La nit de la cultura

Premis Octubre: literatura, cultura i llibertat

Els Premis Octubre, l’esdeveniment literari, cultural i social que organitza tots els anys l’editorial Tres i Quatre, camí ja del mig segle d’història, ha celebrat aquesta nit la gala de lliurament de la seua 47 edició. Noves referències literàries, algunes ben consolidades, unes altres de més novelles, n’han escrit els seu nom. Els Octubre, tanmateix, sempre transcendeixen del seu tarannà literari i no són aliens als moments polítics i socials: la vetllada serví també per retre homenatge als polítics catalans que pateixen presó o exili per l’arbitrària acció de la justícia espanyola. Una nit també per fer record i mil reverències a la trajectòria d’un imprescindible, Carles Santos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carles Santos, de fet, era l’element central de l’escenografia del lloc escollit en aquesta ocasió, el saló noble del Palau de l’Exposició de València: en un lateral de l’escenari, una gran imatge del músic. A l’altre lateral, un logotip històric de la nostra història cultural, el de l’editorial Tres i Quatre, que aquest anys fa el seu 50 aniversari. El mig segle de vigència que aviat faran els Octubre.

Després d’un obligat minut de silenci en memòria de Carme Alborch, un altre referent cultural desaparegut, l’acte, conduït per les presentadores Laura Sangrà i Annaïs Domènech, començà amb una projecció sobre Santos i alguns dels seus moments més brillants. Enric Pla, alcalde de Vinaròs, i la gestora de la Fundació Caixa Vinaròs, centre creatiu durant anys del músic, Nati Romeu, assistiren amb emoció a l’homenatge. Manu Climent i Robert Hoyo tancaren el recordatori.

Un dels moments dedicats a Carles Santos. Foto: Prats i Camps

Pòrtic a l’inici dels lliuraments, el primer de la nit, el Premi Pere Capellà de Teatre, amb una dotació de 3.000 euros, amb nom de dona i per partida doble: Neus Nadal (Esporles, Mallorca, 1985), amb l’obra Salvatges, i Queralt Riera Molar (Barcelona, 1978), amb L’amor (no és per mi, va dir Medea). Nadal havia guanyat prèviament el Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques amb Capaltard. Pel que fa a Queralt Riera Molar, és autora teatral, directora d’escena, productora i dirigeix la seua pròpia escola d’actors per a cinema i teatre des del 2013. El jurat del recuperat des de fa uns anys guardó de teatre el formaven Abel Guarinos, Joan Guasp, Carme Planells i Aina Tur.

Les obres guanyadores ex aequo han estat escollides entre un total de 78 originals presentats. Un gran nombre d’aspirants i un premi conjunt que parla de manera bastant eloqüent sobre el nivell competitiu d’aquesta edició. Carme Planells, membre del jurat, havia ressaltat en la roda de premsa del matí la importància, més enllà del premi conjunt, d’haver premiat dues dones "amb discursos diferents però igualment vàlids".

Nadal, actriu de formació, amb dues obres publicades, va confessar: "Encara em sobta quan em diuen dramaturga. Soc una actriu que escriu de del punt de vista de l’actriu". Queralt, per la seua banda, va destacar de l’obra premiada la voluntat de fer un pastitx sobre Medea  i la seua obsessió per "recuperar la tragèdia grega en la societat actual". "Tragèdia no és que l’amistançat et deixi: tragèdia és que hagis de matar els teus fills", va sentenciar de matí. 

