Esquí

La Molina

L’estació de La Molina és la degana dels esports d’hivern a l’Estat espanyol. El 28 de febrer del 1943 s’hi va inaugurar el primer remuntador comercial, tot i que els registres hi situen els primers esquiadors cap al 1908. La seva història i la capacitat de renovació l’han convertit en una de les joies de la corona de l’esquí i el turisme de muntanya als Pirineus. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) recull la presència d’esquiadors practicant telemarc i stemmbogen a la Molina, entitat de la població d’Alp, cap al 1908. Anys després, el 1922, amb l’arribada del primer tren de la línia Ripoll-Puigcerdà, l’estació comença a guanyar popularitat i al cap de pocs mesos ja és un lloc concorregut pels aficionats de l’esquí. Tant, que el desembre del 1925 el CEC opta per construir-hi el seu xalet, que servirà com a centre d’esquí i primer allotjament de l’estació. 

Per trobar l’origen del nom d’aquesta entitat de població de la Cerdanya cal remuntar-se fins a mitjans del segle XVIII, quan se subhasta la construcció i explotació d’una molina. Tot i això, no és fins a principis del segle XX, gràcies als precursors de la pràctica dels esports d’hivern i la construcció de l’estació d’esquí, que el nucli modern comença a créixer. 

La seva situació, en una ubicació d’alta muntanya entre els 1.400 i els 1.700 m, fa que la neu cobreixi el seu paisatge bona part de l’any, cosa que comporta una important afluència de turistes durant l’hivern. Tot amb tot, la quantitat d’activitats per a tots els públics que s’hi programen també durant l’estiu converteix la població en un pol d’atracció els dotze mesos de l’any. 

 

Un ventall inacabable d’activitats

L’estació de La Molina combina les propostes familiars amb la competició de més nivell. Els 70 km esquiables de què gaudeix estan repartits en 19 pistes verdes, 18 de blaves, 22 de vermelles i 7 de negres, un snowpark de grans dimensions i la rampa més gran dels Pirineus. A aquestes cal afegir-hi les de la Masella. En 1999, FGC les va unir gràcies a l’obertura d’un telecabina que connecta les dues estacions. L’accés al conjunt de les 131 pistes es fa través de 33 remuntadors i hi ha la possibilitat d’obtenir un forfet conjunt.

Però abans de poder gaudir de totes les opcions que ofereix La Molina cal aprendre a esquiar. És per aquest motiu que l’estació compta amb una dotzena d’escoles d’esquí i snowboard que ofereixen cursets adaptats a les necessitats de cada alumne. Un cop dominats els esquís, ja ha arribat el moment de baixar, sempre comptant l’experiència i domini que es tingui, per les 66 pistes que l’estació posa a disposició dels seus visitants.

Però des de fa unes temporades, fer un descens per les pistes de La Molina no havia estat mai tan trepidant. La posada en marxa de l’Slalom 4Motion by Wolskwagen ha ampliat el ventall d’oportunitats que brinda l’esquí a Catalunya. Es tracta de la primera pista d’eslàlom tecnològic del Pirineu, una innovadora instal·lació que permet que els esquiadors puguin sentir-se com uns corredors professionals. El recorregut, a més d’estar farcit de càmeres per gravar la baixada, també comptabilitza la velocitat i el temps, fet que dona l’oportunitat de competir tant amb els amics com amb la resta d’esquiadors que s’han atrevit a entomar el repte. 

 

Salts i piruetes al ‘freestyle’

Una de les disciplines que ha guanyat més popularitat en els últims anys és el freestyle. En aquest sentit, molts esquiadors han deixat de banda la baixada de pistes i han optat per descobrir noves modalitats fent piruetes i salts a snowpark que hi ha a La Molina. 

L’Snowpark Trampolí, és el lloc ideal perquè els principiants puguin fer les seves primeres piruetes, ja sigui sobre una taula de snowboard, o amb els mateixos esquís, en algun dels més de quinze mòduls que hi ha col·locats. El Halfpipe Alabau, està enfocat als professionals i compta amb la rampa més gran dels Pirineus. A banda, també inclou un circuit de boardercross, una disciplina similar al descens amb esquís però amb un recorregut perfectament indicat i pensat per baixar-hi amb la taula. 

Molt més que esquí

Però l’oferta lúdica de la Molina també inclou el públic no esquiador, a qui posa a l’abast una vintena d’activitats. Exclusives de la Molina, per exemple, són les excursions en màquina trepitjaneu o Segway, que esdevenen una experiència inoblidable tant per a famílies com per a grups d’amics, ja que permeten gaudir dels paisatges del Pirineu gironí d’una manera única. 

Els amants del motor també poden convertir el seu pas per La Molina en una experiència inoblidable. L’estació té preparats un recorregut nocturn en moto de neu. 

El passeig en telecabina és la manera més calmada per delitar-se amb les vistes impressionants que ofereix la vall de la Cerdanya i tots els cims que la voregen. El telecabina és el punt de referència de l’estació i la via d’accés a la zona més alta, el refugi del Niu de l’Àliga. Superant un desnivell de 700 m, permet una visió panoràmica de la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà. I és precisament a dalt del refugi on es pot realitzar una de les activitats més màgiques de la zona: la baixada des del cim, durant la nit i amb torxes, fins a la base de La Molina. 

