Els partits espanyolistes estan d’enhorabona. No només el PSC, clar guanyador d’aquestes eleccions catalanes, sinó també el PP i Vox.
La dreta espanyola va sumar 20 escons l’any 2021 entre Vox, PP i Cs. I enguany, sense Cs, en suma 26. La desaparició del partit taronja, que ve condicionant i molt la política catalana des del 2006, ha reforçat el PP, que es converteix en el partit que més creix en aquestes eleccions. El PP, amb Alejandro Fernández novament com a candidat, passa de tres a quinze diputats i multiplica per cinc els seus representants. Un èxit incontestable que fa tornar el partit a l’època d’Alicia Sánchez Camacho, que no treia una xifra similar de diputats des del 2012, quan en va traure 19.
En aquell moment, el PP va obtenir 470.000 vots. Enguany en té 340.000, si bé el votant de la dreta espanyola també compta amb la possibilitat de votar Vox. Contra pronòstic, la candidatura d’Ignacio Garriga ha aconseguit mantenir els 11 diputats que ja tenia i sumar 30.000 vots respecte al 2021. El reforçament previsible del PP, que ja va rebre més vots a Catalunya que els partits independentistes a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, feia pensar que es produiria a còpia del detriment de Vox, però no ha sigut així. El PP ha guanyat 230.000 vots més que al 2021, mentre que Cs n’ha perdut 136.000 enregistrant un resultat que l’aboca a la desaparició del Parlament: 22.429 vots, 10.500 menys que l’animalista PACMA.
Després de la victòria insuficient del 23 de juliol, que va permetre a Pedro Sánchez continuar a la Moncloa, el PP d’Alberto Núñez Feijóo es continua fent fort a nivell territorial. Al tomb del 28 de maig de l’any passat, quan el partit va ser el més votat en la majoria de comunitats autònomes i ajuntaments, se suma la majoria absoluta aconseguida al febrer a Galícia i la lleu millora experimentada a les eleccions basques del mes passat. A Catalunya el PP ha demostrat que ha tornat, i recupera la centralitat del vot de la dreta espanyola, que els últims anys ha anat a parar a Cs i a Vox. El PP, de fet, recupera representants per totes les demarcacions després que al 2021 només n’aconseguira a Barcelona i el 2017 només a Barcelona i a Tarragona.
Però no només la dreta espanyolista ha trets bons resultats en aquests comicis. Aliança Catalana, el partit ultradretà independentista, irromp al Parlament amb dos diputats que, si bé no seran decisius, representen un clar canvi d’etapa en la política catalana que fins fa ben poc no es contemplava. La candidatura liderada per Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll, ha guanyat en aquest municipi i en altres dos del Ripollès: Les Llosses i Campdenàvol, i ha aconseguit un representant per Girona i un altre per Lleida. A la demarcació de Girona, de fet, AC ha aconseguit el 9% dels vots i ha superat PP, Vox i la CUP.
Un mal moment per a l’esquerra alternativa
La davallada d’ERC no ha estat l’única, ja que els Comuns i la CUP també han eixit perjudicades de la convocatòria electoral. La candidatura de Jéssica Albiach passa de vuit a sis diputats. Poden somiar amb la reedició d’un tripartit, que amb la suma de PSC, ERC i Junts seria factible amb els 68 diputats conjunts, però ERC ha assegurat que anirà a l’oposició i ha deixat el futur de la política catalana en mans dels dos partits més votats, PSC i Junts. Els Comuns segur que insistiran en la fórmula del tripartit, perquè és la manera més clara que tenen per a governar. Però és evident que a nivell territorial, el partit dirigit a escala estatal per Yolanda Díaz no acaba de funcionar. A Galícia no van obtenir representació, al País Basc van traure un sol diputat i a Catalunya no s’han beneficiat de la davallada d’ERC ni de la CUP. Sumar va aconseguir frenar la dreta i l’extrema dreta el passat 23 de juliol, però des d’aleshores tots els resultats han sigut adversos.
Pel que fa a la CUP, l’esquerra independentista es veu encara més perjudicada. Passen de nou a quatre diputats i no trauen representació per Lleida ni per Tarragona. Aquests anys la CUP ha sigut determinant a l’hora de garantir la majoria independentista. Ho va ser el 2015, quan van forçar la retirada del president Artur Mas. Ho van ser al 2017, quan van investir el president Quim Torra. I ho van ser fa tres anys investint l’actual president en funcions, Pere Aragonès. Amb quatre diputats, s’espera que la CUP desenvolupe un paper discret en aquesta legislatura. Tot fa pensar que el partit se centrarà en la seua refundació, interrompuda per aquestes eleccions anticipades.