A continuació, una figura de trajectòria contrastada, Carles Mulet, nascut a Gata de Gorgos (Marina Alta) el 1953 i resident a Pedreguer, va recollir el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia amb una obra de títol enigmàtic, Naixement d’Islàndia. El jurat va destacar el llibre com "un cant a l’espai en blanc, de l’Illa com a àmbit d’emancipació individual i universal". Més concretament: El poemari empra simbòlicament l’Illa d’Islàndia "per fer la derivada cap a un concepte o un símbol sobre el naixement de l’univers mitjançant els quatre elements que estructuren tota l’obra, l’aigua, la terra, el foc i l’aire". Mulet, que també compta amb una complida trajectòria política, té obra publicada en àmbits com la narrativa, la literatura infantil i juvenil o la crítica literària. L’any 2015 va guanyar el Premi Senyoriu d’Ausiàs March per Viatjar, descansa, publicat l’any següent. Darrerament, havia traduït al català una de les obres de l’autor de Tavernes Rafael Chirbes, La bona lletra. El guanyador confessà sentir-se "molt emocionat". "Com més gran em faig, més important per a mi és la poesia", advertí. I recordà els seus orígens com a narrador i que, 35 anys enrere, havia quedat finalista de l’Andròmina.

El jurat que ha atorgat el guardó, dotat amb 3.000 euros, comptava amb Vicenç Altaió, Anna Ballbona, Isabel Garcia Canet, Jordi Marrugat i Ricard Mirabete. L’obra guanyadora ha estat escollida entre un total de 111 originals presentats, la qual cosa ressalta, com en la resta de categories, el mèrit d’aquest guardó. Un llibre que naix d’un viatge a Islàndia que va fascinar l’autor, qui va tenir la sensació "d’haver arribat al naixement del món".

Mig segle de Tres i Quatre

La segona part de l’acte va estar dedicat a l’efemèride de Tres i Quatre, al naixement el 1968 de l'editorial, a la inauguració de la llibreria amb la presentació d’un volum de Joan Fuster a càrrec de Josep Maria Castellet, als més de mil títols publicats i al paper fonamental de construcció de la cultura en català. Simbòlicament, tot allò es recordà a través de la lectura d’un extracte de Mari Catúfols, una de les ombres emblemàtiques signades per Isa Tròlec (Joan Baptista Mengual). Pepa López fou l’encarregada d’invocar aquesta obra emblemàtica. I un vídeo, amb el “Benvolgut” de Manel de banda sonora, repassà la  brutal trajectòria del segell, dels molts títols publicats, d’una nòmina aclaparadora d’autors i autores, de moments rellevants i fotografies en color i blanc i negre.

Una introducció perfecta a la concessió del Premi Andròmina dels Octubre, el preat guardó de narrativa. El guanyador ha estat Salvador Company (València, 1970), un autor de trajectòria contrastada, amb un currículum més que considerable de premis anteriors com el Documenta per Voleriana, el Joanot Martorell de Gandia i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per Silenci de Plom o el Pin i Soler de Tarragona per Sense fi, va resultar el guanyador del premi Andròmina de Narrativa amb la novel·la Fons de formes

D’aquesta obra, el jurat va destacar que es tracta "d'una reflexió sobre com la forma del relat és sempre un acte polític o acaba tenint dimensions polítiques". Així mateix, s’ha destacat "l'aposta experimental i la precisió en la construcció dels textos". L’interessat va ubicar el germen del llibre en un dels episodis de l’anomenada Batalla de València, tot just el penúltim atemptat a la llibreria Tres i Quatre, per  abundar en aquesta voluntat de subratllar la relació entre creació literària i discurs polític, "una implicació moral i una responsabilitat". "Deia George Orwell que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Ací ho sabem per la Batalla de València. A Catalunya hi ha presos polítics, però al País Valencià i les Illes hi ha polítics presos, de manera ignominiosa", va dir. I va reclamar, entre grans aplaudiments, "la reciprocitat dels senyals de les televisions públiques dels territoris de parla catalana", així com un canal temàtic per a joves i xiquets en la nostra llengua, «un tema estratègic".

El jurat que ha atorgat el guardó, a qui Company va agrair la seua "valentia", l’integraven Borja Bagunyà, Anna Moner, Esteve Plantada, Marina Porras i Joan Todó. L’obra guanyadora, amb una dotació econòmica de 10.000 euros, ha estat escollida entre un total de 94 originals presentats. A continuació, hi hagué oportunitat de recordar un personatge molt lligat a l’editorial, Marc Granell: l’actor Francesc Anyó i el músic Borja Penalba interpretaren composicions del poeta, en un espectacle molt rodat i que està tenint molt d’impacte. 

