Inundacions

La torrentada més tràgica

Amb dotze morts i la possibilitat que arribin a catorze o quinze, la torrentada que ha afectat el llevant mallorquí, en especial el municipi de Sant Llorenç des Cardessar, és la pitjor de les que es tenen documentades. La tragèdia ha anat acompanyada de reaccions polítiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Així com passaven les hores del dimecres 10 d’octubre, els pitjors temors s’anaven confirmant. Si a primera hora de dimecres arribava la notícia que el nombre de morts ja era de cinc, en lloc dels quatre que s’havien comptat durant la matinada, la intensa feina feta pels serveis d’emergència, la Unitat Militar d’Emergències, els bombers i tots els cossos policials permetia localitzar més cadàvers. Quan acabava l’horabaixa la xifra pujava a deu. Però encara hi havia un nombre indeterminat de desapareguts -sis, com a mínim- i tot feia pensar que se sumarien a la llista tràgica. Sigui quin sigui el nombre final de les víctimes fatals és ben segur que estem davant del pitjor episodi de torrentades a la zona del llevant de Mallorca des de 1746, primer any en que es té documentada la primera al municipi de Manacor.

Què ha passat? Tothom es fa la mateixa pregunta i els meteoròlegs donen les explicacions tècniques: el xoc entre vent humit de llevant i un front fred que entrà pel ponent de l’illa sumat a l'alta temperatura de la mar donà com a resultat pluges acumulades de més de 250 litres per metre quadrat en molt poques hores. Unes quantitats que pocs llits de torrent poden encabir. No obstant, tal com explicava un especialista en hidrologia a IB3, si la zona d’influència directa del torrent hagués estat lliure d’edificacions, el resultat hagués estat que els camps s’haguessin anegat, alguns animals haurien mort, però de cap manera podria haver ocorregut el catastròfic desastre en vides humanes que s’ha patit.

A banda de les víctimes, unes 700 cases han resultat afectades severament. S'ha aixecat el paviment d’onze carreteres per la força de l’avinguda de les aigües. Dos ponts han desaparegut, dotzenes de cotxes arrossegats per la torrentada, serveis elèctrics i d'aigua corrent sense funcionar... Les autoritats es torbaran a fer una avaluació del volum dels danys, però seran, amb tota seguretat, molt importants. Tant és així que la presidenta del Govern illenc, Francina Armengol, desplaçada a la zona del sinistre, anuncià que demanarà la declaració de zona catastròfica al Govern espanyol. No calia gaire, perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, que també arribà a Sant Llorenç des Cardassar des de Madrid per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes, anuncià que el Consell de Ministres d’aquest dijous aprovarà les primeres mesures especials d’ajuda a tots els afectats «perquè el més aviat possible recuperin la seva vida quotidiana».

No hi podia faltar cap actor polític, a l’escenari de «l’apocalipsi mallorquí» -tal i com titulà el diari Bild alemany-, així que també Pablo Casado, acompanyat del cap del PP balear, Biel Company, es deixà veure per la zona més afectada, on anuncià que el seu partit havia registrat una petició perquè l’Executiu de Madrid atorgués la condició de «zona catastròfica» a l’àrea del llevant mallorquí afectada, sense saber que Sánchez ja havia avançat que així la declararia. Resultava quasi insuportable la temptació de pensar en el símil dels voltors en versió de polítics, ara que estan en precampanya electoral.

L’única notícia bona en aquest dimecres dramàtic, pena i plors fou l’allau, enorme, de solidaritat. Milers de mallorquins col·lapsaren els telèfons dels serveis d’emergència, de policia i bombers fins el punt que les autoritats demanaren a mig matí que per favor no insistissin, que no calia, que els prop de 500 efectius desplaçats eren suficients. Els veïns oferien tota mena d'ajuda: des de doblers, menjar, allotjament, voluntaris per fer feines de neteja de fang... cadascú el que podia. Per un dia, els mallorquins actuaren com un sol poble. Dissortadament, hagué de ser després que les aigües haguessin «reclamat nou vides», entre elles dues britàniques, tal i com titulava The Times. No sabia el diari de Londres que en realitat ja eren deu, els morts. Ara en són dotze.

I tan de bo el nombre de víctimes fatals es quedés en una desena. Perquè quan l'horabaixa anava deixant pas al vespre, els mallorquins temien, sense verbalitzar-ho, que el drama en vides humanes perdudes fos encara superior.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.