Drets

Vagues de fam contra el «racisme» dels CIE

L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn han iniciat una vaga de fam contra el seu empresonament provisional. Una tàctica, repetida al llarg de la història com a mesura de protesta, que també s'ha donat als Centres d'Internaments d'Estrangers. Aquest estiu, de fet, persones migrants internades al CIE de Madrid van emprendre una vaga de fam per evitar la seua deportació al Marroc. Una situació que s'ha repetit diverses vegades al CIE de Zona Franca, a Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar de diversos punts neuràlgics de l'economia barcelonina, el somni d'una vida millor es trenca entre quatre parets. Uns barrots de formigó, que volen diferenciar-se d'una presó sense aconseguir-ho, que «vulneren els drets humans», a parer de diverses plataformes a favor dels drets de les persones migrants i d'organitzacions humanitàries com ara Amnistia Internacional. Als Centres d'Internament d'Estrangers, tal com es denominen aquestes instal·lacions que priven de llibertat les persones migrants per la falta administrativa de no comptar amb papers, les condicions són infrahumanes.
+
Amb agressions, vexacions i, fins i tot, morts al CIE de Zona Franca, l'ubicat a Barcelona, darrerament va denunciar-se la manca d'assistència mèdica per als interns amb problemes de salut mental. Va fer-ho la campanya pel Tancament del CIE, un col·lectiu que demana des de fa molt de temps la clausura «d'aquestes presons racistes». Com també va sol·licitar-ho l'Ajuntament de Barcelona, reclamant-ho a l'Audiència Nacional. Altres consistoris, com ara València, ha intentat, al seu torn, el seu tancament. Tots els governs municipals han vist frustrats els seus objectius. La darrera paraula sempre està en mans del ministeri d'Interior.

Per tal de protestar contra aquestes situacions, molts interns han iniciat vagues de fam en els darrers anys. Tal com han engegat els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, en juliol de 2017 va produir-se la tercera acció d'aquesta mena a Zona Franca. Una seixantena d'interns van manifestar-se així contra la seua expulsió de l'Estat espanyol. Es tractava de persones procedents de Guinea que temien ser deportades al seu país natal.

Des de la plataforma Tanquem els CIE, van expressar que aquests migrants només reclamaven la seua posada en llibertat. I van censurar la manca d'assistència mèdica que s'estava produint en les instal·lacions de Zona Franca. Van criticar que 35 interns havien mostrat el seu malestar per la manca de prestacions sanitàries. «Les infeccions greus i els desmais s'han passat per alt durant les visites mèdiques», va denunciar l'advocat i representant de Tanquem els CIE Andrés García Berrio.

L'octubre de 2016 va produir-se una altra vaga de fam al CIE de Zona Franca. Es tractava de persones migrants que en la majoria dels casos havien arriscat la seua existència per creuar el Mediterrani des d'Algèria. «Protesten perquè després de jugar-se la vida al mar ara es veuen privats de llibertat pel sol fet de no tenir papers», va criticar García Berrio. Només dos mesos després altres 30 interns reclamarien el seu alliberament de la mateixa forma.

Una situació que es repetiria l'any 2012. Tres persones internades van iniciar una vaga de fam després de ser víctimes de tortures i càstigs. David Brakadze, un dels migrants que van protagonitzar aquesta protesta, havia demanat assistència mèdica per a un company. No debades, va oferir-se per exercir de traductor, ja que al centre sanitari que havien d'atendre l'altra persona no comptaven amb aquesta figura. Segons el relat de l'advocat del vaguista, la policia espanyola va acceptar aquella petició. Però un agent va empipar-se i va traslladar al migrant a una sala sense càmeres per agredir-lo al seu rostre. L'any 2010 també va iniciar-se una altra vaga d'aquesta mena.

El CIE de Zona Franca, situat a la ciutat comtal, no ha sigut l'únic en registrar vagues de fam pel tracte als interns. Aquest estiu, sense anar més lluny, diversos ciutadans del CIE d'Aluche, a Madrid, van deixar de menjar per evitar la seua deportació al Marroc. Una protesta que va començar quan l'Estat espanyol va denegar-los la seua petició d'asil. Aquestes persones havien sol·licitat protecció al Govern espanyol arran de la seua persecució pel règim africà, tal com va denunciar el col·lectiu Hirak Madrid.

«Cada dia són més els activistes detinguts pel govern marroquí. La por i la persecució empenten als rifenys a creuar el Mediterrani escapant de la repressió, les tortures i les violacions dels drets humans», assenyalava aquesta entitat. Des de SOS Racisme, manifestaven: «És un exemple més de les deficiències en el procediment de sol·licitud internacional que es produeix en el CIE d'Aluche i també del patiment que provoca la política migratòria de l'Estat espanyol, que tanca als CIE amb l'objectiu d'expulsar a persones que escapen de greus conflictes en els seus països d'origen». Són vagues de fam contra el «racisme» d'aquests centres que oculten autèntiques presons per a immigrants. Una forma de protestar que ara han començat a practicar els presos independentistes catalans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.