El retrat d’un món post-apocalítpic ha estat un dels temes recurrents de les sèries dels últims anys. Són sèries que presenten una mirada a una versió destruïda, caòtica i salvatge del nostre propi present (sovint situada en el futur) que respon a la por que genera als espectadors veure que el món tal i com el coneixem està canviant, o més aviat se n’està anant a pastar fang. És un gènere molt vinculat a estats d’ànim col·lectius produïts per situacions que hem viscut sovint en els últims anys: crisis econòmiques, situacions d’emergència climàtica, pandèmies... Les sèries de televisió, que sovint absorbeixen aquests estats d’ànims, ens els retornen amb móns que implosionen a la pantalla. L’última sèrie d’aquest estil en tenir èxit va ser The Last of Us a HBO, que estava basada en un videojoc. I quan encara no se n’ha estrenat la segona temporada, ara arriba Fallout a Amazon Prime, que també es basa en un videojoc. Totes dutes tenen molts elements en comú, com ara conflictes originats en la necessitat de sobreviure sigui com sigui, l’absència de lleis propi d’un món submergit en el caos i l’emergència de diferents grups, militars i religiosos, que miren de controlar-los. I és que aquests escenaris, que permeten desplegar escenes d’acció intenses, també tenen espai per fer un comentari més o menys punyent sobre la societat del present. Al capdavall, totes parteixen la mateixa hipòstesi: com ens comportaríem en una situació així?
El que Fallout aporta i on marca distàncies amb altres sèries similars és en el to, més satíric que dramàtic. Sap combinar els moments en què es pren a si mateixa seriosament amb d’altres en que té un estil decididament esbojarrat i passat de rosca, sovint recorrent a les explosions de violència i les vísceres per entretenir l’espectador. En aquest sentit, Fallout s’assembla a The Boys, una altra sèrie d’Amazon que també fa una sàtira violenta del món actual, en aquest cas basada en el gènere dels superherois. Així, la sèrie presenta el viatge d’una dona jove que ha passat tota la vida dins d’un búnquer on viu una vida idí·lica dels anys 50 (el videojoc feia una sàtira de l’imaginari al voltant de l’armament nuclear als Estats Units de l’època) i que surt per primer cop a la superfície, descobrint el món post-apocalíptic. Pel camí coneixerà tota mena de personatges estrafolaris, violents i interessats i es trobarà amb l’altre protagonista, un noi que és l’oposat d’ella perquè sempre ha viscut en el món post-apocalíptic i no sap el que és una vida en un entorn civilitzat i que s’ha unit a una mena de grup religiós que té l’objectiu de conquerir el món amb uns súpersoldats, amb un esperit molt militaritzat.
Si tot això us sembla massa boig, Fallout no és per vosaltres, ja que hi ha molts més personatges, incloent un ex actor de Hollywood ara convertit en caçarecompenses demoníac i que està interpretat per Walton Goggins (Justified). L’actor aporta carisma i ofici en un repartiment ple de cares noves o poc conegudes, amb les excepcions d’aparicions notables com Kyle MachLachlan, i un guió que és molt eficaç imprimint un ritme àgil que fa que vulguis veure tota l’estona què passarà després però té més dificultats en crear escenes realment memorables. El seu personatge, una mena de d’Home de Negre de WestWorld (les dues sèries comparteixen productors), dona gravetat a un univers que és més explosiu que substancial. La sèrie acaba sent un divertimento molt entretingut, una visió divertida del món post-apocalíptic que ens permet riure de forma alliberadora dels malsons de futur d’altres sèries.
Fallout
Creador: Graham Wagner, Geneva Robertson-Dworet
Repartiment: Ella Purnell, Walter Goggins
Temporades: 1
Plataforma: Amazon