Vols sentir el pòdcast en una altra plataforma? Fes clic aquí per accedir als enllaços d'Spotify, Apple Pòdcasts, Google Pòdcasts o iVoox.
Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas
Realització | IdeaSonora
Direcció d'art | Laura Xifra Castro
Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella
Violeta, d’on sorgeix la proposta política d’una setmana laboral de quatre dies?
Violeta Tena: D’alguna manera, ara que el tema ja està en l’agenda política espanyola, crec que hem de reivindicar que aquesta proposta té ADN valencià en el seu orígen. Va ser qui era secretari autonòmic d’ocupació a la Generalitat Valenciana, Enric Nomdedéu, qui va posar aquesta proposta damunt la taula el febrer de l’any 2019 en unes jornades que es van celebrar a Alsira.
En el seu moment, fins i tot alguns mitjans de comunicació en van fer una mica de befa, dèien que el que feia aquesta proposta era promocionar el ser malfeiners. Què era allò de treballar quatre dies quan sempre n’haviem treballat cinc? I aquella idea, que semblava una mica estrambòtica, en realitat tenia el suport d’alguns think tanks britànics que havien estat treballant en aquest tema. I al capdevall el que recordàven és que al llarg de la història la reducció de la jornada laboral ha estat una constant.
I aquella idea estrafolària, poc a poc ha anat fent-se un forat en la agenda política i mediàtica espanyola. Primer Mas Madrid la va fer seva i després Sumar també la va incorporar al seu programa electoral. De fet és a l’acord de govern anar estudiant com podem avançar cap a les jornades laborals de quatre dies.
Més enllà de l’acord de govern espanyol, al País Valencià se n’ha fet una aplicació pràctica. El Botànic va posar en marxa paquets d’ajudes per empreses que volguessin aplicar les 32 hores. És així?
VT: Sí, és així. Ja en l’any 2022 es va fer la primera línia de subvencions a empreses. Aquella no va acabar de funcionar bé del tot, per una sèrie d’elements. I ja en el 2023 es va fer la segona línia de subvencions, que era una línia de 1,5 milions d’euros, i diria que són vint, les empreses que se n’han beneficiat.
Són empreses de camps diversos: consultories de gestió, informàtica, marketing… que s’han interessat per aquestes ajudes i que s’han atrevit a fer un primer pas.
A València vau fer una mena de “prova pilot” de la setmana de quatre dies. Durant un mes hi van haver quatre setmanes de quatre dies laborals. Com va ser i quins van ser els resultats que se’n van extraure?
VT: Va ser una prova que es monitoritzava des de Las Naves —l'entitat encarregada de dur a terme l'avaluació del pilot— i es va fer durant el mes d’abril. Efectivament la gent de València ciutat van estar treballant quatre dies a la setmana. Fa uns mesos van exir els resultats de l’anàlisi i hi havien aspectes positius i negatius. Més gent dèia que havia tingut més temps per fer activitat física, per passar temps amb la família, per consumir oci… També hi havia aspectes negatius, els comerciants es queixaven que havien venut menys, s’havien reduit les ventes.
En tot cas, també és cert que era un episodi pilot amb unes poques limitacions. En realitat el mes d’abril és un mes que habitualment a València hi ha dues setmanes en les quals hi ha dos dilluns festius… Però bé, en tot cas son passos endavant que s’estan fent en la investigació i la viabilitat d’aquesta proposta que és una innovació laboral i també social.
Joan, què en penses tu d’aquesta prova pilot que es va fer? Com la valores?
Joan Sanchis: A veure jo crec que les proves pilot son experiments i hem de posar en valor el valor de l’experimentació i de testar les polítiques públiques sobre el terreny i aprendre’n també de les experiències.
Crec que la prova pilot que es va desenvolupar a València ciutat té moltes limitacions, però també té algunes virtuts. Per exemple, es va poder mesurar l’impacte sobre el trànsit o la contaminació ambiental. Possiblement serveix menys per mesurar impactes econòmic, perquè només estem basant-nos en enquestes. Però crec que és un pas necessari sobretot per anar estenent el debat, per anar generant evidència empírica favorable i a partir d’allà anar analitzant i anar millorant les polítiques.
Explica’ns el fonament teòric: per què treballar quatre dies seria millor per tothom, pels treballadors i pels empresaris?
JS: Jo crec que el fonament fonamental és primer assumir el canvi en el model econòmic en el qual ens trobem. Ens trobem en un context d’economia del coneixement en el què per moltes empreses és fonamental retenir i atraure talent, perquè el talent, el capital humà, és un element fonamental pel desenvolupament de noves activitats productives, per exemple, tecnològiques, que és on estem veient que està funcionant més aquest tipus de mesura.
