TURISME CULTURAL

L’esquí té nom al Pallars Sobirà: Espot i Port Ainé

El Pallars Sobirà és la comarca amb més zones protegides de tot Catalunya. Situada al nord-oest del país, s’estén des del congost de Collegats i fins al poble d’Alòs d’Isil tot recorrent el curs del riu Noguera Pallaresa. En un marc natural incomparable, entre muntanyes altes, fauna salvatge i estanys glacials, s’hi erigeixen dues de les seves grans atraccions: les estacions d’esquí de Port Ainé i d’Espot.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tots dos equipaments estan separats per una hora en cotxe i ofereixen, més enllà de l’esquí, altres activitats com sortides amb raquetes de neu, el busseig sota el gel o la construcció d’iglús durant l’hivern i ràfting, canoes i caiacs o passejos amb cavall o quad durant l’estiu. 

Tant Port Ainé i Espot formen part de les valls d’Àneu, un paratge del Pirineu que compta amb racons increïbles i que s’ha sabut adaptar, a nivell turístic, al públic familiar i també als amants de la muntanya. Aquests tenen al seu abast una àmplia oferta d’activitats que permeten descobrir l’entorn, ja sigui caminant, anant en BTT o agafant les canyes de pesca i, per als més atrevits, l’escalada o el descens per barrancs. Totes elles ben maridades amb una gastronomia de temporada basada en el producte sorgit del territori. 

 

Port Ainé, família i paisatge

Port Ainé és considerada, per molts, l’estació d’esquí amb la millor neu del Pirineu. Va ser inaugurada el 1986 i dissenyada partint de l’orografia del terreny del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquesta decisió s’emmarca en la voluntat d’evitar l’impacte ambiental negatiu respecte l’alt valor ecològic de què gaudeix l’indret. La seva localització, a l’àrea d’influència del municipi de Rialp, sota el massís de l’Orri (2.440 m), amb el 95% de les pistes orientades cap al nord, li confereix un microclima molt favorable. Tant, que fins i tot en temporades en què les nevades són escasses, la neu pols que s’hi acumula és òptima per esquiar-hi de desembre a abril, cosa que suposa gran part de la temporada.

L’equipament compta amb gairebé 30 km de pistes i 800 metres de desnivell, que s’allarguen des del capdamunt del massís, a 2.440 metres, i fins als 1.650, on hi ha situada la cota mínima. Un dels principals trets que defineixen Port Ainé és que la majoria dels seus espais són aptes per a tots els nivells. Així, està enfocada sobretot a un públic familiar i també per a aquelles persones que s’inicien en la pràctica de l’esquí. 

En aquest sentit, una de les activitats de més èxit de les que ofereix el parc és el bateig de neu. Durant un matí, els participants podran prendre part en una classe teoricopràctica i un curset a la zona de l’estació dissenyada per a debutants. El pack també inclou el forfet i el lloguer del material per a tota la jornada, fet que brinda l’oportunitat de posar en pràctica tot allò que s’ha après durant el bateig. 

Però Port Ainé no és només per a principiants. I així ho demostra la varietat de pistes amb què compta: 6 de verdes, 4 de blaves, 11 de vermelles i 4 de negres. D’entre les 25, en destaca una: la Bellavista, que consisteix en un recorregut senzill de més de 3 quilòmetres que dona la volta a tot el perímetre de l’estació i permet gaudir d’un paisatge amb vistes immillorables. 

 

Esquí i més

Per a aquells que estimen la neu però que no volen calçar-se uns esquís o una taula de snowboarding, l’estació també els ofereix altres activitats, a vegades, més relaxades. És el cas, per exemple, del Parc Lúdic i d’Aventura. Equipat amb pistes de trineu i de tubbing (dònut pneumàtic amb base de plàstic), amb dos parcs d’aventura als arbres i amb un jardí de neu, famílies senceres tindran la possibilitat de fer activitats que, a més de la neu, sumen activitat física i coneixement de l’entorn. 

Una altra opció que no requereix esquis són les raquetes de neu, les quals brinden l’oportunitat de gaudir de l’espai d’una manera diferent. Es tracta d’una activitat senzilla i accessible a diversos nivells i és atractiva per a famílies amb nens o per a grups d’amics. A més, podran escollir entre dues rutes. En la primera, els que hi prenguin part aniran acompanyats d’un guia oficial que els descobrirà les principals plantes i animals que viuen al Parc Natural de l’Alt Pirineu. També acompanyats d’un guia que els anirà fent explicacions del medi, els caminadors que triïn la segona opció podran realitzar una volta sencera a l’estació de Port Ainé, la qual els portarà fins als dos miradors del pic de l’Orri, des d’on podran contemplar el Pirineu en 360 graus.  

L’altra activitat que poden dur a terme és el Busseig Sota Gel. Pels que l’han provat, es tracta d’una de les experiències més emocionants i atrevides que s’hi poden fer, ja que hi entren en joc factors que en un primer moment podrien semblar impossibles d’unir: una alçada de 2.200 m, les plaques de gel que s’hi formen i el busseig. L’activitat, que està guiada per personal qualificat i es desenvolupa amb vestits secs que toleren les baixes temperatures del gel, assegura una vivència única pels colors que adopta la llum sota l’aigua i per com la sensació de fred t’atrapa fins al moll de l’os.