Fou la porta d’entrada al següent lliurament, el del Premi d’Assaig Joan Fuster. Antoni Martí Monterde (Torís, Ribera Alta), també és una figura coneguda en el món de les lletres. Professor, crític i estudiós radicat a Girona des de fa molt de temps, Martí Monterde és un especialista en literatura comparada i també ha dedicat diversos estudis a dues figures totèmiques de la cultura en català com Joan Fuster i Josep Pla. Unir aquestes dues icones és precisament el que ha aconseguit amb el guardó dels Octubre, amb una premi que porta el nom del suecà i que es titola París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla. Una circumstància que un eufòric Martí Monterde es va encarregar de destacar al matí, en la compareixença amb els mitjans i també la nit del lliurament. El llibre mostra un Pla cosmopolita, un intent de defugir "del tòpic de la boina", digué Martí Monterde, qui també va reivindicar la "lectura atenta de Pla" per copsar tot allò que ens diu entre línies.

Els membres del jurat del guardó, dotat amb 6.000 euros, eren Marina Garcés, Txema Montero, Javier Pérez Royo i Josep Ramoneda. Cal remarcar que el recentment desaparegut historiador Josep Fontana també estava anunciat com a jurat d’aquesta edició. L’obra sobre Josep Pla i les ciutats de lluny ha estat escollida entre un total de 22 originals presentats. Els membres del jurat han valorat que es tracta "d’un excel·lent retrat del paisatgista Pla que combina una escriptura poètica de viatges amb la sociologia de les ciutats".

«Per la Llibertat»

El tram final de l’acte començà de manera eloqüent, amb la projecció a les pantalles de la frase "Per la Llibertat", sota la qual, la cantautora Montse Castellà va interpretar una cançó composada pensant en els exiliats i les seues famílies. A contiuació, Eliseu Climent va pujar a l’escenari i va llegir l'acta de lliurament dels Premis Octubre d’Actuació Cívica als familiars i amics de presos i exiliats i els cità un per un, enmig de grans aplaudiments. La lectura conclogué amb el públic en peu cridant "llibertat!" durant uns quants minuts. Un moment d'aquells de nus a la gola, per no oblidar. O perquè no siga oblidat.

Els familiars de presos i exiliats, rebent el premi cívic. Foto: Prats i Camps

Successivament, desfilaren per l’escenari Imma Bramona, cunyada d’Oriol Junqueras; Ferran Pegueroles, fill de Carme Forcadell; Blanca Bragulat, esposa de Jordi Turull; Neus Cuixart, germana de Jordi Cuixart; Susanna Barreda, muller de Jordi Sànchez; Diana Riba, parella de Raül Romeva; la consellera de Justícia Esther Capellà en nom de Marta Rovira; Guillem Agulló pare, en nom d’Anna Gabriel; Laura Masvidal, esposa de Quim Forn; Betona Comín, germana de Toni Comín; Alba Puig, filla de Lluís Puig; Oriol Ponsatí, germà de Clara Ponsatí; Ferran Civit, company de Meritxell Serret; Lluís Llach, en nom de Dolors Bassa; Meritxell Luís, esposa de Josep Rull i, finalment, Montse Puigdemont, germana de Carles Puigdemont, rebé el darrer reconeixement. 

Un moment de forta càrrega simbòlica i emotiva, reforçada amb la lectura per part de Meritxell Luís, presidenta també de l’Associació Catalana pels Drets Civils, d’una carta comuna de presos i exiliats. "La paraula més repetida des que som a la presó és 'gràcies'", començava la carta, en referència al suport de la gent, a les cartes i actes, als donatius per l'assistència jurídica, per l'atenció a les famílies, als que mostren el llaç groc. Una crida a la mobilització pacífica, al dret a aspirar a la República Catalana, al somni. "Avui afegim a la llista d'agraïments als Premis Octubre", deia també el text com a introducció a una posada en valor dels seus organitzadors. "Que la nostra presó i el nostre exili serveixi per recordar totes les persones privades de llibertat", afegien. Se'n sortiran, siguin les que siguin les sentències", concloïen els presos i exiliats, abans de fer una crida a la tenacitat.

