i italians a Brussel·les. De fet, el plantejament que la delegació alemanya marcarà la pauta ha agafat cada vegada més força a Alternativa per Alemanya. Björn Höcke, el líder del partit ultradretà a l'estat de Turíngia, i el seu correligionari Stefan Möller es van pronunciar en conseqüència.
Per a la conferència federal del partit de la setmana vinent ja existeix una proposta corresponent presentada pel comitè executiu de l'estat bavarès. Ho va escriure Rainer Rothfuß, membre del Bundestag de Baviera. La moció estableix, en una línia similar al discurs de Weidel, que Alternativa per Alemanya a Brussel·les no hauria de "fer cap compromís buit amb els altres partits", sinó que hauria de liderar "el procés de formar una nova facció amb socis predisposats". Si en els pròxims dies es constitueix el grup parlamentari, la moció podria ser aprovada i la direcció del partit podria viure una conferència més tranquil·la.