Les raquetes de neu són una de les disciplines esportives que més ha crescut en els darrers temps entre aquells que volen descobrir l’entorn d’una manera més pausada. L’estació disposa de diversos circuits senyalitzats per fer excursions i recomana fer-los amb un guia per tal de poder descobrir el fantàstic entorn natural del Pirineu. Caminar sentint el clapoteig de la neu cap a Tosa d’Alp i fins al refugi del Niu de l’Àliga s’ha convertit en un altre imprescindible si es vol contemplar la magnitud i els racons més especials del paisatge.

A redós de les raquetes també ha crescut el nording walking o marxa nòrdica, una pràctica que consisteix a caminar amb uns pals especialment dissenyats. La presència d’aquest accessori permet treballar millor la musculatura corporal de manera relaxant i sense carregar de forma excessiva les articulacions. Així, la majoria de les activitats que es poden fer a La Molina conjuminen la descoberta d’un paratge increïble i la pràctica de l’esport amb diversos nivells d’exigència. 

Una altra de les aventures que La Molina prepara per als seus visitants és la localització de víctimes soterrades en allaus. En una activitat per a tots els públics, el parc ARVA reprodueix totes les condicions d’una allau i permet entrenar-se en una part del protocol de rescat en un cas real a partir del sistema ARVA (Aparell de Recerca de Víctimes d’Allau).

 

I per als més menuts

El caràcter familiar de La Molina dona una importància cabdal a les activitats per als menuts. A la pista verda, per exemple, hi trobaran el Fun Park, un espai obert decorat amb mòduls infantils perquè puguin emprendre unes baixades diferents a l’hora que educatives. Però també hi ha espais per aquells que volen distreure’s sense haver de calçar-se els esquís. Un exemple són les dues pistes perfectament equipades per baixar amb trineu o el tubbing, una activitat a l’aire lliure que permet llançar-se per uns tobogans mitjançant un flotador circular conegut com a dònut gegant. 

I per als més salvatges, el Parc Aventura ofereix quatre circuits amb tirolines que transcorren per dalt dels arbres: xarxes, ponts tibetans, salts de Tarzan i tota mena de jocs d’altura esperen els intrèpids que vulguin protagonitzar salts enmig de la natura. 

 

Una estació amb història

La pràctica de l’esquí, apareguda com a activitat lúdica i esportiva a principis del segle XX, no es pot entendre sense l’estació de La Molina. I és que en els seus gairebé cent anys d’història sempre ha mantingut l’estatus de destinació única i especial, gràcies a la voluntat de mantenir una aposta en quatre direccions: la renovació constant; la voluntat de situar-se al capdavant de l’esquí; oferir nous i remodelats serveis als practicants i l’aportació de valor afegit al turisme de muntanya. 

La presència d’esquiadors a la zona es remunta al 1908 però és amb l’arribada de la línia de tren fins a Puigcerdà que agafa embranzida. En concret, cap al 1922, uns quants practicants decideixen allunyar-se de l’estació de tren i travessar el bosc de la Perdiu. És allà on acaben descobrint un espai conegut com a Fontcanaleta i que descriuen així: “Unes extensions suaus, sense arbres i plenes de neu”. Aquestes pistes descobertes agafen fama ràpidament i pocs mesos després ja s’hi celebren els X Concursos d’Esports d’Hivern, a més dels Campionats de Catalunya. 

Aquella troballa va ser el pinyol perquè tres anys després el CEC decidís col·locar-hi el xalet i, per extensió, el lloc que acabaria acollint l’estació. La riuada de practicants d’aquest esport de neu va ser tan impressionant que el 1940 és necessària la instal·lació del primer servei d’assistència mèdica per als accidentats. 

Una de les dates clau de la història de La Molina, i de la pràctica de l’esquí en general, és el 28 de febrer del 1943, quan s’emplaça, a les mateixes pistes de Fontcanaleta, el primer remuntador comercial a l’Estat. Només tres anys més tard, l’estació torna a ser pionera en la instal·lació de teleesquís i posa en marxa, la temporada 1946-47, el telecadira del Turó de la Perdiu. A aquest el segueix, el 1954, l’arribada d’un telecabina de dues places, fet que provoca que La Molina expandeixi la seva àrea esquiable fins al Puig d’Alp (2.280 m) i Tosa d’Alp, on s’hi construeix el refugi del Niu de l’Àliga. 

Cap a finals de la dècada dels cinquanta La Molina ja compta amb deu teleesquís i dos telecadires i, en només quinze anys (1955-1970), es converteix en un referent per al món de l’esquí a tot el país, ja que disposa d’algunes de les instal·lacions més modernes de l’època. 

La popularització de la pràctica de l’esquí arriba a tots els segments de la població a la dècada dels vuitanta. Tot i això, les empreses propietàries fins aleshores de La Molina travessen per unes vicissituds que fan que l’any 1985 la Generalitat de Catalunya adquireixi els actius, el control i la gestió de la part esquiable de l’estació a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Aquest canvi de propietat torna a situar La Molina com a pionera en el seu àmbit i li aporta novetats com la instal·lació, l’any 1987, del primer telecadira de quatre places de l’Estat el 1987 —que amplia en tres fins al 1991—, o la col·locació de la primera planta de producció de neu artificial per mitjà d’un sistema d’alta pressió. 

Una mostra de la seva categoria és que la temporada 2008-09 es va convertir en la primera estació dels Pirineus a acollir la Copa del Món Femenina d’Esquí Alpí, a més d’acollir la Copa del Món per a Discapacitats i la Copa del Món de snowboard. Avui dia, a La Molina s’hi poden trobar tots els serveis d’una gran estació d’esquí enmig d’un entorn natural incomparable. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.