"La democràcia no pot tenir hostatges"

Els parlaments dels consellers de Cultura de les Illes, Catalunya i País Valencià, Fanny Tur, Laura Borràs i Vicent Marzà, respectivament, presents en la gal·la, fou el següent moment amb dimensió i lectura política. "La bona poesia i la bona literatura sempre són subversives", recordà Tur, després de citar Marià Villangómez. La consellera va destacar el premi de teatre, recuperat amb el suport del govern balear, dedicat a Pere Capellà. "La democràcia no pot tenir hostatges", conclogué. Borràs va agrair el suport a les famílies dels presos i exiliats, i cità també un poeta, Lluís Solà, recordà el vuitè aniversari de la mort de Joan Sola, a qui va citar en referència a la voluntat de tirar endavant i no sentir-se subordinats. Marzà, finalment, va recordar la trajectòria de l'editorial, va fer balanç del redreçament lingüístic i cultural, de l'aparició de més premis literaris arreu del país. "La lluita per la la llibertat d'expressió ens du a situacions molt complicades" i va tenir un record per a les persones "empresonades injustament". Marzà remeté a l'informe d'Amnistia Internacional.

Enric Morera, fent el seu parlamet, amb Gian Franco Ganau i Roger Torrent en segon terme. Foto: Prats i Camps

Uns Premis Octubre 2018 tancats amb els parlaments de les segones figures institucionals de Catalunya i País Valencià, els presidents dels parlaments respectius Roger Torrent i Enric Morera. Els va acompanyar el president del concili regional de Sardenya, Gian Franco Ganau, qui va recordar els avanços de la llegua sarda abans de mostrar el seu malestar per la manera intolerant amb la qual l'Estat espanyol ha enfocat el procés de Catalunya. Torrent per la seua banda, mostrà la seua satisfacció per "sentir-se com a casa", abans de fer un recordatori molt emotiu que començà amb Carme Forcadell, empresonada "a no molta distància d'aquí per permetre que a u parlament es puga parlar de tot". "Gent bona, bona gent. Presos i exiliats polítics per haver defensat la llibertat d'expressió". Una llibertat d'expressió que "està en perill per a tots", conclogué, abans d'agrair Eliseu Climent "haver estat valent".

Morera fou l'últim càrrec en intervenir, amb un recordatori pels moments difícils, "les divisions que ens han volgut imposar, hem tingut voluntat de ser i podem mirar al futur amb confiança". "Estem en un moment molt difícil. I li hem de dir a Pedro Sánchez que no es pot ser equidistant amb la injustícia. No hi ha dret amb l'acarnissament que s'està fent amb els amics presos polítics i exiliats de Catalunya", digué amb contundència. "Els problemes polítics han de tenir una solució política", conclogué. El president del Parlament valencià també tingué un record cap a la seua homòloga Carme Forcadell.

Normalitat institucional i política en un context d’absoluta anormalitat, amb una presència absolutament nodrida: a més dels citats, hi havia l’alcalde de València, Joan Ribó, la regidora de Cultura d’aquest ajuntament, Glòria Tello, el conseller d’Hisenda Vicent Soler, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València; Albert Girona, secretari valencià de Cultura, entre més. Presència política de primeríssima magnitud que se sumava a l’habitual presència de nombroses personalitats del món de la cultura i la societat de tot l’àmbit lingüístic.

Havia de ser la nit de les lletres i la cultura. Però fou també un altaveu de la reivindicació de drets i llibertats que no haurien d’estar en discussió. Demostració del poder icònic que té aquest veterà certamen.

Moment final, amb l'emotiva interpretació de "La Muixeraga". Foto: Prats i Camps


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.