Les Balears tenen un dèficit estructural d’habitatges d’aproximadament el 75% anual. És a dir, se’n construeixen menys de 4.000 a l’any i se n’haurien d’oferir al mercat al menys 7.000, per donar resposta a la demanda actual. A la qual caldria afegir la previsió de creixement demogràfic, cosa que augmenta el nombre dels que s'hauria d'edificar cada any a uns 10.300. Si es compta d'aquesta manera le dèficit relatiu seria del 240%, aproximadament. Així si més no ho va assegurar la setmana passada l’Associació de Constructors de Balears.
Les dades que maneja aquesta patronals són força contundents. Segons explicaren els seus responsables existeix un seriós i greu problema degut a l’increment de la demanda i la insuficient oferta, un diferencial que no para de créixer des de fa almenys quinze anys. Calculen que l’any 2008 va ser el darrer en el qual se superaren els 4.000 habitatges construïts. A partir d’aleshores el diferencial negatiu entre els edificats i els demandats s’ha anat eixamplant-se cada any, fins arribar als últims anys quan ha estat superior a les 3.000 unitats. El dèficit agregat ja supera les 35.000 unitats i tot indica que, si no hi ha actuacions ràpides i contundents per incrementar el nombre de pisos en el mercat, en pocs anys el problema s’agreujarà molt més.
A més, els constructors deixaren ben clar que el que fa falta són pisos per a la població resident i a preus que pugui ser adquirits per a persones amb sous diguem-ne normals. Per què si no, serà impossible que accedeixin a la compra. «El que ara s’està construint no són habitatges a preus assequibles», reconegueren.
Preocupa especialment a l’Associació de Constructors que l’administració pública no hagi donat una resposta clara davant de l’anunci de la projecció de l’INE feta fa dos anys segons la qual la població balear augmentarà fins a 1,5 milions -des dels 1,2 actuals- el 2037. És a dir que en els pròxims tretze anys caldrà no només intentar resoldre la manca d’habitatges per als residents que actualment viuen a les Illes sinó també per a uns 300.000 més. Una missió que sembla impossible a la vista de la manca de construccions que es pateix.
Els càlculs que fa l’esmentada Associació és que caldria edificar almenys 10.300 habitatges cada any -per a venda i lloguer- per equilibrar la oferta i la demanda tenint en compte aquesta projecció d'increment de població. O sigui que s'hauria d'assolir la xifra de quasi 155.00 nous pisos entre el moment de la previsió poblacional feta fa dos anys i abans d'acabar de 2037, quan la població serà d'un milió i mig de residents. Si es mira enrere no es pot ser molt optimista. En els últims quinze anys no s’ha arribat ni als 60.000, en total.
Per una altra banda, l’esmentada Associació posà esment especial en la manca de treballadors, un problema que lastra encara més la capacitat de construir habitatges. Calculen aquests empresaris que en el seu sector existeixen uns 7.000 llocs de feina sense cobrir. I asseguren que «si es pogués cobrir» aquest buit llavors «es podrien construir més habitatges».
Insistiren en que si no hi ha un increment de l’oferta serà impossible abaratir els preus. Segons digueren un pis surt al mercat per una mitjana d'uns 380.000 euros, el triple del que costava el 2008, una xifra massa alta que únicament es podria reduir, al seu entendre, si s’incrementa fort ferm el nombre d'unitats que s’ofereixen al mercat.