Edicions del Periscopi ens fa arribar l’enlluernadora El refugi del temps, una novel·la que ha estat Premi Strega Europeu 2022 i Booker Internacional 2023.
El seu autor, el búlgar Georgi Gospodinov recrea una clínica d’Alzheimer que decideix recrear un temps anterior perquè els pacients s’hi trobin més bé, la qual cosa produeix l’enveja immediata de molts ciutadans sans que prefereixen apuntar-s’hi per fugir del present. I diu el seu creador: “Això que he creat no és un xou, deia en Gaustí. I en qualsevol cas, no és El xou de Truman, ni Good bye, Lenin!, ni Retorn al futur (en alguna banda, els seus crítics havien intentat fer córrer aquestes idees)”.
I un dels assaigs més interessants de la temporada, La imatge incessant: Anatomia dels formats audiovisuals (Anagrama, 2024) de Jordi Balló i Mercè Oliva també toca el tema dels decorats destinats a l’engany: “En una concreció d’aquesta construcció de mons aparentment feliços, destaca el dispositiu individualitzador: quan tot l’artifici està destinat a enganyar una sola persona. Un dels textos recurrents d’aquesta variable de l’argument és la novel·la Time Out of Joint, de Philip K. Dick, en què el protagonista descobreix que la realitat que l’envolta no és del tot real ni correspon al moment en què viu, fins que s’adona finalment que el govern de la ciutat el fa viure en un món que coincideix amb el que ell havia somiat. El text conté referències explícites a Un món feliç, de Huxley, i a La vida es sueño, de Calderón, que són relats clarament precursors del seu argument. Alhora, és un relat anticipador del film The Truman Show (1998), de Peter Weir (...) o la intel·ligència artificial de Matrix (1999)”. Un dispositiu que també dialoga “amb el film Good bye, Lenin! (2003)”.