Compromís redobla la seua pressió contra el model d’admissió escolar del bipartit del PP i l’extrema dreta Vox. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha admès a tràmit aquest dilluns el recurs que van presentar els valencianistes contra el districte únic instaurat pel conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira. Una decisió que pot suposar l’avantsala per a la caiguda d’una de les polítiques educatives més importants del Govern valencià que presideix Carlos Mazón.
L’acció judicial, anunciada pel diputat valencianista Gerard Fullana, prové d’un recurs que justicava l’aturada d’aquests criteris de selecció de l’alumnat per a garantir el principi d’igualtat i seguretat jurídica. El recurs contenciós-administratiu presentat apunta a “l’incompliment i contradicció” de l’article 84 de la LOMLOE. Aquest garanteix, per part de les Administracions educatives, la regulació d’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats, de tal forma que estiga garantit el seu dret a l’educació en condicions d’igualtat, i amb les mesures necessàries per evitar la segregació de l’alumnat per motius socioeconòmics o d’altra naturalesa. Des de Compromís, assenyalen que “el districte únic s’empara en una llibertat emmascarada, ja que la suposada llibertat d’elecció de centre per tot el districte únic sol la tenen aquells que disposen dels recursos econòmics necessaris per poder dur a terme l’elecció”.
A més, entre les contradiccions amb l’article 84 que ostenta el model de PP i Vox, es fa referència a la vulneració de la “possibilitat de les famílies d’obtenir un benefici per la proximitat del seu domicili al centre educatiu”. Això deriva, segons el recurs de la coalició valencianista, en conseqüències com la desigualtat entre l’alumnat amb una renda econòmica major i l’alumnat amb una menor, ja que la llibertat d’elecció de centre queda només a l’abast “dels alumnes que disposen dels recursos econòmics necessaris, com per exemple, vehicle propi, que podran triar lliurement el centre educatiu de la seua elecció”.
“Creació de guetos”
El recurs presentat argumenta com la no consideració de la proximitat del domicili, afavoreix la matriculació a centres privats o concertats, ja que l’alumnat que disposa de rendes més altes -amb el districte únic- té “més facilitat i llibertat per triar aquests centres educatius”. Els valencianistes adverteixen com a possible efecte la pèrdua d’aules i centres de les zones més desfavorides, a causa de la concentració d’alumnat en col·legis principalment concertats, que acumulen la demanda més gran. És per això que, segons el recurs, amb el model d’admissió impulsat per populars i reaccionaris “es busca mercantilitzar el sistema educatiu, en tant les places escolars es projecten en funció de la demanda i no en funció de les necessitats de cada barri o zona”, afavorint la “creació de “guetos” per motius socioeconòmics”.
Un dels aspectes més controvertits del model impulsat per conservadors i ultradretans és la concessió d’un punt de lliure consideració als centres educatius per seleccionar l’alumnat. Compromís interpreta que aquest precepte és una vulneració del principi de la igualtat al permetre als centres “premiar als alumnes amb un punt d’acord amb circumstàncies que no s’especifiquen”.
Tot i que, de moment, no s’ha suspès, el recurs s’ha admès a tràmit per part del TSJCV abans del període de matriculacions. La suspensió definitiva del decret del districte únic suposaria la repetició del procés d’admissió. Els valencianistes recorden si s’acceptara a seua petició, “no ocasiona pertorbació als interessos generals o de tercers”. Apunta a que l’adopció de la suspensió del decret busca prevenir o evitar un perjudici major pels alumnes que vagen a formalitzar la matrícula pel pròxim curs escolar 2024-2025 en un centre nou. La suspensió del model d’admissió escolar, per tant, donaria continuïtat a l’aplicació de l’anterior sistema de matriculació