- Com naix Sanitaris per la Llengua?
- Fa uns mesos que algunes persones vam començar a moure’ns perquè estàvem preocupats pel descens en l’ús de la llengua en la sanitat. L’Obra Cultural Balear ens va connectar els uns amb els altres i, finalment, hem fet el pas de constituir-nos i fer-nos visibles. Al llarg d’aquest procés hem pres consciència que aquest és un tema que preocupa a més gent que no ens pensàvem.
- L’argument de Marga Prohens és que, amb el requisit lingüístic retirat, serà més fàcil captar nous sanitaris, ja que en l’actualitat n’hi ha mancança. Què n’opina?
- El primer que cal indicar és que la llei el que deia era que el requisit l’havien de tenir els professionals amb plaça fixa, no tota la plantilla. Dit això, la manca de professionals és un problema que afecta a tota Espanya i, es podria dir a tot Europa. Nosaltres, però, tenim una característica que agreuja encara més aquesta problemàtica: la insularitat. I aquesta insularitat encara s’agreuja més en el cas de Menorca o Eivissa.
"El problema de la sanitat a les Illes no és la llengua, sinó el fet que tenim un parc d’habitatge caríssim"
El problema de la sanitat a les Illes no és la llengua, sinó el fet que tenim un parc d’habitatge caríssim, la qual cosa provoca que aquest no sigui un territori atractiu per viure-hi. La llengua és una excusa, un boc expiatori per no haver d’assumir problemàtiques més complexes.
- Quin és l’estat de salut de la llengua en la sanitat pública balear?
- La situació és molt dolenta. D’una banda, perquè l’administració sembla que no té interès per a seua promoció. D’una altra banda, perquè l’usuari ha naturalitzat que quan va al centre de salut o a l’especialista, la llengua amb què s’ha de comunicar és el castellà. És una situació que rebla en la minorització. Sanitaris per la llengua naix per deixar de problematitzar aquest tema i perquè ens dol el menysteniment què, com a catalanoparlants, patim.
- Per què és important que els professionals coneguen la llengua del territori on treballen?
- Els pacients han de poder comunicar-se en la seua llengua amb el sanitari que l’atén. Això és especialment rellevant quan l’usuari és una persona gran, algú que pateix una demència, un malalt psiquiàtric, un nen petit... Deixem d’entestar-nos en el debat sobre si ha de ser un
"Els pacients han de poder comunicar-se en la seua llengua amb el sanitari que l’atén"
mèrit o un requisit: és una necessitat! Que el pacient es puga expressar en la seua llengua -que, recorde-m’ho, és una llengua oficial del territori- és donar compliment a un dret.
El problema, però, ja no és que s’elimini el requisit o no, sinó que no hi haja interès a proporcionar-nos eines de treball per promocionar i normalitzar la llengua. Tota la documentació se’ns proporciona en castellà i nosaltres volem començar a qüestionar coses com aquesta.
- Quins efectes creu que tindrà l’eliminació del requisit?
- Quan hi havia el requisit la gent, quan hi havia oposicions, almenys s’esforçava en estudiar llengua. Ara, no tindran aquest incentiu. Al final, resultarà que, a les Illes, quan vas al metge, és més fàcil que t’atenguin en anglès que en català.
- Quin paper han tingut els sindicats mèdics en l’eliminació del requisit?
- Els sindicats sempre han sigut favorables a que el català fos un mèrit. Ara bé, la creació de Sanitaris per la Llengua ens ha fet adonar-nos que som molts més que no ens pensem els sanitaris que tenim preocupació per aquest tema. Al voltant de quatre-centes persones s’hi han interessat ja. Som conscients que estem en franca minoria, però no callarem. Sanitaris per la Llengua no va contra ningú, sinó que vol treballar per garantir que es respecten els drets lingüístics dels pacients catalanoparlants.