La singularitat d’Oriola, capital del Baix Segura, s’explica per diferents elements. Un d’aquests és que la ciutat que va veure nàixer el poeta Miguel Hernández, un dels més destacats en llengua castellana, acostuma a estar governada per la dreta, que també reivindica el llegat d’aquest autor que va lluitar de manera decidida per defensar la República. Les seues conviccions polítiques el van portar a la mort l’any 1942, quan estava empresonat a Alacant.
La dreta local no ha deixat mai de difondre la vida i la obra de Miguel Hernández. Per Oriola transcorre part de la coneguda com a Senda del Poeta, es desenvolupen activitats amb freqüència anual en homenatge a aquest autor i hi sobreviu una fundació que porta el seu nom, que es nodreix amb subvencions públiques per a mantenir-ne viva la memòria. Al seu torn, la mateixa dreta fins i tot ha utilitzat Miguel Hernández per a rebutjar l’ensenyament en català quan l’anterior executiu valencià, el del Botànic, va desplegar el plurilingüisme en les comarques castellanoparlants, la més poblada de les quals és el Baix Segura. Un ús de la figura del poeta tan barroer que els seus mateixos descendents se’n van desmarcar.
Recentment, en canvi, Miguel Hernández ha estat al centre d’una polèmica provocada per Vox. El regidor de Cultura, Gonzalo Montoya, de la formació ultra –que governa conjuntament amb el PP, que ostenta l’alcaldia d’Oriola–, va deixar fora de convocatòria l’ajuda anual que l’Ajuntament concedeix a la Fundació que porta el nom del poeta. Aquesta aportació, de 6.000 euros, serveix per a cobrir les despeses que exigeix l’organització del Premio Internacional de Poesía Miguel Hernández, un dels guardons culturals de més prestigi al sud del país.
“Manca de justificació”
Aquesta ajuda, de tipus nominatiu –s’atorga de manera directa, sense que altres entitats hi puguen optar– va ser esborrada malgrat que la Fundació Miguel Hernández havia presentat els papers necessaris per a rebre-la un any més. El regidor, preguntat per aquesta qüestió, va assenyalar els tècnics de l’Ajuntament, que li haurien traslladat que la Fundació va presentar de manera incorrecta la documentació pertinent i que, alhora, la mateixa entitat ja comptava amb aportacions econòmiques d’altres institucions, com ara la Diputació d’Alacant o la Generalitat Valenciana.
Aquests arguments grinyolaven des del minut zero. I és que des de l’any 2000 l’Ajuntament d’Oriola ve aportant aquesta quantitat de diners al mateix temps que altres administracions contribueixen als guardons citats amb les xifres corresponents. És aquesta contradicció la que va generar la sospita que la intenció real del regidor de Cultura, i per tant també de Vox, era desprestigiar la figura de Miguel Hernández, un poeta amb un passat polític més que evident, reivindicat per l’oposició al franquisme durant la dictadura i que va militar al Partit Comunista.
Des de l’Ajuntament d’Oriola, fonts pròximes al govern local neguen aquesta possibilitat. “Si hagueren volgut fulminar Miguel Hernández ho haurien fet des del principi, i amb Vox a Oriola s’ha celebrat la Tardor Hernandiana i altres activitats vinculades al poeta”, asseguren, tot vinculant la situació generada a la malaptesa del regidor. A més, l’alcalde de la ciutat, Pepe Vegara, va corregir la situació a l’endemà mateix que transcendira la notícia i va garantir el manteniment de l’aportació anual a la Fundació Miguel Hernández amb un to que des de Vox, portes endins, han definit com una desautorització.
Malaptesa, extremisme o les dues coses alhora
El cas és que aquest episodi ha generat diverses interpretacions. Gonzalo Montoya, el regidor protagonista, no ha entrat amb bon peu a l’equip de govern local. Va accedir a l’Ajuntament com a número dos d’una llista liderada per Manuel Mestre, militar retirat que va ser diputat al Congrés per Vox durant l’anterior legislatura, i aquest Nadal, abans que transcendira la retirada de la subvenció a Miguel Hernández, va protagonitzar un altre incident que va tindre molt de ressò a nivell local.
Va ser al si d’Orihuela Cultural, l’empresa pública que s’encarrega de la gestió del municipi en aquest àmbit i que està presidida per l’alcalde i integrada per regidors dels grups amb representació al consistori. També en formen part persones vinculades a la societat civil i un d’ells, Juan José Sánchez Balaguer, hi figura a proposta de Vox. Aquest estudiós de Miguel Hernández va dirigir la fundació que porta el seu nom. Compta amb un reconeixement acadèmic que l’acredita dins l’empresa citada i és un dels veïns d’Oriola amb certa influència que ha orientat Vox des que el partit es va constituir a nivell local.
Sánchez Balaguer va acusar el regidor Gonzalo Montoya per amenaces després que el 29 de desembre ell mateix i altres consellers d’Orihuela Cultural qüestionaren la programació proposada pel regidor esmentat i es decidira a abstenir-se en la votació que havia d’aprovar aquest punt. “No t’hem triat perquè ens faces això, si no votes a favor et farem fora”, li va dir el Montoya davant els presents.
És aquesta anècdota, sumada també a la de la subvenció eliminada a la Fundació Miguel Hernández, el que fa que molts consideren que el regidor és víctima de la seua malaptesa. Tot i que n’hi ha també que vinculen aquests fets al seu extremisme.
“Vox acostuma a justificar la retirada d’actes excusant-se en problemes tècnics o en impediments legals, però el relat que els seus representants fan als plens i a les tertúlies és diferent i fan pensar que aquestes decisions són polítiques”. Són paraules de Quique Montero, regidor de Cambiemos Orihuela, la marca local de l’esquerra alternativa a la ciutat que compta amb la participació de Podem, d’Esquerra Unida, de Compromís i de persones independents. L’organització tardana de la Tardor Hernandiana, la desaparició de La Noche de les Ánimas –una festa profana que es venia celebrant els últims anys al barri antic amb gran assistència de públic durant la vigília de Tots Sants– o l’impediment del concert benèfic del DJ Agustín Gómez Cascales durant la Nit de Nadal, referent en la lluita LGTBI a nivell estatal –és redactor en cap de la revista Shangay–, alimenten la teoria que Montoya no es pres de la seua manca d’habilitat, sinó que actua seguint els seus principis radicals.El regidor, que té 30 anys, procedeix d’una família conservadora, és professor del CEU Cardenal Herrera –és doctor en Dret– i membre del Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi d’Oriola-Alacant. De fet, els seus vincles amb l’església catòlica són tals que molts, a Oriola, donaven per fet que acabaria convertint-se en capellà. No va ser així i ara mateix està considerat com una de les persones que formen part de l’ala més integrista –en termes religiosos– de Vox, que tot just ha guanyat pes al conjunt del País Valencià, tal com s’ha vist amb el nomenament de José María Llanos com a síndic a Les Corts.
D’altra banda, si el referent del partit ultra a Oriola, l’eximilitar Manuel Mestre, ha sigut objecte de burles pel seu discurs ranci i anacrònic, la percepció que genera Montoya és la d’una persona que es fa respectar. “L’esquerra local faria bé de no desacreditar Mestre: qui n’hi ha darrere d’ell és bastant pitjor i té molt clar com s’ha de fer la guerra cultural, per bé que últimament no haja estat encertat”, diu una veu coneixedora de la política oriolana.