"Aquí la gente viene a vacunarse"; "yo entiendo el catalán però soy la autoridad y si le pido que me hable en español, me habla en español", "yo no hablo lenguas muertas". Són algunes de les frases que sintetitzen el supremacisme lingüístic que encara impera en una part rellevant del funcionariat públic quan atenen persones catalanoparlants. Són, també, algunes de les frases recollides en l'informe sobre discriminacions lingüístiques que aquest dimarts ha presentat la Plataforma per la Llengua. Les dades són clares: aquesta entitat ha tingut coneixement de 99 episodis de discriminació lingüística en l'atenció dins l'administració pública durant l'any 2021. Es tracta d'una xifra rècord, ja que l'any precedent se'n registraren 52. L'augment respecte de 2018 és del 296%.
Catalunya va ser el territori que va concentrar el gruix de les denúncies. 75 de les 99 denúncies van produir-se al Principat (és a dir, el 75,8% del total) , per 15 (15,2%) que van registrar-se al País Valencià i nou a les Illes Balears. Es tracta, en tots tres territoris, de xifres rècord, una circumstància que s'explica, probablement, per un doble factor: en primer lloc, una major consciència de discriminació lingüística; i la identificació de la Plataforma com un espai per exposar la denúncia. En definitiva, un increment de la militància lingüística per part de la ciutadania. La Plataforma per la Llengua contempla com a discriminació lingüística aquells casos en els quals treballadors públics van exigir a usuaris de serveis públics que no s'expressen en català; en què els van negar el servei o una informació; o bé en què van obstaculitzar-los o crear-los traves addicionals per aquesta raó.
Els casos recopilats per la Plataforma contemplen un ventall ampli de casuístiques: des d'un pacient de Barcelona amb problemes urinaris a qui li van obligar a passar-se el castellà en una consulta a la Fundació Puigvert a una cartera del Vallès Oriental que amenaça amb no entregar una carta per parlar en castellà tot passant per l'exigència d'uns guàrdies civils perquè un veí de la Plana Alta es comunicara en castellà o una bibliotecària que, al Baix Vinalopó, es nega a atendre a una persona si no canvia de llengua. Es tracta, denuncia la Plataforma per la Llengua, d'episodis que tenen el seu origen en el "supremacisme lingüístic" "El nacionalisme espanyol promou una visió supremacista dels grups lingüístics i nacionals de l'Estat espanyol: el castellà, llengua d'una part de la població i del territori estatal, és elevat a la qualitat de llengua comuna, mentre que els altres idiomes patrimonials són relegats a la categoria de llengües regionals, particulars, de part. Aquesta visió supremacista és la que inspira un ordenament constitucional de les llengües que és jeràrquic i antiigualitari", critica l'entitat cívica. Per tot això, recorden, aquests episodis no han de ser vistos com a "anècdotes inconnexes", sinó com la conseqüència d' "una estructura ideològica i legal única, vinculada a un nacionalisme de caràcter supremacista".
Els incomplidors
L'administració general de l'Estat ha estat l'administració que més discriminacions va generar el 2021. Són 49 de 99, això és el 49,5% del total. Això és degut a la redacció de les lleis estatals de la funció pública que estableix que si bé tots els treballadors i treballadores tenen l'obligació de garantir que els ciutadans puguen rebre l'atenció en la llengua oficial de la seua preferència, la pràctica totalitat dels treballadors estatals estan exempts d'un requisit que acrite el coneixement de la llengua. En tot cas, computa com a mèrit. Aquesta laxitud provoca impediments seriosos a la ciutadania que vol exercir el seu dret a comunicar-se en una llengua diferent del castellà.
L'altre gran forat negre en el respecte dels drets dels parlants de llengües cooficials és el de la sanitat, l'àmbit on més han crescut les denúncies. De les 38 discriminacions perpetrades en l'àmbit de l'administració autonòmica, 37 van correspondre a l'àmbit sanitari. No s'ha de passar per alt que al País Valencià i a les Illes no existeix un requisit generalitzat entre els treballadors autonòmics de coneixement de la llengua pròpia. En el cas de Catalunya, el requisit general ha existit des de l'any 1998, però els darrers anys hi ha hagut un cert augment de l'ús de mecanismes d'urgència per a contractar personal sanitari sense passar per un procés selectiu on s'acreditara la capacitació lingüística.
El 2021 els cossos policials van generar menys discriminacions, en termes percentuals, que en els anys anteriors. Si el 2019 van generar el 40,6% de les discriminacions i el 2020 el 48,1%, el 2021 van representar només el 18%. En total, l'any passat es registraren 18 denúncies. Amb tot, en el període que va de 2007 a 2021, les actuacions dels cossos i forces de seguretat de l'Estat van representar el 35,6% de totes les denúncies.