 

Espot, 50 anys d’esquí

Molt a prop de Port Ainé, i també al Pallars Sobirà, hi trobem, des de fa més de 50 anys, l’estació d’Espot Esquí. Tal com li passa a la seva veïna, aquesta també gaudeix d’una situació privilegiada als Pirineus. En aquest cas, però, es troba al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. La seva principal característica és que les seves més de 20 pistes es troben enmig de frondosos boscos de pi negre, fet que provoca que l’esquiador se senti en plena natura alpina. I més si dona un cop d’ull al seu entorn, ja que es trobarà rodejat de muntanyes de més de 3.000 metres. 

El 2013 Espot es va convertir en la primera estació d’esquí i muntanya del Pirineu que va obtenir el segell de qualitat turística “Destinació de Turisme Familiar”, atorgat per l’Agència Catalana de Turisme. Aquesta és una característica que se suma a l’altra gran potencialitat de l’equipament: compta amb tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals. Així, Espot té la capacitat de combinar el públic familiar, els esquiadors novells i els experts que busquen sensacions trepidants.  

A Espot, així com a Port Ainé, els visitants poden debutar en la pràctica de l’esquí gràcies al bateig de neu, gaudir d’un parc amb pista de trineus i tubbing, un jardí de neu i també la pràctica de les raquetes de neu. Els dos itineraris perfectament senyalitzats que s’hi poden dur a terme són, per una banda, el de Les Picardes, que consisteix en una volta des de la cota 2.000 de l’estació i fins a la Bassa per la zona anomenada Clots de la Bassa. Des d’allà, es pot observar la vegetació i l’imponent pic de Les Picardes. I per l’altra, el de la Creu de l’Eixol, que també parteix de la cota 2.000 i arriba fins a un espectacular mirador del Pirineu i de la vall contigua anomenada Quatre Pins.

 

La cursa vertical d’Espot

Una de les joies de la corona d’Espot és la seva cursa vertical. I és que la població situada a només 2 km s’ha convertit, des de la posada en marxa del centre de Trail Running del Pirineu, en un paradís per a tots els apassionats de les curses de muntanya i el senderisme. Així, tots aquells que vulguin prendre part en un km vertical envoltats de muntanyes de 3.000 metres, només s’han de descarregar l’aplicació. Un cop obtinguda, podran competir, en qualsevol moment, sols o acompanyats, ja no sols contra ells mateixos, sinó també amb la resta de competidors que ja l’hagin realitzat. Hi ha, però, dues condicions: fer-la durant la temporada d’esquí i sempre que la meteorologia ho permeti. 

 

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Pallars Sobirà, a banda de neu, també gaudeix de racons increïbles. Un d’ells és el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, que la comarca comparteix amb l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà. És, segons els experts, la representació més genuïna de l’alta muntanya pels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que l’habita. A més, els pobles que l’envolten han conservat un ric patrimoni històric i cultural que també paga la pena visitar.

La millor manera de descobrir les seves muntanyes, valls, estanys com el Monestero o Subenuix i veure animals com l’isard, el gall fer, la marmota o el trencalòs és a través d’excursions per les seves rutes. D’aquesta manera, els que hi prenguin part quedaran meravellats amb l’estany de Sant Maurici i el pic dels Enamorats, les agulles d’Amitges, el Potarró d’Espot, que uneix les valls d’Espot i Sant Nicolau, el bosc de la Mata de València, on hi ha el parc d’avets més gran de la península Ibèrica, la Vall de Peguera o, per últim, els estanys de Mainera. Tots aquests racons són només un tastet imprescindible de l’únic paratge de tot Catalunya que compta amb la distinció de Parc Natural. 

 

Una dieta de muntanya

No hi ha millor manera per refer-se d’una intensa esquiada, caminada o cursa per la muntanya que amb un bon àpat. I, en aquest aspecte, el Pallars Sobirà tampoc no decep. I és que en poden gaudir tant els amants de la cuina més tradicional, basada en els productes que sorgeixen de la muntanya i amb plats generosos per aquells que tinguin ganes d’atipar-se, i també de la més moderna, que parteix i reescriu les receptes més tradicionals per buscar-hi noves textures i sensacions. 

El Pallars Sobirà va ser, durant molt temps, una comarca aïllada. Aquest fet ha provocat que la seva gastronomia s’hagi vist reduïda als aliments que podia produir ella mateixa. Com a conseqüència, els aliments dels plats estrella contenen els bolets, les carns de xai, porc i vedella i de caça i els formatges. En són exemples, la girella, un embotit fet amb estómac de corder; el tupí, un formatge fet amb llet d’ovella i aiguardent; l’escudella coneguda com la vianda; l’arròs amb carreretes, el més conegut de la cuina pallaresa i, per últim, el palpís, també fet a base de corder. 

A tots aquests imprescindibles no hi poden faltar alguns dels monuments que s’hi alcen: el castell dels Comtes de Pallars, les esglésies de Sant Serni de Baiasca, Sant Pau i Sant Pere o de Santa Maria de Ginestarre per als amants de les pintures murals i romàniques. I aquells que vulguin conèixer altres tradicions i més història del Pallars Sobirà no poden deixar de visitar la Serradora d’Àreu, els Salins de Gerri de la Sal o el desplobat medieval de Santa Creu de Llagunes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.