Però d’altra banda, tenim tota una evidència empírica molt sòlida al respecte de les conseqüències negatives que tenen les llargues hores de treball. Per exemple, en termes de baixes laborals, un terç de totes les baixes laborals de l’estat espanyol es calcula que estan relacionades amb problemes de salut mental vinculats a l’excés d’hores de treball. Té efectes de desmotivació, de que el treballador contribueixi menys a l’activitat productiva de l’empresa, a la creativitat, a la innovació…
Per tant hi ha una sèrie d’impactes que tenen a veure amb el context en què ens trobem, en el qual la relació entre presencialitat i productivitat s’ha trencat un poc. Té sentit que després de cent anys comencem i tornem a parlar de la possibilitat d’escurçar la setmana laboral.
Sobretot també perquè quan observem l’evidència empírica que tenim disponible i la correlació entre hores treballades i productivitat, veiem que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears treballem moltes més hores de mitjanana que a la Unió Europea i que als països de la OCDE. Treballem al voltant d’unes 1.600, 1.700, hores anuals i en canvi tenim una productivitat inferior que altres països que treballen moltes menys hores com Alemanya, que en treballa 1.300.
Per tant, la evidència estadística és que els països més productius son països amb jornades laborals més curtes. Aleshores és una alternativa per analitzar perquè en menys temps són capaços de ser més productius i per tant pagar millors salaris que nosaltres.
Rasquem una mica en aquestes experiències internacionals que apuntaves. Hi ha casos d’èxit al món de reduccions dràstiques de la jornada com aquesta que es proposa?
JS: Tenim exemples diversos. A Europa, la reducció del temps de treball més coneguda és la reducció a les 35 hores que es va produir a França, una reducció molt polèmica que després va ser aigualida per diferents governs més conservadors que van venir després. Però en termes de creació d’ocupació i de millora de la productivitat, els resultats son favorables. Potser en alguns àmbits no van ser tan favorables com s’esperaven, però l’experiència va ser generalment positiva.
Després tenim l’experiència de Portugal, que va baixar de 44 hores a 40 hores no fa massa. I l’experiència de Xile, que va passar de 45 hores setmanals a un màxim de 40 hores laborals.
I el que tenim també que és interessant són experiènces de negociació col·lectiva. Per exemple, a Alemanya, el sector del metall està plantejant la jornada de 32 hores o de quatre dies setmanals, i estem parlant d’un dels sectors productius més avançats de tot Europa.
Per tant tenim experiències en diferents països. També per exemple en països angloxasons. A través d’iniciatives d’activistes, de centres de recerca, s’han produit diverse proves pilot. La més gran d’elles al Regne Unit, amb més de 3.000 persones treballadores participant. I els resultats en termes de millora de productivitat, dels beneficis, de la salut de les persones treballadores estan molt aliniats amb allò que esperariem teòricament que la reducció del temps de treball afavorís.
Com de viable és la proposta en un mercat laboral, com el nostre, amb baixa productivitat i molt abocat al sector serveis?
JS: Jo crec que precisament per aquesta problemàtica és tant interessant aquesta iniciativa en el nostre cas. La reducció de la jornada laboral pot actuar com un catalitzador pel canvi de model productiu.
Quan analitzem les estadístiques, podem veure el cas Balear, que té una economia podriem dir turistificada, centrada principalment en el sector serveis, és curiós veure com en les últimes dècades les hores de treball han crescut mentre que la productivitat ha disminuit. Això demostra com de mal negoci és apostar per activitats en què es treballen llargues hores laborals amb conseqüències dramàtiques. Sobretot perquè aquesta disminució de la productivitat implica menors salaris, més temporalitat…
Per tant jo crec que és una oportunitat per a canviar les estratègies competitives, perquè les empreses es fixin més en la qualitat, perquè abordin canvis en la metodologia de treball, que abandonin aquesta sacrosanta presencialitat, que sembla que és l’únic que es valora en les nostres empreses…
Precisament també perquè som una economia amb una presència important del sector serveis i del sector turisme hem de tindre en compte que el fet que la població treballadora pugui disposar de més hores lliures, és una cosa que beneficia el turisme i als sectors culturals i creatius. Hi ha una possibilitat de creació d’ocupació en aquests sectors. També és una oportunitat des d’aquest punt de vista.
Hi ha moltes dificultats, que tenen a veure amb els sectors, amb la mida de les empreses, que tenim sobretot xicotetes i mitjanes empreses. Però això és precisament una raó perquè es desenvolupin programes de política pública que acompanyin aquest procés. Crec que tot això pot constituir la base d’un nou contracte social pel segle XXI. En un context on apareixen amenaçes, on sembla que els llocs de treball hagin de ser més precaris… Jo crec que és un horitzó d’esperança que hauriem d’explorar.
Joan, Violeta, moltes gràcies.
VT i JS: Gràcies!