El president francès, Emmanuel Macron, arribà dijous passat a Nova Caledònia, on denuncià l’existència «d’un moviment d’insurrecció absolutament sense precedents» al qual França, va dir, faria front com fos necessari, si bé expressava el seu convenciment que seria possible arribar a «un acord polític» amb els independentistes canacs, que s'han rebelat contra la nova llei que obri el cens electoral als forans que portin deu anys de residència.
Què està passant? Doncs en síntesi que una part important de la població, la canac, la indígena, majoritàriament independentista, no se sent representada per les institucions ni, molt menys, per la presència colonial francesa. Els canacs són els ciutadnas més pobres i els que tenen menys oportunitats. En canvi l’altra part de la població, la dels franceses i dels seus descendents, anomenats caldoches, són els que ocupen els millors llocs de feina, tenen majoris oportunitats i gaudeixen de més alt nivell de vida.
Aquesta minoria d'ara era majoria fa seixanta anys. El procés de substitució demogràfica s’inicià a finals dels anys seixanta del segle passat quan es descobrí níquel en el país. Es tracta d’un mineral molt preuat, imprescindible per generar acer inoxidable i fer bateries elèctriques, i Nova Caledònia n’és el tercer productor mundial. Des d’aleshores ençà no ha fet més que augmentar el nombre de francesos i/o descendents que s’hi han instal.lat. Han arribat a tenir un volum tan important com que han fet que els canacs ja siguin clara minoria.
A finals de la dècada de 1950 els canacs eren la majoria de la població de Nova Caledònia, una mica més del 51%, però ara, fruit del creixement de la població europea o descendent, només són el 41%, segons les dades publicades per Le Monde el 22 de maig.
La dada demogràfica és molt important. Essencial, de fet. Perquè afecta de ple al cens electoral. El qual està tancat des de 1998. La raó cal buscar-la en les dues dècades anteriors. Els canacs S’havien aixecat contra el domini colonial francès en diverses ocasiones, però fou durant els anys vuitanta quan la situació arribà a ser tan greu com que pareixia l’inici d’una guerra civil entre els dues comunitats, la canac i l’anomenada caldoche. Hi hagué assassinats de dirigents dels dos grups, de policies... L'episodi més greu que a a punt va estar de descontrolar dramàticament la situació fou quan grup armat d’independentistes segrestà un grapat de caldoches i la policia els atacà, amb el resultat de 19 activistes i dos agents morts.
Enmig de la creixent tensió, París negocià políticament amb els independentistes per sortir de la perillosa situació i finalment s’arribàel 1998 a l’acord que es conegué com el de Noumeà -el nom de la capital-, que preveia la progressiva transferència de competències al Govern regional i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Que foren tres, finalment. El de 2018, quan els favorables a la independència perderen amb un 43,3% dels vots; el de 2020, quan foren batuts amb el 46,8%; i el de 2021, quan el 96,5% decidí seguir essent francès. Els canacs no acceptaren aquesta última consulta perquè s’havia fet durant la Covid i la boicotejaren, només hi votà el 56% del cens. Des de llavors reclamen un nou referèndum.
Igual que en els tres casos anteriors, aquesta potencial nova consulta se suposava que s’hauria de fer amb el cens tancat, tal i com està des de 1998. És a dir, només serien electors els inscrits abans d’aquell any. Aleshores es decidí així per «preservar l’equilibri» entre les comunitats, deia el diari parisenc citat. Però amb el transcórrer dels anys, com és obvi, molta gent s’ha quedat fora, sense dret de vot. Aprofitant la necessitat de solucionar el problema, París impulsà una nova llei que recentment ha aprovat l’Assemblea francesa: tots els nascuts a Nova Caledònia hi tendran drets de vot i també... els no nascuts que hi tenguin residència estable des de fa almenys deu anys.
I els canac esclataren altra vegada. Disturbis, enfrontaments amb la policia -de resultes dels quals hi ha havia almenys sis morts fins dijous de la setmana passada-, incendis d’establiments comercials.... Els joves canacs rebels consideren que París trepitja el seus drets i que vol anorrear-los a través de la reforma legal que obri de bell de nou el cens electoral de Nova Caledònia, deixant-los sense possibilitats de guanyar un nou possible referèndum d’independència, atès el seu pes demogràfic declinant.